La celebració, aquest dilluns a l’Ajuntament de Barcelona, de la Comissió no permanent d'estudi sobre la problemàtica de l'habitatge, ha servit per posar sobre la taula les propostes dels partits i del govern municipal sobre la matèria. En aquest sentit, la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Laia Bonet, ha assegurat que cal fer "un salt d'escala" per doblar la producció de pisos protegits en els propers anys i passar de 500 a 1.000 anuals, a més d’insistir en la necessitat de redefinir la mesura del 30% perquè Barcelona "no es pot conformar amb 26 pisos protegits en sis anys". Segons recull l’ACN, aquesta polèmica ha tornat a ser un dels principals punts de debat de la sessió en què també s'ha posat sobre la taula la necessitat d'eliminar les càrregues fiscals, apostar per la rehabilitació d'immobles i valorar si la qualificació permanent dels habitatges protegits pot tenir caràcter retroactiu.
En aquest sentit, Bonet ha defensat que cal redefinir la mesura del 30% “per tenir garanties de la seva efectivitat” i ha llançat un missatge clar, tant als partidaris de derogar la proposta com als qui s’oposen a canviar-la: “No es construeix prou habitatge protegit a la ciutat”. Així mateix, la primera tinenta d’alcaldia ha defensat que dels cinc expedients que es van obrir, tres van caducar les primeres setmanes del mes de juny de 2023, quan encara governava Ada Colau: “El procés segueix viu i la prova és que hi ha una sentència favorable a l’Ajuntament i que ara entomem un procediment sancionador que va dels 90.000 als 900.000 euros”, ha indicat.
Bonet també ha recordat que Barcelona disposa de 15.971 habitatges protegits, una xifra “totalment insuficient” i ha dit que per això el govern municipal està treballant en un pla calendaritzat per fer “un salt d’escala” que permeti doblar la producció d’aquesta mena d’immobles de forma que anualment se’n facin 1.000 en lloc de 500, de manera que es podrien suposar construir-ne 4.000 al llarg del mandat. En un altre ordre de coses, la tinenta d’alcaldia ha explicat que els serveis jurídics municipals estan analitzant si la qualificació permanent dels habitatges protegits que va impulsar Damià Calvet quan era conseller de Territori es pot aplicar amb caràcter retroactiu. D’aquesta forma, s’obriria la porta a recuperar pisos que inicialment eren de protecció oficial i que van deixar de ser-ho quan el règim va caducar.
El 30% torna al centre del debat
Des de Junts per Barcelona, la regidora Carme Lleó ha lamentat que un cop més la mesura del 30% protagonitzi la comissió i ha plantejat que potser se n’hauria de fer una d’específica per debatre-la. Ha insistit que la reserva del 30% per a immobles protegits “ha paralitzat la construcció d’habitatge” i ha estat un “fracàs”. Així, ha avisat que no es poden fer polítiques d’habitatge sense habitatge i ha dit que per generar desenvolupament social cal desenvolupament econòmic: “Defugir d’aquesta realitat és tenir un pensament molt naïf”, ha considerat.
Al seu torn, la presidenta de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha assegurat que “parlar d’habitatge és parlar del 30%” i ha recordat que la moratòria va suposar que es perdessin 500 immobles de protegits a la capital catalana. “És una mesura imprescindible que està defensant la ciutadania i les entitats i no podem desprestigiar-la”, ha valorat. Ha criticat que l’executiu del PSC hagi “perdonat multes” i ha exigit a Bonet que “deixi d’amagar-se sota informes jurídics i tècnics de la casa, que sigui honesta i digui qui va donar l’ordre de modificar aquestes sancions i deixar-les en un calaix”.
Durant la sessió, la regidora d’ERC Eva Baró, ha assenyalat que cal tenir més habitatge públic, però també ha dit que és important preservar el que ja existeix. “Els habitatges ja fets han de poder servir per al que han de poder servir”, ha avisat la republicana que ha considerat que la creació de nous pisos i la conservació dels existents són “dues cares d’una mateixa moneda”.
Des del PP, Ángeles Esteller, ha assegurat que molts propietaris no posen el seu pis a disposició per la gran inseguretat jurídica que existeix i ha criticat les polítiques intervencionistes que han conduït a la situació actual amb mesures com la del 30% que “ha frenat i enfonsat el mercat”. Així, ha apostat per eliminar la declaració de Barcelona com a zona tensionada.