Potser cal aixecar la vista, però passant pel carrer Ferran, a l’altura del número 34, hi ha una placa de marbre que, a vegades, està envoltada de rams de flors. Es tracta d’una placa que recorda que en aquest punt de la ciutat de Barcelona va ser assassinat el jove militant independentista i comunista Gustau Muñoz l’11 de setembre de l’any 1978, mort a trets de la policia espanyola. L’edifici ha estat en desús molts anys i ara està en plena rehabilitació, motiu pel qual la pervivència de la placa al seu lloc original podria quedar qüestionada. Davant d’aquest fet i a petició d’ERC, l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a preservar la placa.
Gustavo Adolfo Muñoz de Bustillo Gallego, més conegut com a Gustau Muñoz, va néixer a Sevilla el 1962 i de ben petit va traslladar-se amb tota la família a Barcelona. De ben jove es va integrar en la Unió de Jovenes Marxistes-Leninistes (UJML), les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional) (PCE(i)), de tendència maoista i independentista, i tot i que encara era un adolescent va viure en primera línia les turbulències del tardofranquisme. Ja abans del fatídic 11 de setembre del 1978 havia estat ferit per una pilota de goma en una manifestació de suport al poble sahrauí. En la Diada Nacional del 1978, Muñoz va participar en una manifestació convocada pel PCE(i) sota el lema ‘Fora les forces d'ocupació’.
Rams de flors en record de Gustau Muñoz / Sergi Alcàzar
Va ser en aquella manifestació on resultaria mort. Cap a les vuit del vespre la marxa, que volia entrar a la plaça de Sant Jaume, va fer un recorregut des de Ferran fins a Canaletes, per donar la volta i tornar al punt de partida. A l’altura del carrer Avinyó, la policia armada espanyola -els ‘grisos’- va disparar pilotes de goma i es van produir enfrontaments amb els manifestants i en un moment de tumult, Muñoz va caure abatut per trets de bala, disparades, segons tots els indicis, per un policia de paisà. El cadàver va ser traslladat al dispensari de Pere Camps, a l’avinguda Drassanes i posteriorment a l’Hospital Clínic.
Un crim impune del tardofranquisme
Un any més tard, amics i familiars de Muñoz van col·locar la placa a la façana del carrer Ferran, 34, i d'aleshores ençà, cada any se li fa un homenatge durant la Diada Nacional, mentre que els responsables del crim van quedar del tot impunes. De fet, és un dels 60 assassinats perpetrats durant el tardofranquisme pels ressorts del règim dictatorial, vint d'ells a Catalunya, la majoria dels quals han quedat sense càstig. El cas concret de Muñoz va quedar arxivat i el suposat autor dels trets, el policia José Luis Varela està en parador desconegut. Amb tot, els familiars de Muñoz van aconseguir el 2016 incloure el seu assassinat dins l’anomenada querella argentina que persegueix els crims del franquisme.
Gustau Muñoz tenia setze anys quan va ser assassinat
Així, mentre el cas de Muñoz segueix un llarg periple judicial, almenys la placa que el recorda al centre de Barcelona, al lloc mateix on va ser assassinat, serà preservada. L’edifici, després també d’un llarg procés judicial, serà rehabilitat de manera integral i per això, la preocupació pel manteniment de la placa ha portat aquesta setmana al grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona a elevar un prec en aquest sentit, que ha estat respost favorablement. En la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports que va tenir lloc el passat 18 de febrer, la regidora Gemma Sendra, va recordar que la placa estava “en perill” a causa de la rehabilitació.
Per evitar la seva desaparició, ERC va demanar a l’Ajuntament que vetllés pel manteniment de la placa o, en cas que això no fos possible, que es “col·loqui algun altre element commemoratiu a la façana del número 34 del carrer Ferran i que l’original sigui portada als arxius del MUHBA”, el Museu d’Història de Barcelona. En el torn de resposta, el regidor de Memòria Democràtica i de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, va acceptar el prec i va anunciar que el consistori ja havia iniciat converses amb la propietat de l’edifici perquè “preservi la placa”, comprometent-se, a més, a incloure al mateix lloc “algun tipus d’element memorial senyalístic” en cas que no es pugui mantenir la placa.
Així, al mateix lloc o dipositada al Museu d’Història de Barcelona, la placa original es conservarà i s’evitarà la seva pèrdua. Així mateix, l’ajuntament queda compromès a recordar Gustau Muñoz al mateix carrer Ferran si la placa no roman al seu emplaçament original. En tot cas, el que no queda tancat és el cas de Gustau Muñoz, ja que més de quaranta anys del seu assassinat, els seus responsables continuen gaudint de la impunitat que la transició i la instauració del règim del 78 va assegurar per a tots els crims del franquisme. Potser, amb els anys, la justícia arribarà d’Argentina.