La Casa de Correus i Telègrafs, situada a la part inferior de la Via Laietana, és la seu central del servei oficial de Correus a Barcelona i ocupa dos edificis, units per un singular pont al carrer d’Àngel Baixeras. L’edifici principal ocupa tota una illa de cases que dona a la plaça de Correus -anteriorment, la meitat de la plaça d’Antoni López- i va ser construït entre 1926 i 1927 pels arquitectes Josep Goday i Casals i Jaume Torres i Grau en estil classicista i en el marc de la construcció de la Via Laietana. L’edifici, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) fa anys que està infrautilitzat i és per això que ja hi ha sobre la taula projectes de reforma. 

Ara bé, aquesta setmana s’ha tingut coneixement d’un projecte de rehabilitació que ha causat força inquietud a les xarxes socials, especialment per la publicació d’un render que proposa una radical desconstrucció del monumental vestíbul. La imatge i el projecte, avançats per ‘La Vanguardia’ dimarts passat, proposen dotar de nous continguts l’edifici, per convertir-lo en un nou centre d’activitat econòmica. Segons el citat mitjà, Correus, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca com a soci financer, ja han signat un conveni que preveu una inversió de 53 milions i un calendari que inclou iniciar les obres a l’estiu i posar en marxa el nou complex, que s’anomenaria New Post Barcelona, a partir del 2025.

Més enllà del projecte de reutilització del complex, el que ha cridat l’atenció i, de fet, ha generat preocupació, ha estat una de les projeccions del futur espai, que suposa la reconversió del vestíbul, que destaca per la seva monumentalitat, les seves columnes, pintures i disposició dels diferents departaments, en un espai diàfan i lluminós on pràcticament només es conservaria el paviment original, malgrat que la mateixa condició de BCIL comportarà, segons indica ‘La Vanguardia’, “mantenir la façana i els elements singulars de l’interior de l’immoble i s’apostarà per un gran espai diàfan d’entrada on l'última tecnologia i les pantalles tinguin el protagonisme”.

En tot cas, la imatge publicada ha començat a córrer per les xarxes socials en un muntatge comparatiu de l’estat actual que ha generat la reacció dels usuaris de Twitter, que s’han decantat majoritàriament per la queixa oberta i indignada a la transformació d’aquest espai històric, tot i que també hi ha hagut aportacions que han atenuat el valor arquitectònic i patrimonial de l’edifici.