L’entorn de la futura estació ferroviària de la Sagrera es convertirà en uns anys en un dels nous pols de creixement de la ciutat de Barcelona, i tot i que encara no hi ha data de posada en servei d’aquesta estació intermodal -tot apunta que ja serà a la pròxima dècada-, sí que s’avança en la reordenació de tots els entorns, que han d’incloure un parc lineal entre el pont de Bac de Roda i el nus de la Trinitat, així com la reconversió de zones industrials en nous barris d’habitatges. En aquest context, aquest dimarts s’ha donat a conèixer els plans pel que fa a l’entorn de l’estació al vessant mar, és a dir, al districte de Sant Martí, on s’impulsarà la requalificació dels solars per fer possible la construcció de més de 3.000 habitatges.
Segons ha explicat aquest dimarts l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, la comissió de govern de l’Ajuntament ha aprovat inicialment la reparcel·lació de l'entorn de la futura estació de la Sagrera a la part del districte de Sant Martí, al barri de la Verneda i la Pau, en un sector que ha rebut el nom d’àmbit de Prim, on es construiran 3.360 habitatges, dels quals un 62% es destinaran a incrementar el parc públic de la ciutat. En concret, es preveuen 2.089 seran habitatges públics de titularitat municipal. En la seva intervenció, Collboni ha destacat que el parc públic d’habitatge de la ciutat fa un pas endavant “posant en marxa el procés per generar sòl en un àmbit que feia molts anys que estava en planejament i d’on emergirà un nou veïnat amb habitatges i equipaments públics”.
Aquesta aprovació suposa l’inici en la gestió del sòl per disposar de les parcel·les edificables i accelerar la transformació urbanística d’aquest sector. Un cop es completin els tràmits legals, la previsió és l’aprovació definitiva durant el primer trimestre de l’any 2026, iniciar els enderrocs durant l’any 2027 i la redacció dels projectes i la licitació per poder iniciar les obres de construcció al llarg del 2029. El sector Prim s’ubica al costat de la gran àrea de transformació de la Sagrera, i connecta amb l’entorn industrial de la Verneda i del Torrent de l’Estadella. En concret, és tota la zona delimitada per la ronda de Sant Martí, el Pont del Treball Digne, els carrers de Santander i de Cantàbria, la rambla de Prim, la Via Trajana i el carrer de Jaume Brossa.
Un nou nucli veïnal amb un pol d’habitatge públic
L’àmbit de Prim es va delimitar en la Modificació del Pla General Metropolità de Sant Andreu-Sagrera de 1996, i l’any 2022 l’Ajuntament va aprovar una reordenació urbanística per transformar aquest sector en un nou veïnat connectat amb la futura estació de la Sagrera i el Parc del Camí Comtal que s’urbanitzarà sobre les lloses ferroviàries. El planejament té l’objectiu de revitalitzat la zona i connectar els districtes de Sant Andreu i Sant Martí, alhora que impulsar un nou nucli veïnal amb un alt nombre d’habitatges públics i un pol d’equipaments públics potent i complet per oferir tota mena de serveis municipals. A més, valora els elements patrimonials i de memòria històrica ja presents a la zona, com la masia de Can Riera, que esdevindrà el centre del futur veïnat.
Així, el pla urbanístic planteja una nova plaça pública entorn de la masia de Can Riera i la riera d’Horta, que esdevindrà el principal espai de relació veïnal. Al voltant de la plaça s’hi construirà un conjunt d’edificis que acolliran els futurs habitatges i equipaments i concentraran tots els usos de l’àmbit. El pol d’equipaments comptarà amb una superfície total de 21.656 m² que permetrà la creació de diversos equipaments públics nous com una escola bressol, un equipament de salut, un centre cívic i cultural o un pavelló poliesportiu. A més, també s’ampliarà l’Institut Salvador Seguí. La posició d’aquests centres i els espais lliures que hi haurà al seu voltant permetrà donar una cobertura total a la necessitat dels veïns i veïnes de l’entorn i dels barris del voltant, com són la Verneda i la Pau i Sant Martí de Provençals.
La Sagrera: la gran transformació urbanística de la ciutat
El projecte de la Sagrera és la transformació urbana més important i de més abast de la ciutat, amb el principal intercanviador modal de transport interurbà, amb l’equivalent a una futura població resident de fins a 30.000 habitants, la generació d’uns 15.000 nous habitatges, 500.000 m² de sostre d’activitat terciària, i un parc lineal de quasi 4 km sobre les lloses ferroviàries, a més de zones verdes de proximitat als nous teixits residencials.