Després de sis anys a l'alcaldia de Barcelona, les polítiques immobiliàries d'Ada Colau continuen fent parlar. Les idees sobre el paper s'han acabat convertint en el pitjor enemic d'un mandat que ha demostrat estar sobrat de bones intencions i errat en l'estratègia per dur-les a terme. Les recurrents excuses del turisme i la gentrificació sonen a boc expiatori quan es comproven les veritables polítiques actives empreses.

Qüestió de prioritats. Tot just un mes després de la seva primera elecció el maig de 2015, Ada Colau va adoptar un dels seus primers mandats: l'entrada en vigor de la suspensió de la concessió de llicències turístiques i posant com a argument principal els efectes d'aquesta activitat sobre l'habitatge. Una mesura precipitada, si es compara amb la parsimònia amb la que el govern municipal ha afrontat algunes de les problemàtiques que hauria promès atallar durant la seva campanya com el final dels desnonaments per motius econòmics i la promoció del lloguer social, els habitatges en règim cooperatiu, i els habitatges adaptats per a persones grans o assequibles per als més joves.

Aquestes promeses, incomplertes en bona mesura, no només han generat un tap al mercat immobiliari, sinó que han acabat perjudicant tota la ciutadania, inclosos els qui van confiar cegament en una cofundadora de la PAH com a alcaldessa. Fins al punt que després de sis anys de bones (i no tan bones) paraules, el mercat immobiliari a Barcelona i la seva àrea metropolitana continuen estant més tensats que mai, i el preu del lloguer ha experimentat una pujada d'un 20%, passant dels 12,2 als 14,5 €/m². Xifres que mostren clar i net l'escassa previsió i la nul·la capacitat de reacció de les polítiques d'habitatge d'un Ajuntament, que ha preferit escudar-se en el turisme i en la prohibició dels lloguers a curt termini abans que pensar en els milers de ciutadans que es veuran sense una casa o perjudicats per les seves polítiques restrictives. Aquesta és la cronologia del fracàs de les polítiques d'habitatge públic d'Ada Colau:

Febrer 2016. Presentació del pla d'acció municipal en matèria d'habitatge

En un moment en què Barcelona era el municipi amb més superàvit (250 milions) de tot l'Estat, l'Ajuntament presenta a so de bombo i platerets el pla dissenyat pel gerent d'Habitatge, Javier Burón. En ell es plantegen entre altres qüestions la "mobilització" d'habitatge buit de particulars cap al lloguer assequible i l'"exigència de cessió obligatòria a grans tenidors", així com la promoció de lloguer assequible amb una inversió pública que rondaria els 500 milions assumits inicialment pel Patronat Municipal de l'Habitatge (PMHB). Tanmateix, aquest pla d'acció inicial té truc, ja que, dels més de 2.300 pisos d'obra nova anunciats, 800 ja estaven en construcció (i havien estat licitats per l'administració anterior) i uns altres 500, en tràmit de llicència.

Gener 2017. Presentació del Pla pel Dret a l'Habitatge (2016-2025)

Colau puja la seva aposta a més de 8.000 habitatges, incloent les finançades pel PMHB (3.541), les acabades per cooperatives o similars (2.155) i les mobilitzades (2.950). Tanmateix, l'escassetat de sòl públic i altres factors com la proliferació de narcopisos i desnonaments tornen l'alcaldessa i el seu equip a la crua realitat, i les obres en marxa entre maig de 2015 i desembre de 2017, tot just superen les 200.

Febrer 2018. Anunci del pla d'Allotjaments PROvisionales de Proximitat (APROP)

Davant d'aquest fracàs en la creació d'habitatge social, el govern municipal presenta un nou pla de xoc, segons el qual, la meitat dels 8.000 habitatges anunciats un any abans passaran a ser prefabricats.

Abril 2018. Reactivació de les expropiacions exprés

La suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei 4/2016 del Parlament de Catalunya de protecció del dret a l'habitatge de persones en risc d'exclusió residencial suposa inicialment un nou obstacle per a l'administració Colau. Tanmateix, l'aixecament de l'esmentada suspensió aplana el camí perquè l'Ajuntament reactivi el procés d'expropiacions temporals de pisos buits acollint-se a l'article 15 d'aquesta llei, que permet l'expropiació d'habitatges buits entre quatre i deu anys.

Juny 2018. Retirada in extremis de la moratòria d'obra nova

A última hora, el govern municipal es veu obligat a retirar la moratòria prevista en la concessió de llicències d'obra nova i grans rehabilitacions a fi de salvaguardar la seva iniciativa perquè el 30% de les noves promocions es reservin a habitatge protegit.

Més enllà de les amenaces d'expropiació i de l'absència de parc buit, i lluny d'incentivar l'activitat immobiliària, l'entrada en vigor d'aquesta nova norma –que va ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– motiva l'efecte contrari: dels més de 500 nous permisos de 2017 i els més de 1.000 de 2018, l'ajuntament de Barcelona concedeix tot just set llicències d'obres majors concedides en tot l'any 2019. Mentre que, dels 1.300 pisos trets al mercat en el primer semestre de 2018, en el mateix període de l'any següent se'n lliuren 900 menys.

Setembre 2018. Rectificació en públic de les promeses de campanya

Davant de la previsió de tancar el seu primer mandat amb entre 700 i 900 pisos d'obra nova entregats (molt per sota de la barrera dels 4.000 promesos en campanya), la tinenta d'alcalde Janet Sanz es veu obligada a puntualitzar que Colau mai no havia parlat d'habitatges construïts, sinó d'habitatges "en marxa".

Novembre 2019. Primeres adjudicacions d'obra nova al sector privat

Davant del dramàtic de la situació i el fracàs de les seves polítiques d'habitatge, el consistori contradiu els principis que havia abraçat l'alcaldessa en la seva etapa com a activista, i es decanta per un nou model de gestió: la "promoció delegada".

Setembre 2020. El sector denuncia els efectes devastadors de la modificació del PGM

Actors del sector immobiliari com l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya publiquen una nota conjunta per denunciar els efectes negatius que ha motivat la modificació del Pla General Metropolità promoguda per l'Ajuntament de Barcelona.

A més d'afirmar que "aquesta normativa no ha suposat cap millora al parc públic d'habitatge de la ciutat", constructors i promotors i agents de la propietat certifiquen que la valoració de solars i edificis acumula una disminució del 26% de mitjana des de l'entrada en vigor de la norma, que obliga els constructors a destinar un mínim del 30% del sostre edificable a habitatge de promoció pública.

Maig 2021. Adjudicació de la copropietat de l'operador metropolità al sector privat

L'aposta per la promoció delegada s'estén a l'àmbit metropolità. Com a presidenta de l'AMB, Colau treu a concurs la copropietat de l'operador metropolità d'habitatge de lloguer assequible Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB). La unió d'empreses que formen la constructora especialitzada en VPO del Santander (Cevasa) i la promotora Neinor s'adjudiquen el procés per assumir –a canvi de 58 milions d'euros– el 50% de HMB.

Juliol 2021. La materialització d'un fracàs

Malgrat les receptes màgiques de l'Ajuntament per revertir una situació dramàtica per a molts barcelonins, Barcelona i el gruix de municipis de l'AMB presidida per Colau (34 de 35) es veuen obligats a declarar-se àrees amb un "mercat tensat d'habitatge". En el cas de la capital catalana, aquest reconeixement es produeix de mala gana, ja que es tracta de l'últim municipi de l'àrea metropolitana en acollir-se a la Llei de Regulació del Lloguer, que permet a la Generalitat limitar els preus dels nous contractes.

Imatge principal: aspecte de la ciutat de Barcelona