Alumnes de l'Institut XXV Olimpíada han col·locat aquest dimecres una llamborda de memòria stolpersteine davant la casa on va viure Francesc Boix Campo, al carrer de Margarit, 17, del Poble-sec, en reconeixement de la figura del fotògraf de Mauthausen, ja que Boix, internat en aquest camp de concentració nazi va poder documentar fotogràficament les tortures i les condicions infrahumanes en que vivien els deportats i en va donar testimoni al Tribunal Internacional de Nuremberg on es van jutjar els crims contra la humanitat perpetrats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, també aportà el seu testimoni gràfic al Tribunal americà de Dachau.
🟨 Una llamborda #Stolpersteine al carrer de Margarit del #Poblesec recorda des d'avui la casa on va viure #FrancescBoix.
— Districte de Sants-Montjuïc (@BCN_SantsMont) May 25, 2022
🎞️ La col·locació a càrrec de l'#InstitutXXVOlimpíada ha homenatjat el "fotògraf de #Mauthausen" en presència de la seva neboda.
ℹ️ https://t.co/SwpfwG3iQJ pic.twitter.com/0HcGODye8v
Boix, nascut a Barcelona el 31 d’agost de 1920 es va afiliar de jove a les J.S.U.C. i va treballar per la revista ‘Juliol’ com a fotògraf fins que va anar a lluitar com a voluntari a la 30ena Divisió. La derrota el va portar cap a França on passa pels camps de Vernet i Sètfonts on va ser destinat a la 28 Companyia de Treballadors Estrangers. Detingut als Vosgues i després de passar per diferents Frontalags i Stalags va ser portat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Va participar dins el camp en la tasca de robatoris de negatius. Va participar com a testimoni en els judicis de Nuremberg i Dachau i a causa de la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen va morir a París el 7 de juliol de 1951.
La col·locació de la llamborda forma part de la primera experiència del projecte Stolpersteine Barcelona, coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica juntament amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, i que ha implicat els estudiants de quart d’ESO i primer de Batxillerat de l’Institut XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla, Quatre Cantons de Sant Martí i Francisco de Goya de Nou Barris. L’alumnat d’aquests centres ha treballat durant els últims mesos amb les amicals i els familiars dels deportats i deportades per recuperar les biografies d’aquestes persones que, a partir del cens de les amicals, se sap que van viure a la ciutat i que van patir la deportació.
La setmana passada, l’alcaldessa, Ada Colau, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, van lliurar als alumnes les nou llambordes Stolpersteine que ara s’estan col·locant amb actes de memòria davant de les cases on van viure les persones deportades. Cada llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació, i indica si hi va morir o si va sobreviure. Així, a banda de la dedicada a Boix, per als propers dies estan previstes col·locacions d’altres stolpersteine.
Més llambordes els propers dies
Així, a migdia d’aquest dijous, 26 de maig, al carrer Tenor Masini, 99, de Sants, es col·locarà una llamborda en homenatge a Carme Boatell Teixidó, nascuda a Barcelona el 28 de juliol de 1911. Va creuar la frontera francesa a la fase final de la Guerra Civil i posteriorment va integrar-se en un grup de la Resistència a Marsella fins a ser detinguda i portada a la presó de la Baumette. El mes de juny de 1943 va ser traslladada a Ravensbrück i poc temps després a Leipzig on va treballar en una fàbrica d’armament. Va sobreviure a la Segona Guerra Mundial i va morir a Perpinyà el 31 de maig de 1976.
Aquest divendres, també a les 12 del migdia, al carrer Daoiz i Velarde, 38, de Sants es col·locarà una altra stolpersteine, aquest cop en memòria de José Alcubierre Pérez. Nascut a Barcelona el 9 de maig de 1924, a principis de febrer de 1939 va passar la frontera per la Jonquera amb la seva família i d’allí van anar a parar al Voló des d’on va ser transportat a la ciutat d’Angulema on van romandre fins a la invasió alemanya. Un any després va ser deportat a Mauthausen on va rebre el número de matrícula 4100. El 1944 va ser enquadrat en el Kommando Porschacher on va jugar un paper destacat en el camuflatge de les fotografies robades del laboratori fotogràfic pels republicans que treballaven allà. Després de l’alliberament va continuar a l’exili francès i es va establir definitivament, amb la seva família a la ciutat d’Angulema.