L’antiga estació de tren de la Magòria és un dels símbols del barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. L’edifici, que va quedar fora de servei ferroviari quan es va fer l’estació subterrània Magòria-La Campana de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), és avui en dia un centre cívic utilitzat pels veïns i les entitats de la zona. Des de la Gran Via de les Corts Catalanes crida l’atenció l’edifici modernista de Josep Domènech i Estapà, però la veritable sorpresa es troba a la part del darrere, on es troba l’anomenat Jardí de l’Estació de Magòria, un espai gestionat pels veïns que apareix com un oasi verd i sostenible enmig del brogit urbà.
Tanmateix, aquest espai, o si més no, la seva configuració i gestió actual, són a la corda fluixa, amenaçats pel projecte de transformació de tot l’entorn que preveu la construcció d’equipaments esportius, sociosanitaris, allotjaments dotacionals i assequibles, centres de treballs de Parcs i Jardins i Neteja i fins i tot zones verdes que, en tot cas, amenacen el futur de l’actual Jardí de l’Estació i que ha provocat la reacció dels seus usuaris, la majoria veïns de la Bordeta i els barris adjacents, que reclamen aturar un projecte que “vol convertir una zona verda en una zona industrial”.
La Cristina Ibáñez i les dues Àngels, l’Àngels Molina i l’Àngels Horrillo, són tres de les veïnes que impulsen la campanya ‘Salvem el Jardí de l'Estació’ per defensar la continuïtat d’aquest projecte que, a més de ser verd i sostenible, té també “un caràcter social i amb perspectiva de gènere”, no debades a l’espai es fan tallers per entitats socials de tot tipus -incloses les que treballen amb persones amb discapacitats- i les veus cantants són majoritàriament femenines. “Aquest espai el vam definir l'any 2018 com una sala sense parets a cel obert, on podem interactuar amb la natura”, apunta Molina, que afegeix que entre les activitats hi ha un “taller de l'hort”, que no és un hort urbà com els que hi ha en altres llocs de Barcelona, sinó un espai on s’ensenya a mantenir un hort i quines espècies es poden conrear, tot a càrrec del Francesc, que s’ocupa de l’hort i la jardineria.
De fet, el jardí és gestionat i coordinat per voluntaris i funciona de manera autònoma del Centre Cívic encara que sovint comparteixen activitats. S’hi celebren festes populars -Sant Jordi, castanyada, tió de Nadal, Sant Joan…- i actes de tot tipus, però el nucli és la conservació del jardí com a espai natural, amb la cura dels arbres i les plantes, l’hort, la zona de compostatge o l’hotel d’insectes, i tot això a tot just trenta metres de la Gran Via, en un espai amb entrada pel carrer del Moianès, que també té força trànsit, i que dona pel darrere a un solar d’aparcament al carrer Corral. Un oasi verd enmig d’un entorn gris. “Fem activitats vinculades a totes les edats i a la participació de tothom”, apunta Horrillo. L'espai tanca a les nits i no està permesa l'entrada de gossos.
De zona verda a zona industrial
La continuïtat d’aquest projecte, però, penja d’un fil, ja que l’Ajuntament de Barcelona preveu construir en els terrenys adjacents un seguit d’equipaments que, segons les voluntàries del jardí, convertirà l’entorn en una “zona industrial”. “Hi ha tot un bloc de coses que volen posar aquí”, explica Ibáñez, entre els quals s’inclou un camp de futbol “per a federats” i diversos edificis de pisos i equipaments sociosanitaris. Amb tot, el que més els preocupa és la previsió d’instal·lar un centre de treball de Neteja i un altre de Parcs i Jardins, que quedaria integrat en el camp de futbol, però que tindria l’entrada pel mig del Jardí de l’Estació.
“Nosaltres volem que quedi l'espai més gran possible de natura perquè el puguem gestionar com ho fem ara”, apunten, insistint que “enmig d’una illa de calor, nosaltres som un refugi climàtic obert a tothom qui vulgui venir” i lamenten que des del consistori “es vulgui posar aquí i amb calçador coses que no volen en altres llocs”, en referència al centre de treball de Neteja, “que no van voler a Can Batlló”, i que temen que converteixi l’espai en un anar i venir de camions de gran tonatge, “24 hores al dia, 365 dies a l’any, amb tres torns de treball”, per afegir-hi que hi haurà maquinària industrial, com una “compactadora d’escombraries”.
Garantir la continuïtat del projecte veïnal
Per aquestes veïnes, a més, no està gens clara l’última fase de tot el projecte, que és la urbanització de les futures zones verdes, ja que no preveuen que es pugui mantenir aquesta gestió per part dels voluntaris. A més, tot apunta que aquesta gran reconversió començarà el 2026 i les veïnes temen que “en el poc jardí que quedarà hi haurà una rampa per l’accés de camions” que dificultarà la continuïtat del projecte de jardí ciutadà actual. Per tot plegat, des de la campanya Salvem el Jardí de l’Estació reclamen que es reconsideri el projecte per garantir la continuïtat d’aquesta zona verda que, segons les impulsores, “volen convertir en una zona industrial”.
