El campanar de Sau és la imatge icònica de l’estat dels embassaments de les conques internes de Catalunya i un indicador que tothom entén en temps de sequera. I és que com aquest pantà d’Osona va cobrir el poble de Sant Romà de Sau, el nivell de les aigües al campanar s’ha convertit en una imatge clara de la situació de les reserves d’aigua. Amb els embassaments de les conques internes superant el 63% de capacitat, la sortida de l’episodi de sequera sembla cada cop més propera i l’abastiment d’aigua a Barcelona, pràcticament garantit. Ara bé, el que no és tan icònic i conegut és el fet que a Barcelona també hi ha un pantà, i que també comença a recuperar la seva massa d’aigua.
🚇 Entrem al Mina-Grott, el túnel del primer ‘metro’ de Barcelona
🎢 El Lake Valley, el desconegut i fallit parc d’atraccions de Barcelona al Pantà de Vallvidrera
Aquest embassament barceloní és el pantà de Vallvidrera, situat entre boscos a tocar del nucli urbà d’aquest barri-poble del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Tot i que té unes dimensions reduïdes i la seva aigua no s’utilitza per a l’abastiment humà, el seu estat actual és també un indicador de la remuntada de la sequera, però dins el terme municipal de Barcelona. Cal recordar que en el moment àlgid de la sequera, aquest pantà havia quedat reduït a poc més que un bassal gran, mentre que en l’actualitat ja es veu molt més recuperat, encara que no està ple ni de bon tros. Ara bé, més enllà del fet que aquí també es noti l’efecte de l’últim període de pluges, l’existència d’un pantà a Vallvidrera té la seva raó de ser. Aquesta és la seva història:
Un pantà per abastir Sarrià
La raó de l’existència d’un pantà a Vallvidrera s’ha de buscar en la necessitat de garantir aigua per a l’abastiment de Sarrià a mitjans del segle XIX, quan aquesta localitat encara era un municipi independent. Construït entre 1850 i 1860, no va ser inaugurat fins al 1864, i la seva funció bàsica era la d’embassar l’aigua procedent de la riera de Vallvidrera en un territori de més de 135 hectàrees de bosc per subministrar aigua als veïns de Sarrià. Per fer-ho, a la construcció del pantà s’hi va sumar la d’un túnel que foradava Collserola per portar l’aigua fins a l’altre costat de la muntanya. Aquest túnel, conegut com el Mina-Grott, va servir per fer-hi passar, anys més tard, un tren elèctric, per portar el públic a un parc d’atraccions situat en el mateix indret, el Lake Valley i encara avui fa la funció de galeria per a canonades d’aigua, però en sentit invers, des de la carretera de les Aigües en direcció a Sant Cugat.
En tot cas, l’ús del pantà per a abastament d’aigua a Sarrià va durar fins a l'any 1927, però encara va tenir explotació fins al 1960, proveint poblacions del Vallès. Un cop fora d’ús, el pantà i tot l’entorn van entrar en una situació d’abandonament, fins que a principis del segle XXI es van restaurar tots els entorns i la presa mateixa, ara com a zona de passeig i estada. Pel que fa a la capacitat del pantà, el seu màxim és de 18.000 m³ d’aigua o, cosa que és el mateix, 0,018 hm³. Per comparar, la capacitat màxima del pantà de Sau és de 165 hm³. En la seva màxima capacitat, el pantà de Vallvidrera pot tenir una làmina d’aigua de 7.780 m² -més o menys un camp de futbol- i una profunditat màxima de 4,6 m.
Fidel a les tècniques constructives de l’època, la presa del pantà està formada per un mur de maó que en la seva part superior fa la funció de passera. Encara que a simple vista sembli una mola massissa, el fet és que per dins de la presa hi ha una galeria que permet passar d’una banda a l’altre del pantà. Aquesta galeria és visitable en comptades ocasions, com per exemple durant el cicle Espais ocults, una delicatessen molt restringida de l’Open House de Barcelona. I és que la construcció en si mateixa ja val la pena, obra de l’arquitecte Elies Rogent i un exemple excepcional de presa d’arc de gravetat, amb 50 metres de longitud, 3 m d’amplada i 15 m d’alçada. A més del pantà mateix i el ja mencionat túnel del Mina-Grott, a l’entorn del pantà s’hi troba la Casa del Guarda, també de Rogent i que servia per ús del personal que treballava al pantà. També ha estat recentment restaurada i rehabilitada com a espai d'interpretació del pantà.
Del Park Valley al Club de Curling
El pantà està actualment envoltat de boscos i del veïnat del Mas Sauró i a pocs minuts a peu des de l’estació de Baixador de Vallvidrera de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, però la seva època daurada va ser a principis del segle XX, quan es va trobar enmig del Park Valley, un parc d’atraccions que només es va construir parcialment, amb una zona per a representacions teatrals a l’aire lliure, avui desapareguda, però que en el seu projecte incloïa diverses atraccions, entre les quals una muntanya russa, així com altres diversions, restaurants i zones de passeig.
De tot allò no en queda res, però a l’entorn del pantà modernament s’ha creat una nova tradició, la d’un grup de veïns que, agrupats en el Vallvidrera Curling Club, mantenen any rere any l’esperança que el pantà es geli i així poder practicar aquest esport de gel. Anualment fan una cerimònia que consisteix a llançar una pedra per comprovar si el llac està gelat. Com habitualment la pedra s’enfonsa -això si hi ha aigua- el pla B d’aquests llebrencs -gentilici de Vallvidrera- és anar a esmorzar. Enguany el pantà tampoc s’ha glaçat, però almenys ha recuperat en part les seves reserves d’aigua.