El tancament dels comerços emblemàtics de la ciutat de Barcelona és un trist problema que té molts motius, com ara el canvi d’hàbits de consum o la manca de relleu generacional, però que s’ha vist agreujat els darrers anys per l'augment exponencial del preu dels lloguers. En pocs anys s’ha vist com comerços històrics, com la camiseria Xancó de la Rambla o el restaurant Can Lluís del Raval abaixaven la persiana fagocitats per una societat que deixa poc espai per a la nostàlgia.
A aquesta llista cal afegir, de moment, l’Herboristeria del Rei, un establiment del carrer del Vidre, a tocar de la plaça Reial, que va ser fundat, segons el seu web, el 1818, és a dir, fa 203 anys, i que demà pot viure el seu punt final. L’establiment, regentat actualment per Trinitat Sabatés, de 85 anys, tanca per jubilació. De fet, des del 31 d’agost que manté la persiana abaixada. El darrer capítol d’aquesta llarga història tindrà lloc aquest divendres, 10 de setembre, quan es lliuraran les claus de l’establiment al propietari del local, a l’espera que l’ajuntament pugui engegar alguna acció per salvar l’establiment i la seva activitat.
“Nosaltres volem que hi hagi continuïtat, però qui posa el llistó és el propietari del local”, admet a elNacional.cat Joan Parés, marit de Trinitat Sabatés. El matrimoni que fins ara ha gestionat l’herboristeria té clar que el futur de l’establiment ja no serà cosa seva, però també veu que ara és el propietari “qui té la paella pel mànec”, ja que depenent del preu d’un eventual lloguer que pogués fixar en garantiria o no la continuïtat en altres mans.
Litigi amb la propietat
Jubilació a banda, el matrimoni manté un litigi amb la propietat, ja que a causa de la pandèmia es van veure forçats a tancar, com gairebé tothom, durant tres mesos. A aquest fet es van afegir “cinc mesos més d’obres a la finca”, en total, “vuit mesos sense fer ni cinc de calaix”. El problema que encara afronta l’herborista és que malgrat tot aquell temps sense poder obrir, “la propietat ens reclama el 100% del lloguer”.
“És intolerable”, es lamenta Parés, que assenyala que caldria ser més curosos amb el destí d’aquest tipus d’establiments: “A França les botigues es protegeixen”. Així mateix, indica que tot i que per a ells ha arribat l’hora de la jubilació i que l’últim que els queda per fer és retornar les claus aquest divendres, això no vol dir que acabi per sempre la història bicentenària del local, ja que hi ha la possibilitat oberta que l’ajuntament salvi l’activitat, “ara o d’aquí a uns mesos”.
Fundat el 1818
Segons el web del local l’establiment va ser fundat el 1818 i és l’herboristeria més antiga de Catalunya i un dels locals comercials més antics de Barcelona. Va ser reformat el 1857, quan Isabel II va nomenar el seu fundador, Josep Vilà, "Herbolari de Cambra de S.M. la Reina" i "Proveïdor de la Casa Reial". Les obres van ser encarregades a Francesc Soler i Rovirosa, un conegut pintor i escenògraf de teatre, que la va decorar amb motius d'estil vuitcentista i Isabelí que encara es conserven avui en dia.
A la part superior hi ha una galeria amb pintures a l'oli, una mica enfosquides pel temps; així mateix, envoltant la botiga hi ha calaixets amb miniatures de paisatges a l'aquarel·la, i el sostre és de vidre pintat. Al centre del local hi ha una font de marbre on antigament s'hi conservaven sangoneres, coronada amb el bust de Carl Von Linné, naturalista suec creador de l'actual sistema de classificació de les plantes i considerat un dels pares de l'ecologia. La font va ser encarregada als germans italians Baratta Rossi que la van esculpir en marbre de Carrara i li van afegir espites de gas per il·luminar tot l'establiment.
Pressió d’ERC a Colau
La possibilitat de preservar la continuïtat del local està ara en mans de l’ajuntament, que té a les seves mans fer cas de les peticions que li ha fet el grup d’ERC, l’última d’elles avui mateix, que li reclamen que trobi una solució encara que aquesta passi per la compra del local.
Aquest mateix dijous, la regidora republicana Marina Gassol i Ventura ha llançat una crida a l’ajuntament on ha insistit que el tancament definitiu és “una molt mala notícia i una pèrdua irreparable pel Barri Gòtic, Ciutat Vella i Barcelona”. Per això ha instat "el govern municipal perquè s’impliqui” en aquest cas i també perquè “treballi en una real protecció dels negocis que d'una manera o altra escriuen la història de la nostra ciutat”.
A més, Gassol recorda al govern municipal que hi ha una partida de 12 milions d’euros dels pressupostos “acordats amb ERC per comprar locals”. Aquests diners, apunta la regidora, “són per coses així, els demano que els utilitzin”, per garantir “no només el patrimoni, sinó també l’activitat”.
A l’espera que l’ajuntament reaccioni, la Trinitat Sabatés i en Joan Parés es preparen per tornar les claus, encara pendents del judici amb la propietat i conscients que, en tot cas l’ajuntament pot “moure fitxa” per evitar que un altre comerç emblemàtic passi a la història de manera definitiva.