La conversió de quatre carrers de l’Eixample de Barcelona en eixos verds dins el Model Superilla està pràcticament finalitzada, amb intervencions finals com la regulació a través de senyals identificatius dels espais que podran ocupar les terrasses. Amb tot, hi ha un tram que encara va més endarrerit a causa de les intervencions arqueològiques, és el del carrer Girona entre Mallorca l’avinguda Diagonal, on al febrer van aflorar restes que inicialment es van atribuir a una masia però que ara, en completar-se la intervenció, s’han identificat com els fonaments de l’antic convent dels Caputxins de Montcalvari, construït a partir de segle XVI.
En aquest tram del carrer Girona, per raons logístiques es va fer una primera intervenció al costat Llobregat a principis d’any, en les que es van trobar restes que inicialment es van identificar amb una masia, però la segona fase de la intervenció, al costat Besòs, ha permès als arqueòlegs confirmar una de les hipòtesis assenyalades al febrer, que la masia estava d’alguna manera vinculada al convent, del qual se sabia la seva existència però no la ubicació exacta. Ara, les últimes troballes confirmen el caràcter religiós de les estructures localitzades, identificades inicialment com restes d’una masia.
Segons ha assenyalat aquest dijous l’Institut de Cultura (ICUB), les restes localitzades durant aquesta segona fase de la intervenció arqueològica així com els materials de caràcter religiós que s’han exhumat, com ara fragments d’una pica beneitera i una làpida amb una creu, semblen confirmar la hipòtesi plantejada tímidament durant la primera fase, segons la qual es tracta de les restes del convent dels caputxins de Montcalvari, construït a partir de 1578. Cal tenir en compte que en aquella primera fase es van localitzar restes de porcellana xinesa de la dinastia Ming, un article de superluxe en l’època que podria ser algun tipus de pagament relacionat amb el convent.
Bombardejat durant el setge del 1714
Tot i que a la primera fase es van identificar les restes com pertanyents a una masia, un estudi històric que estava realitzant un dels membres de l'equip de treball, l’arqueòleg Eric Sobrevia, apuntava que es podia tractar de les restes del convent dels Caputxins. Aquestes restes estaven tallades pel col·lector existent al centre del carrer de Girona. Segons aquest estudi, el convent va ser ocupat per les tropes franceses durant el setge de 1697 i utilitzat com a hospital de campanya. Durant el setge de 1713-1714, en el marc de la Guerra de Successió, va ser bombardejat, fet que explicaria la presència de bales de canó.
Segons les fonts històriques consultades, les restes de l’edifici van ser llogades a un pagès a condició d’anar rehabilitant i recuperant alguns espais, esdevenint, amb el temps, la masia que es va enderrocar entorn el 1900, en el moment de construir l’Eixample. La intervenció arqueològica en aquesta zona és subsidiària de diversos projectes d’obra civil de l’eix verd del Consell de Cent. Els treballs arqueològics es van iniciar el dia 9 de setembre de 2022 sota la direcció de l’arqueòloga Marta Lucas Aragay, de l’empresa Global Geomática. En principi, i com passa en intervencions d'aquest tipus, les restes seran documentades i posteriorment tornaran a ser enterrades, ja que és la millor manera de preservar-les quan no hi ha cap projecte de museïtzació.
Primavera arqueològica a Barcelona
Aquesta troballa s’ha de sumar a les que hi ha hagut en diferents punts de Barcelona que conformen gairebé una primavera arqueològica pel volum i constància amb que apareixen restes. Així, al juny van aparèixer restes del Baluard del Rei, al Paral·lel, mentre que ben a prop, i en el marc de les obres de reurbanització de la Rambla, es van localitzar restes de l’antiga caserna de les Drassanes, mentre que a la Via Laietana i també en el marc d’una reforma urbanística, fa pocs dies que es van descobrir dos esquelets en un complex de tombes romanes i tardoantigues. A l’Eixample, els eixos verds també han comportat la recuperació de llambordes i antigues vies de tramvia, que han estat integrades en la reurbanització.