El barceloní Hansel Cereza té a les seves mans la responsabilitat de conduir un espectacle que té tots els punts per convertir-se en una referència de la capacitat de la capital de Catalunya de projectar-se al món. Artista multidisciplinari, creador i fundador de la Fura dels Baus i responsable de cerimònies com la que va obrir els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, Cereza és el director artístic i escènic de ‘Barcelona, far al món’, l’espectacle inaugural de la fase final de la 37 edició de la Copa Amèrica de Vela, que tindrà lloc aquest dijous, 10 d’octubre, a partir de les 21 hores, a la platja del Bogatell de Barcelona.
Es tracta d’un espectacle d’accés gratuït pensat com una experiència molt especial per a les desenes de milers de persones que es preveu que hi assisteixin, a qui Cereza promet “un espectacle total, únic i irrepetible”. Una cerimònia que inclourà llum, música -amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, l’Escolania de Montserrat i els cantants Sara Blanch i Arnau Tordera-, drons i una actuació dels Castellers de Vilafranca amb el rerefons del mar i la idea conceptual del far que il·lumina el món des de Barcelona i que remet a l’esperit olímpic i al jo hi vaig ser que podran dir els assistents a l’espectacle des de la platja: “Aquí tindràs l'experiència de viure una cosa única i irrepetible i formar-ne part, perquè el públic que estarà a la platja també participa amb la seva presència”.
Quin és el concepte del que parteix l'espectacle 'Barcelona, far al món' per a la cerimònia inaugural de la final de la Copa Amèrica de Vela?
Partim de l'encàrrec de fer un espectacle cerimonial per a la Copa Amèrica de Barcelona i a partir del briefing trobem una idea per dur a terme tot aquest encàrrec. I partim del lloc on el fem, perquè no estem en un teatre, sinó en un espai obert, públic, envaint durant uns dies un espai ciutadà de Barcelona.
En ser la cerimònia inaugural de la Copa Amèrica de Vela, havia de ser en un entorn marítim, com l'espigó de la Mar Bella i encarat a la platja del Bogatell.
Exacte. Un entorn marítim. Però era molt arriscat fer-ho al mar, que seria l'ideal, però vaig veure aquest braç, aquest espigó, que em permetia anar al mar i tenir una visió frontal cap a la ciutat. Llavors vam escollir aquest espai escènic i aquí ja comencem a implantar l'escenografia, una estructura efímera que, a través de l'espectacle de les diferents escenes, s'anirà transformant en un far. És un simbolisme de far, un far pensat i construït dins de la fantasia amb el que creem la connexió mar-terra amb l'edifici de la Torre Glòries, que serà el primer compte enrere, que connectarà amb l'estructura de la llum que està a l'espigó i al final de l'espectacle, aquest concepte lumínic del far va cap a la Sagrada Família. A partir del concepte far unim mar i ciutat.
L'espectacle comptarà amb llum, drons, mar i música, com es lliga tot això?
Avui en dia un dels grans espectacles són els drons, l'altre és el concepte lumínic, l'espectacle de llum. I jo he treballat el concepte de la tecnologia, que, al cap i a la fi, és un concepte fred, perquè estigui en harmonia amb l'aspecte humà, orgànic i calent. Hi ha un equilibri entre danses, interpretació, cant, solistes, el Cor del Gran Teatre del Liceu, l'Escolania de Montserrat i la participació dels Castellers de Vilafranca per crear una harmonia entre el món fred de tecnologia i el calent de la humanitat. Què veurem? Un espectacle total, perquè hi ha lírica, teatre, concert, castellers, drons, i tot això està dins d'una estructura dramàtica de tretze escenes, que des de la primera escena, que és un món efímer, que no identifica res, es va evolucionant i creant una comunió entre la tecnologia i els humans.
Això a partir de la idea de far, que és una idea molt marítima.
Sí, la idea del far és el punt de partida. Conceptualment, el far de Barcelona il·lumina aquest moment únic i irrepetible que és la cerimònia inaugural de la Copa Amèrica i Barcelona. Però no és només un espectacle per nosaltres, és un espectacle de Barcelona al món. Hi ha tota una producció audiovisual que donarà la retransmissió en directe de tot l'espectacle, per arribar a l'espectador a nivell mundial. Aquests projectes, pel significat que tenen i perquè ocupes un espai públic, perquè li dones un projecte a la ciutat de Barcelona perquè el gaudeixi, també inclou una qüestió d'anar més enllà de les nostres fronteres i anar cap a l'espectador a nivell mundial. Llavors es dissenya per televisió, però tenint en compte el directe de les 60.000 persones que vindran a la platja de Bogatell a viure una experiència única i irrepetible, perquè aquests projectes no es fan mai més, és com els Jocs Olímpics de Barcelona. Representa el país, la ciutat i la ciutadania de cara al món. Nosaltres al 92 vam donar a conèixer a nivell mundial que és la creativitat de Barcelona i de Catalunya.
La seva recomanació als ciutadans és que vinguin a veure-ho en directe a la platja del Bogatell?
Clar, perquè a més a més, en aquest cas hem fet un dos en un. Tu vens aquí a veure-ho en directe i a més a més amb les pantalles que hem posat a la platja, veuràs la retransmissió que podries veure a casa teva. Després te'n vas a casa i fas replay i el pots tornar a veure, però aquí tindràs l'experiència de viure una cosa única i irrepetible i formar-ne part, perquè el públic que estarà a la platja també participa amb la seva presència. No és un plató que està tot buit i fas un croma i ho retransmets. És únic i irrepetible, no es viurà, no es repetirà mai més.
Amb això remet a l'esperit olímpic, al jo vaig ser-hi?
Exacte. El jo vaig ser-hi, jo hi vaig participar, jo vaig viure-ho... va sortir de la comunitat dels voluntaris, però servia per tothom que ho va viure, l'espectador, el voluntari, el tècnic, l'artista, o el que es vulgui. A més, aquest far representa Barcelona i jo, com a barceloní i català que soc, també em represento. Per tant, el llistó està molt més alt per mi. Perquè ja no és que representi els barcelonins, és que em represento jo també com a barceloní. No és el mateix fer una cerimònia en un altre país que representar-te a tu mateix.
La ciutadania que vingui a veure-ho, exactament què podrà veure?
Veurà un espectacle multimèdia, visualment espectacular, i al mateix temps tendre, poètic. Per què? Perquè jo vaig des de la gran magnitud i espectacularitat de l'escenografia i la llum a un moment molt íntim d'un nen de l'Escolania cantant un solo amb els seus companys projectats a les pantalles, perquè aquest concepte d'escenografia és llum i imatge. Les pantalles que tenim al voltant de l'escenari, que són onze, es mouen, creen com un trencadís de pantalles o s'ajunten totes i veus una única imatge. Llavors hi ha moments molt tendres, molt íntims, molt a flor de pell, i moments molt espectaculars. Això és el que viurà el públic quan vingui a veure l'espectacle en directe.
Ens han passat alguna fotografia dels assajos de la passada nit i qui ho ha vist ens diu que és espectacular.
Jo porto aproximadament un any pensant, dissenyant, estructurant i fent renders en un món tecnològic, però des que estem a l'espigó i materialitzem l'escenografia veiem com creix, com pren forma. És emocionant des del primer dia. Tot l'equip de tècnics i participants, voluntaris i tot l'equip humà està a flor de pell perquè diu, uau!, que espectacular que és això. L'espectacle està fet, el tenim, el vam veure ahir, vam veure la columna vertebral. Hi ha espectacle i ara cal posar-li tota l'ornamenta lumínica visual i donar-li tempo i ritme. Perquè demà, dia 10 d'octubre a les 9 de la nit, la gent pugui gaudir d'un espectacle total.