El barri de Vallbona de Barcelona, al districte de Nou Barris, és territori ignot per a la immensa majoria d’habitants de la capital catalana. Situat a la frontera amb Montcada i Reixac, el seu principal al·licient és l’existència de l’únic tram funcional de l’històric Rec Comtal, que rega l’explotació agrària la Ponderosa, l’última horta de Barcelona. El pas pel barri de dos traçats de vies de tren en marca també la seva fesomia, tot i que a llarg termini es beneficiarà del soterrament de les vies de tren al municipi veí. Enmig d’una zona boscosa, però, hi ha una construcció que crida l’atenció pel seu estat ruïnós, en contrast amb el seu passat esplendorós, és l’anomenada Granja del Ritz.
Val a dir que aquest nom no és el que se li va donar originalment, ja que va ser anomenada Granja Montserrat, però com passa sovint amb els noms popularitzats, en aquest cas el de Granja del Ritz ha fet més fortuna, perquè remet al paper d’aquesta finca rural com a principal proveïdora d’aliments frescos de l’històric Hotel Ritz de Barcelona, actualment Hotel Palace, situat a la Gran Via cantonada amb Roger de Llúria. Segons recull el web municipal Barcelona sostenible, la Granja Montserrat va ser construïda cap als voltants del 1920, i en aquell moment va ser una de les granges “més avançades de Catalunya”.
En la construcció es destacava el seu “sistema de rec”, així com els procediments moderns utilitzats en la cria d’animals, així com els seus “avantatges socials per als seus habitants i treballadors”, ja que fins i tot disposava de piscina. Una modernitat que contrasta amb el seu estat actual, d’abandonament total, entorn sòrdid i lliurat al vandalisme. Tot i que és de fàcil accés malgrat estar enclotada en una zona boscosa, al torrent de Tapioles, la visita a les seves restes suposa un viatge en el temps en que s’evidencia un passat notable, un present desastrós i, potser, un futur de revifada.
Època de glòria com a proveïdora del Ritz
Segons recull el blog de l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris, entitat de referència pel que fa al patrimoni històric d’aquesta part de Barcelona, durant la postguerra el seu propietari, Miquel Cabré Ycart, “va vendre la granja a Mercedes Azcoaga Torras, propietària de l’hotel Ritz i una de les dones més poderoses i influents de la ciutat”. D’aquesta manera, la granja Montserrat es va convertir en “proveïdora d’aliments de l’hotel, assegurant aliments frescos com ara verdures, llegums, carn i sobretot aviram”. Va ser aleshores quan la granja, que fins al moment subministrava productes als veïns i als comerços de la propera carretera de Ribes, va viure els seus millors moments.
Amb el temps però, l’Hotel Ritz -amb la granja inclosa- va passar a mans del controvertit empresari Julio Muñoz Ramonet, que se’l va vendre a l’hotelera Husa de Joan Gaspart, amb qui va mantenir un plet que va forçar els actuals propietaris de l’hotel a renunciar al nom històric a favor de l’actual. Amb tots aquests canvis, la granja va quedar en desús als anys noranta del segle passat i des d’aleshores que viu en un lent però implacable procés d’abandonament i degradació, que ha continuat els darrers anys malgrat que des del 2003 és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i les peticions dels veïns i entitats de convertir-lo en equipament pel barri.
Malgrat que amenaça ruïna, és fàcil distingir els diferents cossos dels que consta la granja, amb un cos central amb teulada de doble vessant, la piscina a un costat i les quadres i magatzems a l’altra. A més, pel barri corre la llegenda que encara hi ha gallines salvatges que són descendents de les que van quedar a la granja quan va ser abandonada.
Perspectives de futur
Amb tot, la història de la Granja del Ritz podria donar un tomb radical si es duu a terme l’ambiciós pla de transformació de tot el barri presentat fa unes setmanes conjuntament pels ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixac i el Consorci del Besòs i que preveu, entre altres actuacions, la rehabilitació de la Granja del Ritz per convertir-lo en un equipament formatiu dins del projecte anomenat Agrovallbona, que vol reordenar aquest espai a cavall entre Barcelona i Montcada i amb voluntat d’esdevenir centre de referència de l’agroecologia urbana.