El passat 21 de gener es va commemorar el centenari de la mort de Vladímir Ilitx Uliànov, més conegut com a Lenin, líder revolucionari, primer dirigent de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i artífex de la conversió de l’imperi rus en el primer règim comunista del món. De les poques imatges que han arribat de la commemoració, atesa la situació d’aïllament de Rússia a causa de l’agressió militar contra Ucraïna, en destaquen les imatges del seu mausoleu, situat en un lloc preferent de la plaça Roja de Moscou, just davant de les muralles del Kremlin, seu del govern rus i anteriorment, del soviètic.
El mausoleu és una mola granítica en forma de piràmide escalonada que conté al seu interior -i en contra de la seva voluntat- el cos embalsamat de Lenin. En l’era soviètica era habitual la utilització de les seves grades com a balcó perquè els jerarques del règim presidissin grans esdeveniments, com la desfilada de la victòria que cada 9 de maig commemora el triomf soviètic a la Segona Guerra Mundial, i les llargues cues per visitar la mòmia de Lenin era una estampa recurrent del centre de la capital soviètica i encara avui és un dels principals reclams turístics de la capital de la Federació Russa.
Així doncs, pel seu simbolisme, la seva ubicació i la seva arquitectura, el Mausoleu de Lenin és una construcció coneguda arreu del món, potser no tant com la imatge més icònica de Moscou, la catedral de Sant Basili i les seves acolorides cúpules en forma de ceba o el mateix Kremlin i les seves muralles, però prou per ser reconeguda com una peça fonamental de la plaça Roja, a l’epicentre de Moscou. El que no és tan conegut és la insòlita relació del mausoleu amb un monument prou singular de Barcelona, el Memorial del Fossar de les Moreres, al barri de la Ribera, allà on crema una flama eterna en memòria dels defensors dels drets i llibertats de Catalunya.
Cal recordar que la conversió del Fossar de les Moreres en l’espai memorial actual va ser una tasca que es va allargar en el temps, entre polèmiques sobre com s’havia de dignificar l’espai i divergències sobre la necessitat de conservar o no un pont que travessava el carrer de Santa Maria i que finalment va ser enderrocat. En tot cas, l’Onze de Setembre del 1989 es va inaugurar el Memorial -al qual s’hi afegiria el peveter posteriorment- a partir d’un projecte de l’arquitecta Carme Fiol, que tenia com a principals punts visuals la pavimentació del triangle central del fossar -un espai anteriorment ocupat per edificacions sense interès arquitectònic- amb llambordes rogenques i la creació d’un mur a la part del carrer de Santa Maria on es pogués fixar la frase que el dramaturg Serafí Pitarra va dedicar als màrtirs del 1714: “Al Fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor”.
El mur en qüestió està fet en granit vermell, però no és un granit qualsevol, és, atenció, del mateix tipus i extret a la mateixa pedrera que el que es va fer servir l’any 1930 per bastir el Mausoleu de Lenin. Aquesta connexió, per si mateixa prou curiosa, ja es va donar a conèixer el gener del 1989, amb motiu de l’anunci de les obres. “El granito rojo, procedente de la Unión Sovietica, será del mismo tipo del utilizado en el mausoleu de Lenin”, apuntava de manera succinta ‘La Vanguardia’ en la seva edició del 10 de gener d’aquell any. Així mateix es recull al web ‘Art públic’, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona, on s'especifica que es tracta d’un “mur de 30 metres de longitud i aplacat amb granit vermell procedent de l'URSS, el mateix granit que trobem al mausoleu de Lenin”.
Granit tipus Kapuściński o Kapustino
Malgrat aquest parell de proves documentals, el fet és que aquesta circumstància és prou desconeguda entre la ciutadania per a investigar una mica més sobre la procedència d'aquest material i, efectivament, Carme Fiol, autora del projecte arquitectònic, confirma a ElNacional.cat que es tracta del mateix tipus de granit del mausoleu i provinent de la mateixa pedrera, del tipus “Kapuściński, segons el nom de comercialització del granit roig donat per la pedrera de Kíiv” on es va adquirir. De fet, el 1989 aquell granit s'extreia en territori de la Unió Soviètica, però ara diríem que prové d’Ucraïna, en concret de la zona d’Slynka, localitat situada uns dos-cents vint quilòmetres al sud de la capital i que antigament es deia Kapustino, d’on deriva el nom d’aquest granit que també es coneix amb els noms de Kapustinsky, Santiago Red, Rosso Koral, Rosso Santiago, Kapustin i el mateix Kapustino.
Fiol recorda que es va triar aquest tipus de granit en concret “per completar el color roig de tota la intervenció del Memorial de 1714 a la plaça del Fossar de les Moreres, com a símbol de la sang vessada al llarg de totes les batalles”, i afegeix que “el parament de granit amb la inscripció és vermell, de perfil geomètric contrastant les seves arestes nítides i les seves superfícies brillants amb el terra de la concavitat del Memorial, que és també vermellós, de totxo massís i permeable”. En aquest sentit, el mur té una lectura de “gran làpida commemorativa dels fets de 1714”, que “juntament amb la concavitat de la fossa comuna escenifica el traspàs entre el cel i la terra”.
Preguntada per si el Memorial ha aguantat bé el pas del temps, atès que la propera Diada Nacional farà 35 anys de la seva inauguració i que el 2021 es van desprendre dues plaques del muret, que van ser restituïdes al cap d’uns dies, Fiol considera que malgrat aquest fet, “el conjunt ha aguantat bé el pas del temps” i ha volgut destacar el seu “disseny adequat a les característiques morfològiques d’aquesta part de la ciutat”, que va comportar l’obertura del carrer de Malcuinat i la rehabilitació posterior dels edificis de l’entorn, a més de recordar que el Memorial està catalogat com a Bé cultural d'interès nacional per part de la Generalitat.
En tot cas, el monument que recorda els caiguts en combat durant el setge del 1714, amb el seu peveter que honora el soldat desconegut, no només té un important valor simbòlic i patriòtic en record i reconeixement d’aquells catalans austriacistes que fan fer front als exèrcits borbònics franco-castellans, sinó que també té una curiosa connexió geològica amb un mausoleu situat a 3.000 quilòmetres de distància, el que conté la mòmia de Lenin, de qui precisament ara es commemora el centenari de la seva mort.