Fins a 42 sancions administratives a una mateixa persona sense llar amb motiu de la seva situació. La Sindicatura de Greuges de Barcelona denuncia que l'actuació de l'Ajuntament de la capital catalana enfoca el fenomen del sensellarisme "únicament de manera punitiva" i amb la finalitat de posar "ordre" a l'espai públic, però no implica més serveis municipals per abordar la problemàtica de manera holística i integral amb la qual aconseguir solucions. En una resolució emesa aquest divendres, l'òrgan defensor del poble, encapçalat pel síndic David Bondia, interpel·la directament als serveis de seguretat i de serveis socials del consistori barceloní que dirigeix l'alcalde Jaume Collboni per canviar l'estratègia i evitar "revictimitzar" aquestes persones en situació de vulnerabilitat.
El cas neix arran de la denúncia d'una persona en situació de sensellarisme atesa per la Fundació Arrels davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona. La Guàrdia Urbana de Barcelona li havia interposat fins a 42 multes, moltes d'elles en un mateix dia i per un mateix agent, per presumptes infraccions de la normativa municipal vinculades a la seva situació, com ara dormir, orinar, consumir alcohol i escopir a l'espai públic, la manca d'higiene personal o fer un ús "incorrecte" dels bancs i seients del carrer.
Si bé és cert que l’ordenança municipal de convivència prohibeix utilitzar els bancs del carrer per a certs usos "diferents dels quals estan destinats" com dormir, així com rentar-se a les fonts públiques o defecar i orinar a la via, la Sindicatura de Greuges de Barcelona assenyala que aquesta normativa no té en compte que les persones sense llar no disposen d'un espai privat per fer aquestes necessitats bàsiques de la vida. En aquest sentit, el síndic reclama una "xarxa pública suficient" perquè les persones sense llar puguin dormir o mantenir la seva higiene i alerta que mentre no es doni aquest escenari, "no és procedent" que hi hagi infraccions a conductes vinculades al sensellarisme, "ja que suposa un actor addicional d'exclusió social".
Si hi ha vulnerabilitat, no procedeix multa
El síndic també recorda que l'ordenança de convivència recull excepcions a la sanció en cas de dormir al carrer si es tracta d'una persona en risc d'exclusió social, com l'article 60.2, que assenyala que si es dona el cas s'han d'activar els serveis socials de l'Ajuntament i les institucions públiques que facin falta per socórrer la persona afectada en allò que sigui possible, així com estableix també que en aquests casos no s'ha d'imposar sanció. A més, el defensor del poble barceloní lamenta que moltes de les persones sense llar no poden al·legar la seva situació de vulnerabilitat davant les autoritats municipals per manca "d'autonomia personal" i posa la pilota sobre el sostre del consistori i la Guàrdia Urbana per actuar d'ofici en aquest sentit.
Evitar l'aporofòbia i l'estigma
Finalment, la Sindicatura de Greuges de Barcelona alerta que ja ha tingut diverses denúncies de ciutadans perquè un mateix agent els ha multat diverses vegades en un mateix dia o "amb escassos minuts de diferència" i, per això, insta a la Guàrdia Urbana a evitar "conductes discriminatòries dels agents", així com investigar si alguns agents podrien estar actuant de forma malintencionada amb "motivacions aporofòbiques", és a dir, d'odi a les persones pobres o en situació de vulnerabilitat. El síndic també demana a l'Ajuntament que conscienciï el veïnat, que moltes vegades presenta queixes per la presència de persones sense llar a l'espai públic, perquè es contribueixi a "rebaixar l'estigma d'aquest col·lectiu".