Fes clic al mapa per veure l'evolució dels partits guanyadors als municipis de l'AMB / A. A.
El mapa polític ha canviat: del suport tradicional al PSC a la victòria sense precedents d'una formació amb el segell de Colau i Iglesias. En Comú Podem va guanyar les eleccions generals del 2015 a Catalunya gràcies, sobretot, a l'auge la candidatura liderada per Xavier Domènech a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on va guanyar a tots els municipis menys a Sant Cugat del Vallès.
La coalició liderada per Podem i recolzada per Barcelona en Comú va fer retrocedir a Convergència, que es presentava sota la marca Democràcia i Llibertat, i va treure del mapa al PSC en municipis on sempre havia guanyat. En el seu conjunt, va implicar un important retrocés de les forces independentistes, ERC i Convergència, que es van presentar per separat després de decidir que no repetien la fórmula Junts pel Sí. Però, com s'ha arribat a aquesta situació? On són Ciutadans i el PSC, que sí que van aconseguir ser la primera força en alguns municipis metropolitans? Quina és la ciutat que ha perdut més vot independentista i on s'ha mantingut?
2008: Fidels a Zapatero
Un mapa completament roig. Els socialistes van aconseguir revalidar el seu suport a l'Àrea Metropolitana i al conjunt de la província de manera massiva: un 48,2% dels votants van optar per l'espluguina Carme Chacón, aleshores ministra d'Habitatge. Zapatero va guanyar aquelles eleccions amb poc marge i el suport de Catalunya va ser clau perquè repetís com a president del Govern. Badia del Vallès (61,7%) i Santa Coloma de Gramenet (61,2%) van ser les poblacions amb més suport al PSC mentre que Sant Cugat de Vallès (33,4%), amb un govern municipal convergent, i Tiana (36,7%) va ser on van recollir els pitjors resultats.
A més, hi va haver un frec a frec entre PP i CiU per la segona força amb una diferència de poc més d'un punt. Amb quasi un 18,4% dels vots, el PP ja es figurava com a futura formació guanyadora a Castelldefels, on despuntava, mentre que Convergència es va consolidar com a segona força a la majoria de les poblacions del Baix Llobregat, on el 2011 faria el salt definitiu.
2011: CiU trepitja els talons al PSC
Arriba el conegut hat-trick d'Artur Mas amb què CiU aconsegueix ser la primera força a unes generals a Catalunya per primer cop a la història. En territori metropolità, la federació (23,5%) va quedar molt a prop del PSC (29,7%) però no aconseguirà vèncer-lo gràcies a l'important suport socialista de ciutats densament poblades com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Gavà. Això sí, CiU guanya a Barcelona ciutat i a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres municipis. La fragmentació del vot entre socialistes, CiU i PP, i l'auge d'aquest últim partit a l'Àrea Metropolitana faran que CiU no superi el 50% dels vots a cap poble o ciutat, però que pugui reafirmar-se en el poder a Catalunya tot abans que el procés independentista eclosioni com mai abans.
2015: Colau es fa amb l'hegemonia
Entre 2011 i 2015, el conjunt de Catalunya i també l'Àrea metropolitana han virat cap a l'independentisme, amb un Parlament majoritàriament a favor de l'Estat propi i amb una ciutadania que expressa cívicament als carrers i a les urnes la voluntat de ser consultada en un referèndum. No obstant això, els comicis del 20D tenen lloc després de tres mesos d'inactivitat del Govern català pel bloqueig de la CUP a la investidura de Mas, fet que provocarà que les forces independentistes perdin suport en benefici d'En Comú Podem, que consolidarà la coalició entre Podem i ICV i afegirà a l'acord Barcelona en Comú, amb la popular Ada Colau al capdavant.
CiU va caure de la segona a la sisena força, per sota d'En Comú Podem, socialistes, populars, ERC i Ciutadans, mentre que els republicans, amb Gabriel Rufián, van retornar als seus millors resultats del 2004 amb 12,4% del vot metropolità. Tot i l'augment del vot d'ERC, la caiguda de Convergència va portar que la suma dels vots de les dues formacions independentistes (23,2%) fos molt inferior a l'obtinguda el 2011 (29,2%), tot i que s'ha de tenir en compte que el 20D Convergència i Unió es van presentar per separat. De fet, Democràcia i Llibertat només va guanyar a Sant Cugat del Vallès.