La ronda del Mig de Barcelona és un vial que envolta Barcelona des de la zona portuària de la Zona Franca fins a l’avinguda Meridiana a través d’un traçat de catorze quilòmetres. Concebuda històricament com el Primer Cinturó de Ronda i planificada ja el 1907, durant anys va respondre al disseny d’autopista urbana, amb ponts, passos deprimits, túnels i fins i tot un entramat de viaductes tipus escalèxtric a l’actual plaça d’Alfons X. Ara bé, amb el pas dels anys la fesomia d’autopista urbana s’ha anat diluint, amb grans operacions com el soterrament del llarg tram de les rambles Brasil i Badal i la pacificació de la ronda del General Mitre i la Travessera de Dalt.
Per tot plegat, la ronda del Mig, tot i mantenir el seu caràcter de vial de significativa importància per al trànsit, ja que permet creuar la ciutat sense haver de travessar el centre, s’ha convertit en un contínuum de carrers on es compagina el trànsit rodat amb la vida ciutadana, connectant barris i facilitant la permeabilitat de relacions humanes. Hi ha però, alguns trams que encara no han arribat a aquest estadi, el més important dels quals se situa a la Gran Via de Carles III, on contra tot pronòstic es manté un tram d’uns 850 metres d’autopista a cel obert entre el carrer de Mejía Lequerica i la plaça de Prat de la Riba, al districte de les Corts, una anacronia pròpia del segle XX que es manté al XXI.
L’existència d’aquest tram d’autopista urbana separa els tres barris del districte -les Corts, Pedralbes i la Maternitat i Sant Ramon- i coincideix amb l'encreuament de la Diagonal a la plaça de Maria Cristina, esdevenint un dels punts amb més trànsit de la ciutat de Barcelona, amb un total de vint-i-set carrils de trànsit i, a conseqüència d’això, amb més contaminació, tant atmosfèrica com acústica. Tot aquest cúmul de circumstàncies va fer que un grup de veïns de la zona es constituïssin, el gener del 2024, en l’associació veïnal Millorem Barcelona, una entitat que promou, explícitament, “millorar la qualitat de vida del veïnat i de la ciutat mitjançant la cobertura de la ronda del Mig, entre el carrer Mejía Lequerica i la plaça Prat de la Riba”.
De fet, la demanda de cobertura d’aquest tram de la ronda del Mig és una petició que està guanyant força, no només amb fets, si es vol anecdòtics, com ser la primera proposta entrada als pressupostos participatius, sinó que també s’ha debatut al consell de districte de les Corts i, encara més, al plenari municipal del passat mes de febrer es va aprovar una iniciativa, presentada pel PP, pel qual el govern municipal s’ha compromès a elaborar, dins d’aquest mandat, un projecte per estudiar-ne la cobertura. La proposta va comptar amb el suport de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona i Vox i l’abstenció de la resta de grups que, en tot cas, no es van negar en rodó a estudiar la proposta sinó que van destacar la necessitat de comptar amb un pressupost per dur a terme aquesta obra.
Una cobertura promesa el 2003
Sobre el terreny però, la problemàtica és palpable. Un soroll intens i continu acompanya el vianant en el trajecte per la Gran Via de Carles III entre el carrer Mejía Lequerica i la plaça de Prat de la Riba, amb alguns trams amb una complicació afegida, l’estretor de les voreres. Joan Hernández, veí de la zona i membre de Millorem Barcelona, recorda que el 2003, amb Joan Clos a l’alcaldia, ja va haver-hi “un compromís” per part de l’Ajuntament d’iniciar el 2004 “el cobriment d’aquesta part”, precisament un cop acabada la cobertura des de la plaça Cerdà fins a Mejía Lequeríca, “perquè la resta ja estava cobert”.
Vint anys després, aquella cobertura continua pendent, i Hernández assenyala, en declaracions a ElNacional.cat, que “hem continuat tots els anys intentant fer-ho i no ens han escoltat fins al punt que ara el regidor ja ni ens escolta i ja ens diu taxativament que no vol cobrir-ho”. Per això mateix, denuncia que al govern municipal “no hi ha transparència, perquè un dia et diu una cosa, l'altre dia et diuen l'altra”. “Ni ens informen, ni hi ha cap credibilitat”, continua Hernández, que destaca que tot plegat, “estem parlant de salut i no podem deixar fora la salut dels nostres fills, dels nostres avis i la nostra”.
De fet, la contaminació atmosfèrica és el principal problema que ocasiona la persistència d’aquest tram no cobert, segons assenyala Núria Carulla Mestre, veïna i membre de Millorem Barcelona, que, també en declaracions a aquest mitjà, afirma que segons les dades del mateix Ajuntament, “aquesta part de Barcelona té un índex de contaminació de NO² superior als valors límits que diu la UE”. “En aquesta zona la contaminació és molt més alta que, per exemple, la de l'Eixample i superior que la que hi ha a la ronda de Dalt”, continua Carulla, que recorda que a la part coberta, la que correspon al tram inferior de la Gran Via de Carles III i les rambles Brasil i Badal la contaminació no té “res a veure” amb la d’aquesta zona.
A més de la contaminació atmosfèrica, també és un problema per als veïns la contaminació acústica, amb un soroll persistent de pas de cotxes. “També som la zona on hi ha una contaminació acústica molt més alta”, apunta aquesta veïna. De fet, entre els veïns hi ha l’assumpció que aquesta zona viu un greuge comparatiu, no només amb altres trams de la ronda del Mig, sinó també amb altres zones de Barcelona, com la ronda de Dalt, on s’està cobrint un tram, o la Meridiana, en procés de pacificació.
Així ho afirma Òscar Palomino Casanova, president de Millorem Barcelona, que considera que reclamar la cobertura “és un dret fonamental i és un greuge comparatiu amb la resta de barcelonins i barcelonines el fet de tenir aquesta autopista interurbana que avui no té cap mena de sentit, i menys després dels governs que hem tingut que busquen la pacificació de la ciutat”. “Aquí ens trobem que tenim un barri dividit en dos, tant en l'àmbit comercial com a escala veïnal, perquè si per exemple jo que vinc d'aquesta banda vull anar a casa d'un amic meu o a un comerç de l'altra banda de la ronda, haig de fer com un quilòmetre per pujar i tornar a baixar”. A més, a la mateixa zona hi ha quatre centres hospitalaris i molt trànsit escolar en un espai que “està rebent uns límits de contaminació fora del normal i molt per sobre dels límits que la UE ens permet”.
Per tot plegat, Palomino reclama a l’Ajuntament que informi sobre l’estudi de viabilitat que està duent a terme, davant el temor que aquest sigui “zero vinculant”. És per això que el president de Millorem Barcelona anuncia la possibilitat d’elevar les protestes: “Ja els vam dir fa molt de temps que si les coses a les bones no funcionen, hi ha una altra manera que és a les males”, anunciant la possibilitat de tallar la ronda del Mig: “A les males què vol dir? Doncs que tota aquesta gent que està circulant per aquí ara mateix no podria circular. Per què? Perquè 200 o 300 veïns farts d'això baixarem i tallarem. I tallarem dia sí, dia també”.
De fet, la mateixa entitat compta amb un projecte, elaborat per l’arquitecte Jordi Henrich centrat en la cobertura i pacificació del tram entre la Diagonal i Prat de la Riba que, en tot cas, es podria fer extensiu al tram entre Diagonal i Mejía Lequerica, on es preveu la pacificació en superfície seguint el model de rambles arbrades del tram de la ronda del Mig entre Mejía Lequerica i la plaça Cerdà. En tot cas, fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per ElNacional.cat han indicat que actualment “s’està treballant en un informe de viabilitat tècnic i ambiental que inclogui també possibles alternatives de millora de l’entorn, cobertures parcials, etcètera, per minimitzar l’impacte actual de la mateixa als entorns i als veïns i veïnes”. De moment, però, l’anacronia persisteix, i un dels últims reductes d’autopista urbana es manté.