Barcelona, i el seu model metropolità, com a eina de transformació, ha de viure un desenvolupament crucial pel seu futur en els pròxims deu anys, basat en els grans canvis urbanístics, arquitectònics i d’infraestructures que s’han iniciat i que culminaran entre el 2030 i el 2035. És la conclusió del IV informe presentat aquest divendres realitzat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBBES), sota el títol “El desenvolupament de Barcelona en els pròxims deu anys i el seu impacte en el model metropolità”. L’informe proposa accions en àmbits com l’educació, la cultura i l’esport, la mobilitat, el turisme, l’habitatge, la innovació, la tecnologia i altres aspectes que contribuiran a establir el futur model de la regió metropolitana.
Quart Informe de RethinkBCN
“Cal actuar amb urgència per impulsar el renaixement metropolità. Ens hi juguem el futur de la ciutat i el paper de Barcelona en el mapa d’Europa i el Món”, ha remarcat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, qui ha subratllat que gràcies als projectes que s’han iniciat a la ciutat, el renaixement de Barcelona com a metròpoli “està en marxa” i ha demanat el compromís de Catalunya per acompanyar la seva capital. “Cal una metròpoli cohesionada i cooperació entre municipis”, ha reblat Sánchez Llibre durant la presentació de l’informe de RethinkBCN, la quarta publicació elaborada per aquest òrgan que se centra a destacar els profunds canvis urbanístics i arquitectònics que en els pròxims anys influiran i s’integraran en el desenvolupament metropolità i en el sistema de ciutats que la componen.
El director de la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials (SBEES) de Foment del Treball, Fèlix Riera, ha explicat que “Barcelona està desenvolupant una sèrie de projectes que transformaran la ciutat els pròxims anys i que demostren que la ciutat es troba en un moment de nou renaixement”. En aquest sentit, ha posat en relleu el concepte de renaixement que “designa la capacitat d’una ciutat per adonar-se que el seu potencial de transformació està en marxa”.
Les iniciatives que han de culminar en el 2035
Les iniciatives que es desenvoluparan en els pròxims deu anys i que culminaran entre el 2030 i el 2035 són moltes. Riera ha citat algunes, com l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), l’obertura del Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia, la reobertura del Molino sota la gestió del festival Cruïlla, la creació del Liceu Mar al Port de Barcelona, la construcció de la Biblioteca Provincial a l’estació de França, la finalització de la Torre de Jesucrist a la Sagrada Família, la remodelació de la Rambla, l’ampliació del Passeig Marítim, la posada en marxa de l’Estació de la Sagrera, l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, la cobertura de la ronda de Dalt, la implementació de Superilles i eixos verds, l’extensió del tramvia a l’avinguda Diagonal, la creació del Campus Diagonal Clínic, la remodelació de la Fira de Barcelona a Montjuïc, la posada en marxa del superordinador MareNostrum 5 al Barcelona Supercomputing Center, el desenvolupament de la segona fase de la Ciutadella del Coneixement i la creació del Campus de les Arts al 22@ liderat per la Universitat de Barcelona. A aquestes iniciatives cal sumar, atès el seu impacte sobre Barcelona, “la transformació de l’edifici de Les Tres xemeneies a Sant Adrià de Besòs d’una antiga central tèrmica en un centre cultural i d’innovació digital, revitalitzant una zona industrial en desús i fomentant el desenvolupament econòmic i social de l’àrea i el projecte per transformar l’antiga Fàbrica Godó i Trias a l'Hospitalet de Llobregat en un centre cultural dedicat a les arts visuals”, ha destacat Riera.
Crida a la col·laboració publicoprivada
L’informe ha estat presentat per la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, qui ha exposat la contribució de RethinkBCN en la definició del fet metropolità de Barcelona, i ha destacat que l’estudi és important per “comprendre els canvis urbanístics i arquitectònics que s’estan produint a Barcelona, Sant Adrià del Besòs i l’Hospitalet de Llobregat”, uns canvis urbanístics i arquitectònics que “impactaran en el sistema de ciutats de l’àrea metropolitana”. Canvis que, segons Alarcón, necessita la implicació de tots els actors, per això, ha afirmat que l’estudi “no només és una reflexió, sinó una crida a la col·laboració entre el sector públic i el sector privat”. En aquest sentit, durant la presentació ha destacat la conversa que han mantingut el conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social d’AGBAR, Felipe Campos, i el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, on ha quedat palesa l’oportunitat i la capacitat que té avui la ciutat de Barcelona de trencar murs i esdevenir una metròpoli competitiva.
Diàleg, aliances i una visió holística
“Per definir el futur de la Barcelona metropolitana, és necessari fomentar el diàleg i les aliances entre diferents actors com l’administració, entitats socials, teixit associatiu, empreses o plataformes de coneixement i innovació, a través d’una governança que promogui una cultura de la col·laboració entre les ciutats del territori metropolità”, ha destacat Campos, qui s’ha mostrat partidari de tenir “una visió holística i a llarg termini que aporti solucions als reptes de futur com la mobilitat, el canvi climàtic, l’habitatge o la lluita contra la desigualtat” per tal de poder “avançar cap a una regió metropolitana més sostenible, justa i innovadora”. En aquest sentit, també ha destacat que la transformació actual en la qual es troba Barcelona i la seva àrea metropolitana impactarà sobre la mobilitat, l’esport, la cultura o la seguretat, però “sobretot en la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes”.
Reivindicar el paper de l’empresa i l’emprenedoria
Gerard Esteva, per la seva part, ha afegit que “si volem ser competitius i si la transformació ha de trencar fronteres és per esdevenir un actor d’impacte al món i això només es pot aconseguir sent metròpoli”. Esteva ha remarcat, a més, que “cal reivindicar el paper de l’empresa i de l’empresari, posar-ho en valor i motivar la població per tenir capacitat d’emprenedoria”. Així mateix, ha recordat que “la història de Barcelona s’ha fet a base d’inversions privades”, i ha citat iniciatives com el Palau de la Música, el Liceu o la mateixa creació de Foment del Treball.