La forma actual del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona prové de l’any 1984, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats. Amb uns 190.000 habitants, és el més extens de Barcelona, ja que inclou dues àrees poc o gens habitades, la muntanya de Montjuïc i el sector Zona Franca-Port. En tot cas, el nucli del districte és l’antic municipi de Sants, agregat a la capital de Catalunya el 1897, però incorpora barris com el Poble-Sec, tradicionalment barceloní, i el d’Hostafrancs, que va passar de Sants a Barcelona el 1839, a més dels barris associats històricament a la Zona Franca.
🏭 Un singular nucli rural, la rambla més popular, vestigis industrials i altres atractius de Sant Martí
👀 Les millors vistes de Barcelona, un jardí gaudinià, uns mistos gegantins i altres atractius d’Horta-Guinardó
⛪ Una inesperada Dama d’Elx, una església brutalista, l’antic canòdrom i altres atractius de Sant Andreu
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
La configuració mateixa del districte, ara fa quaranta anys, va suposar perdre una faixa de territori, la compresa entre la Travessera de les Corts i l’avinguda de Madrid, que va ser incorporat al districte de les Corts. En tot cas, l’actual districte de Sants-Montjuïc conserva la memòria del vell municipi i el seu passat industrial, combinat amb la personalitat dels seus barris, com el de la Bordeta, i s'estén per tots els encontorns de Montjuïc, des del Poble-sec fins als dos barris de la Marina, passant per la Font de la Guatlla. Si el districte està format per vuit barris, aquí van vuit recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
La Bordeta: Estació modernista reaprofitada
El barri de la Bordeta, que pren el nom d’un antic hostal, és dels que manté una personalitat singular malgrat ser part de l’antic municipi de Sants, amb celebracions diferenciades com la de Sant Medir, sant a qui està dedicada la principal església d’un barri que troba a Can Batlló l’empremta del seu passat industrial. Sobre la Gran Via s’hi troba l’antiga estació del carrilet de la Magòria, avui en dia substituïda per l’estació subterrània Magòria-La Campana d’FGC. L’edifici històric, reaprofitat com a centre cívic, és una obra modernista de Josep Domènech i Estapà amb una singular torre del rellotge que convida a evocar l’època en que feia la funció d’estació de ferrocarril.
La Font de la Guatlla: Tan lluny i tan a prop
El barri de la Font de la Guatlla, que se situa entre la Gran Via i la muntanya de Montjuïc i les places d’Espanya i de Cerdà conforma un veïnat apartat però situat a un pas de la plaça d’Espanya i el centre de Barcelona. Lluny i a prop alhora. Entre carrers que s’enfilen a la muntanya destaquen algunes agrupacions de cases baixes amb jardí, i ja a tocar del recinte firal de Montjuïc, s’hi troba l’antiga fàbrica Casaramona, actual seu del CaixaForum, una delícia modernista de Josep Maria Puig i Cadafalch que ha passat de factoria de filats i teixits a pol de cultura i innovació.
Hostafrancs: El barri que és i no és Sants
El barri d’Hostafrancs, format per la part del districte més propera a la plaça Espanya, té la singularitat que és i no és Sants. Fins al 1839 formava part del municipi santsenc, però en una agregació de primera hora va passar a Barcelona, on va esdevenir barri extramurs -com la Barceloneta i el Poble-sec-. Per la seva situació era l’últim punt on els viatgers provinents de l’interior de la península per la carretera de Madrid podien fer nit abans d’arribar a Barcelona pel portal de Sant Antoni, i d’aquí ve el nom del barri, d’un hostal amb aquest nom, fundat per un veí del poble d’Hostafrancs, a la Segarra. Aquest ser i no ser Sants es complementa amb el fet que aquí es troba la seu del districte, situada a l’edifici que havia estat la tinença d’alcaldia d’Hostafrancs.
La Marina del Prat Vermell: La gran expansió de Barcelona
El barri de la Marina del Prat Vermell pren el nom dels prats on s’estenien les teles d’indianes de color vermell, malgrat que tradicionalment aquesta part de la ciutat ha rebut els noms de Can Tunis o, més genèricament, la Zona Franca. Malgrat que el nom evoqui als prats, fins fa poc tot eren fàbriques i ara l’atractiu del barri és que es tracta d’una zona en plena expansió, amb la fabricació de centenars de nous habitatges on, en un futur pròxim, hi han de residir fins a 30.000 nous veïns, precisament un dels motius que ha portat a desencallar el vell projecte de perllongar l’L2 del Metro.
La Marina de Port: Una fàbrica reconvertida en jardí reivindicatiu
El barri de la Marina de Port acull diversos nuclis d’habitatges vinculats a les antigues fàbriques de la zona i està articulat pel passeig de la Zona Franca. Compta amb diverses zones verdes, una de les quals és el Jardí dels Drets Humans, que té la singularitat que se situa a l’emplaçament de les zones d’esbarjo dels treballadors de l’antiga fàbrica de llums elèctrics Lámparas Z, posteriorment absorbida per Philips. En consonància amb el nom, al llarg del parc es troben plaques amb els textos dels 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, més una última placa que fa la funció de memorial en record de les víctimes de les dictadures de Xile i l’Argentina.
El Poble-sec: Icona de la Barcelona industrial
El del Poble-sec és un dels tres barris extramurs de la Barcelona pre-Eixample, juntament amb la Barceloneta i Hostafrancs. En el moment de definir els districtes va quedar assignat a Sants-Montjuïc, tot i que està relativament allunyat, un fet que redobla la seva singularitat i independència. Situat entre el Paral·lel i Montjuïc, inclou una icona de la Barcelona industrial, la històrica central tèrmica de Mata, coneguda popularment com les Tres Xemeneies -no confondre amb les Tres Xemeneies de Sant Adrià- de la que es conserven la construcció trigèmina que li dona nom així com fragments de maquinària que conformen una mena d’exposició artística als jardins on se situava l’antiga central.
Sants: La plaça major que havia estat mercat
El barri de Sants és el nucli principal de l’antic municipi i l’epicentre de l’actual districte, el seu eix vertebrador és el carrer de Sants, considerat com la via comercial més llarga d’Europa i la seva Festa Major, a finals d’agost, és de les més sonades de la ciutat. L’ambient nocturn però, se situa a la plaça Osca, un espai que fa la funció de plaça major del barri i gairebé del districte. De fet, és l’emplaçament històric del mercat de Sants, traslladat el 1913 a la seva ubicació actual on encara conserva el centenari nom de Mercat Nou. El canvi d’ubicació va fer aflorar una plaça de format tradicional, però sense porxos, que s’ha convertit en un punt de reunió de joves i no tan joves.
Sants-Badal: D’autopista urbana a rambla ciutadana
El barri de Sants-Badal va néixer el 2004 amb la voluntat de segmentar el nucli històric de Sants, i està format per la part més propera a l’Hospitalet de Llobregat. El seu eix vertebrador és la ronda del Mig, una autopista urbana que, un cop coberta a finals del segle XX, ha donat pas a les ciutadanes i amables rambles de Badal i Brasil, que de fet, són la mateixa via. De fet, amb la cobertura, tota aquesta zona va passar d’estar dividida per l’autopista urbana, a reconciliar-se amb un passeig amb categoria de rambla que funciona com a espai multifuncional de trobada social i ciutadana.
