L’Associació Antic Gremi de Revenedors 1447, hereva directa de l’històric Gremi de tenders i revenedors de Barcelona, té, com tota institució d’origen medieval, una vinculació important amb la religió. De fet, l’entitat va ser fundada el 1447 sota l’advocació de Sant Miquel Arcàngel i encara avui en dia l’associació té capella pròpia a la basílica de Santa Maria del Pi, un espai que era la seu del Gremi abans que es traslladés a un nou edifici situat a la mateixa plaça del Pi, al cor del Barri Gòtic de Barcelona. Així mateix, entre els tresors d’aquesta més que centenària entitat, s’inclou una sorprenent col·lecció de relíquies que poca gent sap que són a Barcelona.
Cal tenir present que, segons el DIEC, una relíquia és “allò que resta del cos d’un sant, del seu vestit, dels seus instruments de martiri, etcètera”, és a dir, objectes tangibles, que poden ser fragments d’ossos o dents, per exemple, que haurien pertangut a algun sant, o també objectes relacionats amb ells i, per extensió, també amb els protagonistes principals de la religió cristiana, com el mateix Jesucrist o la Mare de Déu. Les relíquies han estat secularment objectes de veneració i moltes esglésies en tenen. Per exemple, a la catedral de Barcelona es conserven relíquies de Santa Eulàlia i és mundialment conegut que a Torí es conserva el Sant sudari, la tela de lli que hauria cobert Jesús en el sepulcre.
Durant l’edat mitjana, aconseguir i conservar relíquies va esdevenir una tasca molt important per a la societat del moment, tant per la religiosa com per la civil, ja que en aquells temps la religió impregnava tots els aspectes de la vida. És per això que no ha d’estranyar que un gremi medieval tingués el mateix afany que qualsevol altra entitat del moment a reunir la seva pròpia col·lecció. Més sorprenent, si de cas, és que aquesta col·lecció s’hagi conservat parcialment fins a l’actualitat, però el fet és que l’Associació Antic Gremi de Revenedors 1447 encara té la seva, amb peces insòlites.
Objectes de devoció d'improbable autenticitat
Francesc Sendil, 66è president de l’entitat en línia directa des del 1447 fins a l’actualitat, no amaga el seu escepticisme a l’hora de mostrar la col·lecció, perquè cal tenir en compte que es tracta objectes de devoció però amb una improbable possibilitat d’autentificació històrica. Amb la mateixa cara que posa fra Guillem de Baskerville quan explica al seu deixeble a la pel·lícula ‘El nom de la rosa’ que es conserven dos cranis de sant Joan Baptista, un d’adult i l’altre de quan era petit, Sendil reconeix que cal mantenir “distància” amb les relíquies de l’entitat. Això sí, entre fragments de tela, petits ossos i altres objectes diminuts, ressalten dues peces molt especials.
El primer d’ells és un conjunt de fragments de la Veracreu, és a dir, petits trossos de la creu que es va utilitzar per crucificar Jesucrist. El fragment està engastat dins d’una creu metàl·lica i cal suposar que en el seu moment va ser un important objecte de veneració i devoció religiosa. Ara bé, el mateix Sendil reconeix que si es reunissin tots els fragments que hi ha escampats pel món “potser se’n podrien fer unes quantes, de creus”. I és que la Veracreu és segurament la relíquia més important del món cristià, amb una història que comença amb la sorprenent troballa l’any 326 a Jerusalem per part de l’emperadriu Helena de Constantinoble i que esdevé posteriorment símbol dels croats. Durant l’edat mitjana, fragments d’aquesta creu van arribar a molts punts d’occident, on se’n conserven un munt.
L’altra relíquia, que pel seu caràcter d’insòlita Sendil defineix com la “joia de la corona”, és un petit flascó que conté, atenció, llet materna de la mateixa Mare de Déu. O almenys així ho creien les persones que el van aconseguir pel Gremi i el van conservar. Fins i tot es creu que va ser l’apòstol Bartomeu el que hauria recollit l’aliment maternal en un flascó quan la Mare de Déu alletava el nen Jesús. Cert o no, el fet és que el Gremi conserva el flascó. Encara més, Sendil apunta que la col·lecció també incloïa un peça que ha desaparegut: “un prepuci”. I de qui seria aquest prepuci? “Del nen Jesús”, respon.
En tot cas, més enllà de l’escepticisme i fins i tot de la perplexitat que pugui generar l’existència d’aquests objectes, el cert és que la seva conservació no només fa que siguin part del patrimoni de Barcelona, sinó que són una mostra més del llegat històric que representa l’Associació Antic Gremi de Revenedors 1447, l’entitat més antiga de Barcelona.