El Govern ha acordat ampliar un 157% la ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) del delta del Llobregat, fet que suposa passar de les prop de mil hectàrees protegides que hi havia fins ara a preservar-ne un total de 2.407. Amb el nou dibuix, l'executiu sosté que “s’augmenta l’exigència i la necessitat de complir condicions” davant una nova ampliació de l’aeroport, si bé admet que l’Estat podria evitar-les per motius d’interès general i aleshores hauria d’aplicar compensacions protegint nous terrenys.
Precisament, ampliar l’espai preservat era una exigència de la Comissió Europea del 2021 arran d'una denúncia presentada per l'organització ecologista Depana del 2003. Fruit d’aquell requeriment, el Govern es va comprometre a redefinir la ZEPA i la LIC (Lloc d’Importància Comunitària) a tot l’entorn metropolità del riu Llobregat i la desembocadura, mentre que l’Estat va delimitar la ZEPA marítima i va començar a enderrocar els aparcaments de l’aeroport construïts en ple entorn natural.
Municipis i espais afectats
El Consell Executiu, dos anys després de la presentació de la proposta per ampliar les zones de protecció, ha aprovat finalment aquest dimarts el dibuix final. En el cas de la ZEPA, passa de les 935 hectàrees que tenia fins ara a abraçar una àrea de 2.407 hectàrees dins els termes municipals del Prat, Viladecans, Sant Boi, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, l’Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Castelldefels i Barcelona. Entren al nou dibuix de la ZEPA i la LIC el tram del riu Llobregat des del pont de l’N-340 fins a la desembocadura, l’Illa, la bassa de desguàs del canal de l’aviació, la zona central del parc litoral del Prat, la platja del Prat, la Roberta, la colònia militar de l’aeroport, la pineda de les Filipines, l’ampliació de Can Sabadell, l’ampliació del Remolar, la Murtra i la Murtrassa, la pineda de Gavà i l’Olla del Rei.
A l'espera d'un pla de gestió
A banda de refer les àrees protegides, el Govern ha destacat un paquet de mesures acordades "per plantejar un nou model de gestió que no sigui només diverses línies marcades en un mapa". En aquest sentit, l’executiu es proposa començar abans que acabi l’any la redacció i tramitació del Pla de protecció de medi natural i del paisatge de l’espai Delta del Llobregat, un document històricament reclamat pels agents social i polítics locals. Al mateix temps, el Govern aposta per crear un model de governança compartit entre la Generalitat, el món local, agrari, ambiental i comunitari. Per exemple, planteja la possibilitat que la Generalitat pugui adquirir terrenys que ara estan en desús per destinar-los a cultius, bé sigui amb licitacions o bé amb pagament de serveis ambientals per a la producció d’aliments.
Una altra de les mesures plantejades a l’acord d’aquest dimarts és impulsar els ajuts públics i les inversions perquè els productors agraris del delta del Llobregat puguin modernitzar les infraestructures per optimitzar la producció, en paral·lel a un treball que afavoreixi la recuperació de la biodiversitat i la millora de la qualitat de les masses d’aigua.
L'efecte en l'ampliació de l'aeroport
Pel que fa a la influència que poden tenir l'ampliació de les zones protegides davant un projecte d’ampliació de l’aeroport, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha destacat que ara "creix l’exigència i la necessitat de complir determinades condicions" si es volen tocar aquests espais. En aquest sentit, ha recordat que la Comissió Europea “ja va dir que abans de plantejar qualsevol nova ampliació calia complir amb la Carta d’Emplaçament del 2021”, cosa, afegeix, que ja s'ha fet ara. Plaja ha admès que l’estat espanyol podria passar per damunt de la preservació si presenta una proposta d’ampliació que argumenti una necessitat d’interès general i que vagi acompanyada d’un paquet de mesures compensatòries amb nous espais protegits. El nou dibuix, ha afegit, “blinda el model actual del delta i de l’aeroport”.
Un cop anunciada l'aprovació d'ampliació de les zones protegides, ja s'han sentit les primeres veus en contra. És el cas de l'Institut Agrícola, que sosté que l'acord, aprovat per un executiu en funcions, no té el suport polític majoritari. Igualment, l'Institut Agrícola critica que s'hagi consensuat l'acord, denuncia que no ha rebut resposta a les al·legacions i qualifica de "contraproduent" la mesura, a l'entendre que no ajusta al que reclama la Comissió Europea".