L’11 de desembre del 2023, a migdia, algú va pujar al monument a Marià Fortuny, situat al carrer del Pintor Fortuny, al Raval de Barcelona, i davant la vista de tothom va vandalitzar l’estàtua, mutilant la figura que representa, a qui va deixar sense nas i amb importants destrosses en un peu, així com altres desperfectes. Més de mig any després, l’Ajuntament de Barcelona ha finalitzat la restauració del monument, que ha comportat la restitució dels elements vandalitzats de l’estàtua, així com una neteja integral de tot el conjunt situat a la cantonada del carrer Pintor Fortuny amb Xuclà. La factura de tot plegat ha estat de 24.000 euros.
👃🏻 Amputen el nas a l’estàtua de Marià Fortuny de Barcelona
🎨 L’estàtua de Fortuny a Barcelona continua sense nas, fins quan?
Segons va recollir ElNacional.cat en el seu moment, la vandalització del monument va provocar les queixes veïnals, entre elles les del col·lectiu Vitelloni, un grup de professionals que fa tertúlies al barri i que va ser dels primers a donar a conèixer l’atac, que va formular la petició que l’estàtua estigués restaurada al novembre, quan es commemora el 150è aniversari de la mort del pintor, traspassat el 21 de novembre de 1854. L’actuació municipal, en tot cas, va començar al maig i ha arribat abans d’aquesta fita del novembre i, per tant, no hi haurà impediment per commemorar l’aniversari amb el monument a Fortuny en plenes condicions.
Com ha estat la restauració?
Fonts municipals consultades per ElNacional.cat han assenyalat que ha calgut treballar en dues fases, en la primera s’ha fet una neteja química i mecànica de l'escultura de marbre, gràcies a la qual s’ha pogut retirar la brutícia existent, així com grafitis i restes de productes d'intervencions anteriors ja envellits. En una segona fase es van restituir els elements vandalitzats que es van poder recuperar, com la sabata i un fragment del bigoti, mentre que les parts vandalitzades que no es van poder recuperar, com el nas, una cella i part del pòmul, entre d’altres, van ser encarregats a un escultor que va reproduir-les a partir de motlles creats expressament.
La intervenció en el conjunt del monument ha implicat també la neteja del sòcol, la fornícula i la peanya, amb el sanejament de la pedra i l’eliminació de les evidències d'antics grafitis. A la peanya s’han reintegrat amb pedra artificial els volums perduts, s’han sanejat les juntes en mal estat i se n’han fet de nous en les zones on no n'hi havia. Finalment, s’ha fet un repàs a les lletres de la inscripció amb l’objectiu de fer-les més llegibles. Tot aquest treball va tenir un cost aproximat de 24.000 euros i va durar més de 6 setmanes, segons han assenyalat les mateixes fonts.
El monument vandalitzat i ara restaurat està dedicat al pintor costumista del segle XIX Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874) i està situat en el carrer que té dedicat a Barcelona. Fortuny és l’autor de quadres com ‘La vicaria’, ‘L'odalisca’ o ‘La batalla de Tetuan’, tots tres exposats al MNAC. Pel que fa al monument, va ser inaugurat el 1942 a partir d’una escultura feta el 1922 pels germans Miquel i Llucià Oslé basada en una idea sorgida el 1911 que no va fructificar però va ser represa el 1918 i que, després de passar per moltes vicissituds, inclosa la manca de finançament per la fallida del Banc de Barcelona i l’esclat de la Guerra Civil, finalment es va inaugurar el 20 de juny de 1942. L’estàtua representa el pintor de cos sencer, assegut i amb un format clàssic, vestit amb una túnica de patrici romà. A la mà esquerra sosté diversos pinzells en homenatge al seu ofici de pintor.
Descobert artísticament pel seu avi patern, Fortuny es va traslladar a Barcelona el 1852, on va iniciar una carrera pictòrica inspirada en temes històrics. El 1858 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar estudis a Roma i, dos anys més tard, la mateixa diputació li va encarregar la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica, on va trobar la protecció del general Prim, també natural de Reus. El viatge al Marroc va influir en la seva pintura, no només pels quadres de batalles, com el que fa referència a la de Tetuan, sinó també pels seus quadres de contingut orientalista.