El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat torna a lluir la seva decoració renaixentista original un cop ha finalitzat el procés de retirada de les obres pictòriques de contingut historicista que van ser afegides els anys 1926 i 1927, durant la dictadura de Primo de Rivera i quan el palau era la seu de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van iniciar el 2 de maig de 2023 i han consistit en l’extracció, per part de tècnics i restauradors, de les pintures a l’oli sobre tela de l’època de la dictadura situades als paraments i a una part del sostre del Saló. L’espai ha recuperat, així, l’arquitectura del mestre Pere Blai i el seu estat renaixentista original, tant en la forma com en els materials.
La fi d’obres se celebrarà de forma institucional aquest dimecres, amb un acte formal de restitució del saló, encapçalat pel president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, en el que també assistiran la vicepresidenta en funcions, Laura Vilagrà, i la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga. A més, es comptarà amb la presència del president Quim Torra, sota el mandat del qual es va crear, el 2019, la Comissió per a l’Estudi de la Decoració Pictòrica del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que és qui va acordar la retirada de les pintures.
L’obra al Saló Sant Jordi respon a un projecte que es va redactar a partir del 2019 segons els criteris establerts per una comissió d’experts que va fixar la intervenció que s’havia de fer. Els treballs s’han dut a terme sota l’orientació del Departament de Cultura, que ha marcat les línies d’actuació sobre la retirada i conservació de les pintures. Els murals retirats ocupen més de 850 metres quadrats i es tracta de 24 pintures sobre tela de gran format, a les parets, i 45 més petites al sostre i la cúpula. El projecte es va encarregar a l’empresa Urcotext amb un pressupost d’1,9 milions d’euros.
Cal recordar que les pintures de la dictadura de Primo de Rivera van tapar les decoracions anteriors, obra del cèlebre artista catalano-uruguaià Joaquín Torres-García, encarregades per la Mancomunitat, que van quedar inacabades. En el període 1926-27 l’obra de Torres-García va ser substituïda per pintures que elogiaven la vinculació de Catalunya amb la Hispanitat, obra de Francesc Galofré i Oller, del seu fill Francesc Galofré i Surís, i de molts altres pintors no gaire rellevants de l'època: Alexandre de Cabanyes, Laureà Barrau, Josep Triadó... Entre ells hi figuraven escenes com Cristòfol Colom rebut pels Reis Catòlics, la batalla de Lepant i el Compromís de Casp.