Les paraules del socialista Víctor García, tinent d’alcaldia responsable d'educació de l’Ajuntament de Rubí, a més de filòleg de professió, negant la unitat del català i qualificant de “protoimperialista” considerar que les variants valenciana i mallorquina formen part de la llengua catalana, per bé que rectificades posteriorment, han estat una pífia de l’alçada d’un campanar per part del PSC que ara haurà de posicionar-se al respecte a l’Ajuntament de Barcelona, un cop el grup municipal d’Esquerra Republicana presentarà, a la pròxima Comissió de Cultura, d’aquest dimarts, 18 de febrer, una declaració institucional de “rebuig del secessionisme lingüístic i de reafirmació en la defensa de la unitat de la llengua catalana”.
👎🏻 Polèmica a Rubí: un regidor del PSC defensa que el català "no és el mateix que el valencià o el mallorquí"
👍🏻 El regidor del PSC de Rubí demana perdó per les seves polèmiques paraules sobre el català
“Hem vist com en el ple de l'Ajuntament de Rubí un regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya ha fet declaracions i intervencions fent gala del secessionisme lingüístic i per tant atacant la unitat de la nostra llengua que és un dels fonaments en què es basa també la nostra cultura”, ha assenyalat el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Castellana, en declaracions a ElNacional.cat, per insistir que, més enllà de les excuses posteriors, es tracta d’un fet “especialment greu perquè fa seves les tesis que fins ara només havien defensat la dreta i l'extrema dreta amb un intent clar de desvincular llengua catalana i cohesió social”.
És per això mateix, apunta Castellana, que la proposta dels republicans busca que “l'Ajuntament de Barcelona i el PSC refermin la seva aposta i la seva defensa de la llengua i cultura catalanes i ho faci també recriminant i rebutjant qualsevol intent, vingui d'on vingui, d'atacar la unitat de la llengua i d'atacar la llengua catalana, amb qualsevol de les seves formes, variants o dialectes en què és parlada i escrita”, insistint en que el català “és una llengua de cohesió social en totes les seves variants i dialectes, i per això sempre ha estat un dels elements principals de la nostra cultura que ha estat atacat per la dreta i l'extrema dreta des de tots els àmbits en què ha pogut”.
Què diu la proposta d’ERC?
El text que presentarà ERC a la comissió de Cultura comença amb un preàmbul que indica que “la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals”, que no es veu qüestionada per “l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí”, en tant que “denominacions alternatives” que “es refereixen a la mateixa llengua”
“Considerem particularment perillós el fet que el darrer episodi de negació de la unitat de la llengua catalana provingui d’un regidor del PSC, el primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Rubí, el qual, en el decurs d’una intervenció en el darrer plenari d’aquest consistori, va fer seves les tesis blaveres del secessionisme lingüístic d’una part de la dreta i de l’extrema dreta espanyola”, afegeix el mateix preàmbul, per donar pas a una declaració institucional que inclou els següents punts:
- Primer: Expressar el rebuig a qualsevol expressió de secessionisme lingüístic i reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.
- Segon: Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial per poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
- Tercer: Vetllar perquè l’Ajuntament i els organismes i entitats que en depenen utilitzin el català en la documentació i les comunicacions adreçades a les administracions públiques, institucions, empreses i entitats de la resta de territoris de llengua catalana, i afavorir els intercanvis culturals i de tota mena en català amb aquests territoris, d’acord amb la voluntat de reafirmació de la unitat lingüística del català i d’enfortiment dels lligams amb les terres de parla catalana del Consistori de la ciutat.
- Quart: Instar el govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic en la seva activitat.
- Cinquè: Notificar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts valencianes, al Govern de les Illes Balears i al Parlament de les Illes Balears, al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.
Caldrà majoria qualificada per aprovar-lo
Cal tenir en compte que en presentar-se la proposta com a declaració institucional, els partits s’hauran de posicionar i votar, ja que es requereix una majoria de quatre cinquens perquè tiri endavant, un cop aquest mateix mandat la junta de portaveus va modificar l’anterior norma, que exigia unanimitat, davant el bloqueig sistemàtic del partit d’ultradreta Vox a totes les propostes. En tot cas, per assolir aquesta majoria caldrà que el PSC hi voti a favor i, per tant, el govern Collboni no podrà eludir el posicionament explícit sobre la qüestió.