Amb la proximitat de la celebració, el 27 de gener, del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb les Amicals de Mauthausen i Ravensbrück i tres instituts de secundària ha anunciat la col·locació de llambordes de memòria a nou persones vinculades a Barcelona -nascuts o residents- que van ser deportats i internats a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, sis dels quals hi van morir. El més conegut és Francesc Boix, el cèlebre fotògraf de Mauthausen, que va demostrar gràcies a les seves imatges les atrocitats del règim nazi.
Segons ha anunciat aquest dimarts l’Ajuntament de Barcelona, participaran en el projecte els alumnes de 4rt d’ESO i 1er de Batxillerat dels instituts Francisco de Goya (Horta-Guinardó), Institut Quatre Cantons (Sant Martí) i Institut XXV Olimpíada (Sants-Montjuïc). Durant el curs 2021-2022 cada institut treballarà tres biografies de persones deportades a partir del cens de les Amicals, que també els aportaran coneixements tècnics i documentals perquè puguin treballar les històries de vida i els contextos social i històric que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme. A partir d’aquest treball faran una proposta de col·locació de les llambordes tipus Stolpersteine en indrets de la ciutat relacionats amb la biografia de les persones homenatjades, ja que tots hi van residir en algun moment de la seva vida. A més, hi ha la voluntat que aquest projecte s’ampliï durant el curs 2022-2023 perquè arribi a tots els districtes a través de 10 instituts per tal de donar cobertura a tota la ciutat.
Col·locació de diverses Stolpersteine a Manresa / ACN
Les Stolpersteine són llambordes commemoratives sorgides arran de la proposta de l’artista alemany Günter Denmig als anys noranta i es col·loquen en espais públics vinculats als homenatjats com a record cívic de les absències de totes aquelles persones deportades als diversos camps d’extermini tant dins d’Alemanya com en altres territoris europeus. La seva premissa essencial és "un nom, una pedra" de manera que permet retre homenatge a través dels “noms” als deportats i deportades jueves als camps de concentració nazi. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 Stolpersteine a una vintena de països, i en diversos indrets de Catalunya, però a Barcelona només n’hi ha una, l'Stolperstein col·locada a la plaça de Sant Jaume en record del president Lluís Companys.
Aquestes són les víctimes de l’Holocaust que seran homenatjades:
Va néixer a Barcelona el 6 de juny de 1900. Quan es va produir el cop feixista contra el govern de la República es va allistar voluntari. Va marxar a l’exili a França i va romandre un temps al camp de refugiats d’Argelers. Es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut pels alemanys i traslladat al Stalag VIII C a Zagan (Polònia) i posteriorment a la XII D a Trier i el 25 de gener de 1941 va ser portat a Mauthausen on li va correspondre el número de matrícula 4087. Dos mesos i mig més tard el van traslladar a Gusen (matrícula 11932) on va resistir fins al 7 de desembre, data en que es va registrar la seva mort.
Va néixer a Almansa (Albacete) el 27 de març de 1903, després de passar per la ciutat d’Elx, va recalar a la ciutat de Barcelona on va residir definitivament. Ibáñez va ser un obrer anarcosindicalista i com a conseqüència de la derrota republicana es va veure obligat a exiliar-se a França. Va ser detingut pels alemanys a la primavera de 1940 i deportat a Mauthausen i posteriorment a Gusen on va morir el 6 de setembre de 1941.
[banner-AMP_0]
Va néixer el 7 d’agost de 1892 a Barcelona. A l’exili es va allistar a la 39 Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut i traslladat al Frontstalag a la ciutat de Belfort i posteriorment al Stalag XI-A a la localitat d’Altengrabow. Va ser portat a Mauthausen on va entrar el 26 d’abril de 1941 amb el número de matrícula 4189. Traslladat a Gusen el 30 de juny de 1941 amb matrícula 13031 i des de Gusen va ser traslladat el 14 d’agost al Castell d’Hartheim on va morir el 29 de setembre de 1941.
Va néixer a Barcelona el 28 de juliol de 1911. Va travessar la frontera i va arribar a Perpinyà. Va formar part del primer grup de la Resistència a Marsella on va ser detinguda i portada a la presó de Baumette. El gener de 1943 va ser traslladada a Reims. I el mes de juny a Ravensbrück. Al cap d’uns dies va ser traslladada a Leipzig per treballar a una fàbrica d’armament. Va sobreviure i morir a Perpinyà el 31 de maig de 1976.
[banner-AMP_1]
Va néixer a Barcelona el 31 d’agost de 1920. Afiliat a les J.S.U.C., treballà per la revista ‘Juliol’ com a fotògraf fins que anar a lluitar com a voluntari a la 30ena Divisió. La derrota el va portar cap a França on passa pels camps de Vernet i Sètfonts on va ser destinat a la 28 Companyia de Treballadors Estrangers. Detingut als Vosgues i després de passar per diferent Frontalags i Stalags va ser portat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Va participar dins el camp en la tasca de robatoris de negatius. Va participar com a testimoni en el Tribunal Internacional de Nuremberg on pogué mostrar les fotografies probatòries. Mesos després, també aportà el seu testimoni gràfic al Tribunal americà de Dachau. A causa de la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen va morir a París el 7 de juliol de 1951.
Va néixer a Barcelona el 9 de maig de 1924. A principis de febrer de 1939 va passar a França per la Jonquera amb la seva família i d’allí van anar a parar al Voló des d’on va ser transportat a la ciutat d’Angulema. Els Alcubierre van romandre a Angulema fins a l’arribada dels alemanys. El 24 d’agost de 1940 van ser deportats a Mauthausen en el transport conegut com el Comboi dels 927. A l'arribar a Mauthausen a José li van donar el número de matrícula 4100. El 1944 va ser enquadrat en el Komando Porschacher on va jugar un paper destacat en el camuflatge de les fotografies robades del laboratori fotogràfic pels republicans que treballaven allà. Després de l’alliberament va continuar a l’exili francès i es va establir definitivament, amb la seva família, a la ciutat d’Angulema.
[banner-AMP_2]
Nascuda a Barcelona el 25 de desembre de 1920 en el si d’una família jueva. Va marxar a París on va ser internada a Drancy el 26 de febrer de 1944 i va ser deportada en el comboi número 69 el dia 7 de març de 1944 amb destinació a Auschwitz on va morir el 12 de març de 1944.
Va néixer a Barcelona el 14 de juny de 1899. L’any 1937 es va allistar a la “Brigada de Milícies de Transport”. L'any 1939 va haver de marxar a França on va ser confinat a Argelers i a Sant Cebrià. Allà es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers. Els alemanys el van fer presoner. Primer va passar pel Frontsalag 140 a Belfort i després al StalagXI-B a Fallingbostel. El 25 de gener de 1941 el van portar al camp de Mauthausen on li va ser assignat el número de matrícula 6435. El 28 d’abril va ser traslladat a Gusen i tornat a Mauthausen el 21 d’octubre de 1941 per ser “operat”. Va morir el 18 de novembre.
Va néixer a Torís (València) el 23 de novembre de 1900. Cap al 1920 es va traslladar a viure a Barcelona i va treballar a les oficines de la Companyia de Tramvies. A finals de gener de 1939 va marxar a l’exili. Va estar al camp d’Embrum des d'on va ser destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser capturat pels alemanys a la primavera de 1940 i internat al Frontstalag 161 i posteriorment al Stalag XIID a Trier. Des d’allà va ser deportat a Mauthausen on va arribar el 3 d’abril de 1941, on li va ser assignat el número de matrícula 4448. El 30 de juny va ser traslladat a Gusen amb número de matrícula 13262, on va morir el 21 de gener de 1942.