L’expressió ‘fer goma’ és, segons recull el DIEC, un sinònim del verb ‘presumir’. A Barcelona, tradicionalment, s’ha utilitzat en el sentit de passejar amunt i avall per un carrer principal sense cap objectiu en concret, o més aviat, amb l’objectiu de veure i, sobretot, fer-se veure, acció que lliga l’expressió amb el fet de ‘presumir’. Actualment està en desús, però fa unes dècades era d’ús habitual per aquells que es passejaven només amb la voluntat de fer-se veure per vies principals de la ciutat, com el passeig de Gràcia, la Diagonal o la Rambla. I si algú ha ‘fet goma’ a la Rambla, més amb la intenció de veure que de fer-se veure, aquest és el fotògraf Jordi Pol (Barcelona, 1949), que n’ha deixat bona mostra en molts dels seus treballs.
En paral·lel a la recent publicació del llibre La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX, que recull el contingut de l’exposició homònima de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), s’ha publicat també, a tall de catàleg, el llibre Jordi Pol entre la multitud, que recull el contingut de la mostra del mateix nom que es va poder veure a l’AFB entre desembre del 2022 i maig d’aquest 2023 i que recull imatges d’aquest fotògraf autodidacta especialitzat en fotografia de carrer o, com es coneix habitualment, ‘street photography’, o dit a la barcelonina, fent goma. L’any 2019, Pol va donar el seu fons, integrat per més de trenta mil negatius i fulls de contacte, tiratges i objectes relacionats amb la fotografia, a l’AFB.
L’obra de Pol no és només un reflex de la Barcelona dels anys que van des de les acaballes de la dictadura fins a l’explosió olímpica, sinó també la constatació de com la ciutadania pren el protagonisme en un llenguatge fotogràfic que, al llarg del segle XX, evoluciona fins a situar les persones i les seves activitats quotidianes per davant del monumentalisme o l’arquitectura. En aquest volum es reflecteix una selecció documental centrada en la cronologia immediatament anterior a la modernització de Barcelona, centrat en una Rambla que ja no existeix, però que va quedar immortalitzada en les seves imatges.
Els grans quioscos de la Rambla -farcits de publicacions pornogràfiques-; establiments de restauració com el Nuria -que encara existeix- o el Canaletas -que fa dècades que és un Burger King-; les desaparegudes parades dels ocellaires, i els cinemes i teatres que ja no existeixen, fan companyia a fotografies que mostren els barcelonins i barcelonines de l’època, tant de la Rambla com del Raval i del Casc Antic en un recull que inclou com a contrapunt mostres de reportatges centrats en la borsa de Barcelona, on tot són homes en vestit i corbata, o un altre sobre el litoral entre Montgat i Sant Adrià de Besòs del 1983. Tot plegat un recull gràfic de Barcelones desaparegudes però encara presents en la memòria de molts barcelonins. També dels que fan goma.
(Imatge principal: Imatge quotidiana davant un quiosc de la Rambla l'any 1979 / Foto: AFB. Jordi Pol)