El barri de la Font de la Guatlla, al districte de Sants-Montjuïc, pot passar desapercebut fins i tot per als barcelonins de tota la vida que no hi viuen. Limitat per la Gran Via de les Corts Catalanes, les avingudes de Maria Cristina i Francesc Ferrer i Guàrdia i el parc de la Font Florida, inclou la falda de Montjuïc al vessant que dona entre les places Espanya i Cerdà. En una superfície de 30 hectàrees hi viuen 10.316 barcelonins. Sobre el plànol pot semblar un lloc perifèric -tot i que està a tocar de la plaça Espanya- i tranquil, però els seus veïns estan farts d’un problema que els tenalla gairebé cada dia de l’any, el soroll.
I és que aquest barri té dos veïns certament sorollosos, d’una banda, l’avinguda Maria Cristina, epicentre d’esdeveniments ciutadans de tot tipus, des de proves esportives fins a celebracions multitudinàries; de l’altra, el Poble Espanyol, un complex lúdic -de dubtós valor arquitectònic- que concentra diverses discoteques a banda de ser un espai on també s’organitzen esdeveniments musicals. Tot plegat suposa generació de soroll cada nit dels caps de setmana i, sovint, també durant el dia: “Entre Maria Cristina i el Poble Espanyol, estem rodejats”, conclouen els veïns, que han articulat les seves queixes a l’entorn de la PACAME (Plataforma Afectats Contaminació Acústica i Massificació d'Esdeveniments).
En un context en que les queixes veïnals pel soroll van en augment a l’inici d’una temporada estival on el retorn del turisme massiu fa preveure la tornada a situacions prepandèmiques, els veïns d’aquest barri han estat dels més sorollosos -valgui la paradoxa- a l’hora de fer sentir les seves queixes, en especial pel que fa a la contaminació acústica a totes hores del dia. “Abans de la pandèmia teníem controlats més de 104 esdeveniments anuals a Maria Cristina, entre curses, esdeveniments festius i shows, a més del Poble Espanyol”, apunta Jordi Andolz, membre de la PACAME i veí del barri, en declaracions a elNacional.cat.
Les proves esportives, soroll un diumenge a les 7 del matí
Un exemple que pot sobtar és el soroll relacionat amb les proves esportives, que sovint tenen en l’avinguda Maria Cristina els seus punts de sortida i arribada. “Pot semblar maco, però per començar tallen els accessos als carrers, a les 7 del matí ja estan provant els altaveus, i a les 8 ja tenen a tota pastilla el ‘Barcelona’ de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, i tot això un diumenge quan tot just a les 6 del matí han acabat de fer soroll els del Poble Espanyol”. A la nit, òbviament, la situació no millora: “Quan no hi ha les festes de la Mercè hi ha la festa de Cap d’Any”, apunta Andolz.
Ara bé, això no vol dir que els veïns d’aquest barri vulguin fer fora tots aquests esdeveniments, però sí que insten l’ajuntament a “repartir-los per altres espais”, i com a exemple a seguir assenyala la gala L’Orgullosa, amb motiu del dia de l’Orgull, que ha tingut lloc aquesta setmana a l’Anella Olímpica, “on no hi ha veïns”. “Cal tenir en compte que a banda i banda dels palaus firals hi ha habitatges”, recorda Andolz, que considera que l’avinguda Maria Cristina concentra un excés d’esdeveniments de tot tipus -curses, exposicions, actes polítics, a més de la mateixa activitat firal-. “No cal fer-ho tot aquí”, afirma.
Capítol a banda mereixen els festivals musicals que ocupen espais firals o bé el Poble Espanyol, com ara el Sónar, celebrat tot just fa uns dies. De fet, des de la plaça Espanya se sentien clarament els baixos a qualsevol hora del dia… i de la nit. “Quan arriba el Sónar ja saps que són uns dies sense descansar, també pel Primavera Sound o el Brunch Electronik”, per afegir que aquests certàmens cada any s’expandeixen més. “Ara també tenim l’off Sónar, que s’allarga cada nit fins a la matinada”, afegeix.
El Poble Espanyol, “el gran problema”
“El Poble Espanyol és el gran problema”, continua aquest portaveu veïnal, que assenyala que cada cop hi ha més esdeveniments sonors a la plaça Major, sense oblidar els assajos i les proves de so, “on proven els límits de soroll i t’obliguen a tancar-te a casa”. A més, cal recordar que en aquest recinte hi ha discoteques i això porta afegit una altra problemàtica, la dels “‘botellons’ i l’incivisme”.
Si bé no preveuen que es reprodueixin els ‘macrobotellons’ de l’any passat, com el de la Mercè, agreujat pel tancament de l’oci nocturn i que va acabar amb greus problemes de vandalisme inclòs l’assalt a comerços, a la Font de la Guatlla, el que sí que s’han trobat és que el jardí de davant la porta principal del Poble Espanyol és “escenari recurrent de ‘botellons’”, i fins i tot hi ha hagut casos de gent que ha entrat a jardins privats del carrer Dàlia. Això sí, davant les reiterades queixes de poca presència policial, “truques a la Guàrdia Urbana i no venen”, Andolz assegura que la coordinació de la xarxa veïnal ha estat molt útil “per donar-nos força”.
Un barri “deixat de la mà de Déu”
A banda del soroll, el barri de la Font de la Guatlla arrossega més problemes, alguns de generalitzats a tota la ciutat, “com la neteja”, i d’altres com les “requalificacions urbanístiques”, però Andolz assenyala també que el barri “està molt abandonat, estem deixats de la mà de Déu”, i recorda que es tracta “d’un barri molt petit que pertany a un districte molt gran”, el de Sants-Montjuïc. “Encara tenim pals de la llum de fusta”, recorda el representant veïnal, per posar un altre exemple: “van arreglar un tram del carrer Sant Fructuós i semblava que era la gran obra, doncs només era un 0,30% de la inversió del districte”.
De fet, de cara al futur, malgrat alguns canvis “positius”, com l’obertura d’un accés a través del recinte firal previst en la reformulació de tot l’àmbit de la Fira de Montjuïc, també preveuen més problemes, com “la massificació de cotxes que ens pot portar que el Barça jugui al Lluís Companys”, davant la qual demanen que s’habilitin “accessos i aparcaments només per a veïns” i “canvis en l’ordenació de mobilitat”. Tot plegat, la Font de la Guatlla té un problema greu amb el soroll, però no és, ni de bon tros, l’únic.