D’Ildefons Cerdà hi ha detalls molt coneguts, com que és l’autor de la reforma urbanística de Barcelona que va donar lloc a l’Eixample a través del conegut, en honor seu, com a Pla Cerdà, o que va ser l’autor de la Teoría general de la urbanización i com a tal, és un dels pares de l’urbanisme modern. De Cerdà també hi ha detalls mig coneguts, com que entre 1873 i 1874 va ser president de la Diputació de Barcelona o que l’Ajuntament de Barcelona el va honorar amb una plaça als confins de la ciutat i sense cap relació amb el seu pla l’any 1959.
Pel que fa als detalls poc coneguts, hi ha el fet que va formar part de la milícia nacional, on va ser tinent de granaders i posteriorment comandant del batalló de sapadors (a la imatge principal, un jove Cerdà amb uniforme de comandant de sapadors). I encara menys conegut és que va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona en dues ocasions i que durant l’exercici d’aquest càrrec va anar a presó pels seus posicionaments polítics. Cerdà, representant de l’Ajuntament de Barcelona, pare de la ciutat moderna, va anar a presó en més d’una ocasió? Doncs sí, aquest és un episodi barceloní dels que no se’n parla gaire però que val la pena conèixer, perquè, a més, el regidor Cerdà… va assaltar la Casa Gran!
En el convuls regnat d’Isabel II, que va començar amb una guerra civil i va acabar amb una revolució que la va enviar a l’exili, va haver-hi un moment de respir amb l’anomenat bienni progressista, entre juliol del 1854 i juliol del 1856. Dos anys en que es van promoure diverses reformes legislatives i fins i tot es va formular una constitució que mai va arribar a ser proclamada. En aquest context i en un ambient d’eufòria revolucionària, Cerdà va esdevenir regidor de l’Ajuntament de Barcelona el novembre del 1854, en paral·lel al seu nomenament com a comandant de sapadors per part del governador civil de Barcelona, Ciril Franquet i Bertran, que per ordre del seu antecessor, Pascual Madoz, li va encarregar una feina que seria clau per a la formulació posterior de l’Eixample, la d’alçar el plànol topogràfic del pla de Barcelona.
Vaga general del 1855
Segons relaten F. Xavier Hernàndez Cardona i Mar Hernàndez Pongiluppi al llibre La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l’Eixample (Angle Editorial, 2015), el regidor i comandant Cerdà es va veure involucrat en la primera vaga general de Catalunya, que va començar el 2 de juliol del 1855. Segons el llibre citat, “Barcelona i Catalunya van quedar paralitzades”, arran de l’execució del dirigent obrer Josep Barceló. En aquell context, es va plantar una bandera roja a la plaça del Pedró, però “l’Ajuntament la va retirar i es negà a tornar-la als treballadors”. “El 3 de juliol -continua l’obra esmentada- Cerdà va desplegar el seu batalló, va entrar a la Casa de la Ciutat i va recuperar la bandera, que va ser retornada al seu lloc amb escorta militar”.
Aquell fet no li va passar factura immediata, fins al punt que en el marc de la vaga va poder acompanyar una delegació obrera a Madrid i va poder demostrar, gràcies a les dades obtingudes durant l’elaboració de l’estudi topogràfic, “la misèria del proletariat i la justesa de les reivindicacions”. En tot cas, això no va evitar l’inevitable, només ho va endarrerir. El 1856, el capità general de Barcelona, Juan Zapatero y Navas, el mateix que havia ordenat l’execució de Josep Barceló, el va destituir del seu càrrec a l’Ajuntament i el va empresonar. I no una vegada, sinó dues, perquè l’any següent el van tancar a la Ciutadella, com en la primera ocasió. Per a sort de Cerdà, les dues vegades va estar tancat poc temps.
Segona ocasió com a regidor
La de 1854-56 va ser la primera experiència com a regidor, però va haver-hi una segona. Quan l’Eixample començava a convertir-se en una realitat, Cerdà va ser novament nomenat regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 1863, i aquest cop va aguantar al càrrec fins al 1866, i aquest cop sense visites a la presó. Al contrari, es convertirà, en virtut del seu càrrec de regidor, en director de la societat immobiliària Fomento del Ensanche de Barcelona que serà l’instrument que permetrà el desenvolupament de l’Eixample a partir del primigeni pla Cerdà. Un dels pares de Barcelona moderna, doncs, va passar per la Casa Gran, sí, però també per la presó de la Ciutadella. I és que no se sap mai.