A Barcelona els carrers tenen una versió única i en llengua catalana. Això vol dir que, per norma general, tant el tipus de vial: avinguda, plaça, carrer, passeig, etcètera, com el nom mateix del carrer: Paral·lel, Sant Jaume, Consell de Cent, Born, etcètera, apareixen a les plaques de la via pública en només una versió en català i prou, tot i que a la ciutat es conserven algunes plaques antigues amb la versió en castellà. Això no és obstacle perquè en castellà es facin referències a avenida, plaza, calle, paseo, etcètera, però des del punt de vista oficial, no és correcte parlar de Paralelo, San Jaime, Consejo de Ciento, Borne, etcètera.
Ara bé, com en tota norma, hi ha excepcions, i una d’aquestes excepcions són els carrers que fan referència a antropònims. En el cas dels noms propis, el costum és traduir només els dels sants (i santes), reis (i altres membres de cases reials) i papes, i per tant la resta no s’han de traduir mai. Els cognoms, per descomptat, no es tradueixen mai —tot i que encara hi trobaríem excepcions, com Habsburg o Borbó—, en tot cas només es transliteren aquells que s’escriuen originalment en alfabets diferents del llatí. El cas és que a Barcelona, hi ha alguns carrers que, malgrat fer referència a personatges que tenen el nom en castellà, hi ha una tendència a catalanitzar-los, tot i que sigui un error en el qual fins i tot incorre l’Ajuntament de Barcelona, no en les plaques dels carrers, però sí en notes de premsa on esmenta alguns d’aquests carrers.
‘Concepció’ Arenal i ‘Joaquim’ Costa
Els dos casos més evidents són el dels dos personatges que il·lustren aquest article, Concepción Arenal i Joaquín Costa, dos noms que, popularment, catalanitzem com a Concepció Arenal i Joaquim Costa, cosa que no es fa mai amb altres personatges que també tenen carrer a Barcelona, des de Luis Buñuel a Federico García Lorca passant per Carmen Amaya. Per què uns sí i altres no? Es fa difícil de dir, pot passar que amb els dos primers, i també en grau més baix amb Alfonso Comín, els cognoms sonin a catalans i automàticament es procedeixi a catalanitzar-los, però no deixa de ser incorrecte.
La gallega Concepción Arenal (el Ferrol, 1820 - Vigo, 1893) té un important carrer per sobre de la Meridiana, al districte de Sant Andreu, que li és dedicat per la seva tasca com a sociòloga, pedagoga i assagista. Segons el web de nomenclàtor de Barcelona, “els seus fronts de lluita foren la qüestió obrera, la reforma penal i la defensa de la dona. Promogué la societat de la Creu Roja per a l'assistència dels ferits en la guerra carlista; així mateix, fundà la Constructora Benèfica, una societat dedicada a la construcció de cases per a obrers”. En tot cas, hi apareix com a Concepción i en la seva trajectòria no va tenir cap relació explícita amb Catalunya que obri la porta a catalanitzar-li el nom, a diferència, per exemple de Pablo Picasso, que sí que va utilitzar el nom de Pau, encara que a la via que té dedicada a Barcelona només hi apareix el cognom.
Per la seva banda, l’aragonès Joaquín Costa (Montsó, 1846 - Graus, 1911) és el titular d’un concorregut i popular carrer del Raval, que mereix com a “escriptor, advocat i polític”, segons el nomenclàtor, ja que va ser el principal valedor del regeneracionisme. Encara que se’l pugui relacionar tangencialment amb la Franja de Ponent, tampoc consta cap relació amb Catalunya o la llengua catalana que en justifiqui la catalanització del nom, malgrat que popularment es fa —sense cap raó aparent, més enllà del fet que el cognom Costa pot semblar català— i que per això, sense adonar-nos-en, catalanitzem.
El cas del Quixot i la Gitanilla
En tot cas, el nomenclàtor sempre té moltes singularitats i sorpreses, i en aquest àmbit de la traducció correcta o incorrecta, hi ha dos casos literaris que mereixen un comentari a part. El primer és el del passeig de Don Quixot, un vial interior del parc de Cervantes, al districte de les Corts, que té el nom en català, ja que es tracta d’un personatge de ficció “que gaudeix de traducció en tots els idiomes”. En canvi, el carrer de la Gitanilla, que fa referència a una de les novel·les exemplars de Cervantes, té el nom en el seu original en castellà. Trobareu aquest carrer al barri de la Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu.