El Gremi d'Hotels de Barcelona ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístics (PEUAT) de l'Ajuntament de Barcelona aprovat el passat 26 de gener al ple i que prohibeix l'obertura de nous establiments turístics als barris més cèntrics de la ciutat. En un comunicat, el gremi considera que el pla no hauria de "limitar la implantació de nous establiments hotelers a Barcelona" perquè podria "condicionar greument el desenvolupament qualitatiu" de Barcelona com a destinació turística. En aquest sentit, el gremi afirma que s'hauria de poder seguir desenvolupant projectes hotelers "que aportin valor a la ciutat" i posen com a exemple aquells projectes que busquin recuperar edificis amb un valor històric o arquitectònic.
En el mateix comunicat, el gremi també s'ha pronunciat sobre la situació de les llars compartides, considerant que són "un dels temes que més preocupen a l’entitat per l’afectació que pot generar sobre el parc d’habitatge, la qualitat turística o la seguretat". En aquest sentit, l'entitat insisteix que les llars compartides són una modalitat que hauria d’estar completament prohibida a Barcelona i confien que la futura regulació sigui especialment restrictiva amb aquest mètode d'allotjament.
Què diu el PEUAT?
A finals de l'any passat el govern municipal va presentar el nou PEUAT i va ser presentat per la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, com l’eina imprescindible per aturar el creixement turístic a Barcelona assegurant que “la barra lliure al sector turístic de Barcelona és història”. Ara bé, la realitat és prou diferent, ja que part de les modificacions s’han hagut de fer per donar compliment a sentències judicials que qüestionaven elements del PEUAT vigent. En aquest sentit, l’objectiu del nou pla és “governar el turisme” i garantir “el dret a visitar la ciutat, però també a viure-hi” i en aquest sentit, però també per complir amb una sentència judicial, s’ha incorporat l’informe i estudi econòmic i financer en l’actualització del cens d’allotjaments turístics, un fet que dona “seguretat jurídica”.
Tot i certs passos endavant, el consistori també va haver de recular amb algunes de les intencions, com per exemple, paralitzar la previsió de reducció d’un vint per cent de places hoteleres en cas de rehabilitació en l’anomenada zona 1, ja que això, segons sentència judicial, només es pot articular a través d’una llei del Parlament de Catalunya i no d’una normativa municipal. Una altra innovació, la que ha recorregut el Gremi d'Hotels, és la que modifica les característiques de les zones turístiques. Amb el nou PEUAT, es canvia el fet que fins ara, si un habitatge d’ús turístic (HUT) tancava a la zona específica 1 –de decreixement natural– se’n podia obrir un altre a la zona específica 3 –de creixement contingut–, i si en tancava un a la zona específica 2 –de manteniment– se’n podia implantar un a la mateixa zona específica 2 o a la 3, sempre complint les condicions generals –ubicar-se en un edifici exclusiu i que en l’edifici no hi hagués cap entitat destinada a habitatge prèviament–. El redactat final preveu que si l’HUT tanca a la zona específica 2, només se’n podrà obrir un de nou a la 3. Per tant, la zona específica 2 també passa a ser considerada de decreixement, com la zona específica 1. En definitiva, en cas de tancament d’HUT no se’n podrà obrir cap de nou ni al centre ni a la corona que envolta l’àmbit central de la ciutat.