L’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, que ha estat adquirida per l’Ajuntament de Barcelona per valor de 9,5 milions d’euros per convertir-se en el nou Centre de Cultura i Educació de Barcelona és un d’aquells edificis que passen desapercebuts al vianant malgrat ser una construcció d’interès. La raó de que es tracti d’una obra “poc coneguda però de valor arquitectònic molt important”, segons definició del mateix tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, és molt senzilla, no està a peu de carrer, sinó en un interior d’illa de l’Eixample, la formada pels carrers Rosselló, Còrsega, Calàbria i Viladomat. Dit d’una altra manera, si no el busques, no el trobes.
Potser per això ha resistit bé el pas del temps, fins i tot tenint en compte que porta des del 2015 en desús, tot i que puntualment s'hi han organitzat esdeveniments i és un dels immobles habituals del 48h OpenHouse -tot i que enguany no en formava part-, i fins i tot el 2016 va estar a punt d’esdevenir un centre de repartiment de l’empresa Amazon.
El vestíbul ofereix una ràpida visió dels volums de l'edifici / AjBCN
Construït el 1960 pels arquitectes Joaquim Gili, nebot del fundador de l'editorial, i Francesc Bassó i guardonada amb el premi FAD l’any següent, ha estat fins a l’actualitat propietat de la familia Gili. Ubicat al carrer Rosselló número 87, és un símbol del racionalisme català de la segona meitat del segle XX, junt amb altres edificis com el Canòdrom de la Meridiana, ara reconvertit en Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, i la Casa Gomis, situada a l’espai protegit de l’estany de la Ricarda i que ha estat d’actualitat durant tot el debat de la frustrada ampliació de l’aeroport del Prat.
GATCPAC i Grup R
L’edifici compta en total amb 6.800m2 de superfície i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i, a més, s’ha obert un expedient per declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), que n’augmentaria la protecció. En la seva construcció es va utilitzar formigó armat i va posar de manifest l'adaptació de l'editorial a les noves necessitats modernes. Es considera una obra que enllaça l'arquitectura racionalista de la República, representada pel GATCPAC i edificis com la Casa Bloc de Sant Andreu, amb el racionalisme de la postguerra del Grup R del qual en van formar part els mateixos autors al costat de noms com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Antoni de Moragas o un jove Oriol Bohigas.
L'edifici compta amb un jardí interior / AjBCN
L’edifici està dividit en tres cossos, disposats de tal manera que deixen lliure un espai central on hi van encabir un jardí que comunica els edificis. Amb soterrani -on hi havia el magatzem- i dues plantes, el vestíbul s’obre al visitant com un únic espai, que possibilita un altell-balcó ondulat des d’on s’accedeix a la resta d’espais a partir d’un disseny sobri i pràctic. Es preveu que en un futur hi treballin unes 300 persones, que com faran un ús de l'edifici similar a l'original, és a dir, oficines, no ha d'implicar excessius canvis, de manera que es garantirà la seva protecció.
Imatge principal: Una escala de cargol de l'edifici de l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili / AjBCN