El districte de Sant Andreu de Barcelona va prendre la seva forma actual l’any 1984, data en que bona part del seu territori històric es va emancipar per formar Nou Barris, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats. Amb gairebé 150.000 habitants, Sant Andreu està compost actualment per set barris i una configuració urbana que combina el seu passat agrícola i industrial amb un creixement accelerat durant la segona part del segle XX que el van transformar en un districte modern i innovador on, amb tot, perviu el nucli antic de Sant Andreu de Palomar, l’actual barri que centra i identifica el districte.
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
La història recent d’aquest antic municipi, que va ser agregat a Barcelona el 1897, es pot escriure amb la memòria dels seus actuals barris, des del nucli original de Sant Andreu de Palomar fins als barris de cases barates de Baró de Viver i el Bon Pastor, que no van ser Barcelona fins al 1945, passant per la Trinitat Nova, per continuar pels barris més propers al centre de Barcelona: la Sagrera, el Congrés i els Indians i Navas, actualment en lluita per canviar el nom del barri. Si el districte està format per set barris, aquí van set recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
Baró de Viver: Un mural per recordar la història
El barri de Baró de Viver va ser annexionat a Barcelona juntament amb el del Bon Pastor l’1 de gener de 1945, ja que abans formaven part de Santa Coloma de Gramenet i van ser urbanitzats com a barris de Cases Barates destinats a acollir els barraquistes desallotjats de Montjuïc amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional del 1929. A Baró de Viver, de les Cases Barates ja no en queda res, però sí que hi ha el Mural de Memòria, un projecte d’entitats i veïns format per un seguit de plafons que al llarg d’uns 130 metres explica la història del barri, amb fets com la fundació l’any 1929, la riuada del 1943, l’annexió a Barcelona el 1945, l’arribada del metro l’any 1983 i la construcció del nus de la Trinitat. Es va inaugurar l’11 de febrer de 2011 i, lamentablement, el seu aspecte actual està molt desmillorat a causa del persistent vandalisme dels grafiters.
El Bon Pastor: El museu de les Cases Barates
La història del barri del Bon Pastor és paral·lela a la de Baró de Viver, però amb un epíleg diferent. També va ser un barri de Cases Barates i va ser annexionat a Barcelona el 1945, però aquelles antigues casetes no han desaparegut -ni han sobreviscut en la seva integritat com a Can Peguera (Nou Barris)-. A mig camí entre un barri i l'altre, al Bon Pastor s’ha conservat una illa de cases, que conforma el MUHBA Bon Pastor, amb deu cases museïtzades, quatre de les quals mostren, amb mobiliari d’època, com es vivia al barri i com va evolucionar l’interior dels habitatges entre 1929 i 2017.
El Congrés i els Indians: Racionalisme entre llebrers
El barri del Congrés i els Indians està conformat, com el seu propi nom indica, per dos veïnats realment diferenciats, el del Congrés, de blocs d’edificis construïts en ocasió del Congrés Eucarístic del 1953, i el dels Indians, d’urbanització anterior i format per carrers més estrets i edificis més petits. Ara bé, un dels espais més singulars és l’antic Canòdrom, actualment Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, que perduda la seva funció com a pista de carreres de llebrers, ha revifat reivindicant-se com a edificació racionalista de primer ordre. Construït per Antoni Bonet i Josep Puig, va fer la seva funció original entre 1964 i 2006. Destaca per la funcionalitat de les seves formes i per l’aparent paradoxa de bastir una construcció moderna per a un espectacle sòrdid com les curses (i apostes) de gossos.
Navas (el Torrent de la Guineu): Brutalisme a missa
El barri de Navas està d’actualitat gràcies a la iniciativa veïnal que impulsa un canvi de nom, per deslligar-se de la referència a una batalla de l’edat mitjana i afavorir el de Torrent de la Guineu, en memòria d’un antic curs fluvial que travessava el barri. Més enllà d’aquest fet, un atractiu del barri és l’església de Sant Joan Bosco, a la plaça de Ferran Reyes i que reflecteix l’esperit del brutalisme en plena avinguda Meridiana. Es tracta d’una església colossal per les seves formes, construïda entre 1970 i 1974 per Francesc Escudero Ribot i Ricard Sancho Beltrán i que crida l’atenció des de qualsevol angle que es miri. Als baixos de l’església s’acaba d’obrir el Mausoleu Metropolità de Barcelona.
La Sagrera: Obra cimera de l’art iber
El barri de la Sagrera, que fins al 1897 havia format part del municipi de Sant Martí de Provençals, conté una singularitat poc coneguda. Un dels seus espais de centralitat és la plaça dels Jardins d’Elx, que acull en un dels extrems l’església de Crist Rei. Un conjunt de palmeres evoca la ciutat que dona nom a aquests jardins, però en l’extrem que dona al carrer Garcilaso hi ha un element que identifica clarament l’espai. Es tracta de la cèlebre Dama d’Elx, considerada com l’obra cimera de l’art iber. Bé, es tracta d’una reproducció regalada per la ciutat d’Elx, ja que l’original, i malgrat les peticions il·licitanes, es troba a Madrid.
Sant Andreu de Palomar: Centralitat cívica i religiosa
El barri de Sant Andreu de Palomar és el rovell de l’ou del districte, i el rovell del rovell és la plaça Orfila, que reuneix la vida cívica del barri, amb la presència de la seu del districte, situat al mateix edifici on anteriorment hi havia hagut l’ajuntament de Sant Andreu, i la vida religiosa, amb l’església de Sant Andreu de Palomar, identificable de lluny per la seva espectacular cúpula i que compta, en un dels laterals, amb la històrica Capella dels Segadors. La plaça Orfila manté el seu encant de plaça de poble que sempre ha sigut i és porta d’entrada al nucli vell de Sant Andreu de Palomar.
Trinitat Vella: Modernisme hidràulic
El barri de Trinitat Vella, coronat pel centre penitenciari, inclou un edifici modernista d’interès, es tracta de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella, que formava un conjunt d’instal·lacions hidràuliques amb la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova i que, malgrat no tenir la mateixa presència acolorida, és igualment destacable. Totes dues cases estan connectades per un túnel per sota de la Meridiana formant un complex conjunt construït entre 1915 i 1919 per bombar, emmagatzemar, depurar i clorar l'aigua captada a Montcada i Reixac. A la Trinitat Vella es troba el pavelló de bombament i la Casa del Guarda.