A la ciutat de Barcelona encara hi ha molts racons poc coneguts per bona part de la ciutadania i encara n’hi ha més dels quals els visitants i turistes no n’han tingut mai notícia. Es tracta d’espais que, almenys de moment, s’han pogut salvar de la massificació, ja que han evitat fer-se populars o caure sota el focus de les guies turístiques i la influència de les xarxes socials. La història recent ens ha ensenyat que el cim del Turó de la Rovira era, fins fa pocs anys, un d’aquests espais verges de la ciutat, reservats al gaudi veïnal, que en poc temps s’ha convertit en tot el contrari. En aquest context, un altre d’aquests oasis secrets corre el risc de posar fi als seus dies de tranquil·litat.
Situats just per sobre dels Jardins del Palau de Pedralbes, els Jardins de Torre Girona s’han beneficiat d’una ubicació discreta tot i tenir un ús important, ja que acullen el rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Barcelona Supercomputing Center, una de les infraestructures tecnològiques més estratègiques de la ciutat. Ara bé, més enllà d’aquestes instal·lacions, els jardins, d’ús públic, no són únicament un oasi de natura que conviden a la passejada i l’estada en un entorn de tranquil·litat, sinó també un “tresor de biodiversitat”, segons indiquen els mateixos plafons informatius instal·lats als jardins, que apunten que l’espai representa “un hàbitat de fauna i vegetació singular dins la ciutat”, a més d’aportar “valors ecològics que milloren la qualitat de vida de les persones”.
Ara bé, tot aquest tresor, emmarcat per un exuberant estany -artificial- on neden els ànecs sota un mirador de conte de fades, tot enmig d’un jardí romàntic salpebrat d’escultures, es convertirà aviat en la seu de l’espectacle nadalenc ‘Natura encesa’, que abandona l’espai on es va oferir durant els anys 2020 i 2021, els adjacents Jardins del Palau de Pedralbes, una ubicació polèmica que ja va provocar les crítiques dels veïns de la zona, que van acusar l’Ajuntament de Barcelona de privatitzar els jardins amb l’organització d’esdeveniments com aquest o com el festival de música, que ocupava l’espai bona part de l’estiu.
Torna Natura Encesa a Pedralbes, aquest cop als Jardins Torre Girona, cau de biodiversitat fins ara inexplotat. @avzonauni s’ha assebentat aquesta setmana. Un concurs express i a mida amb 0 participació ciutadana. https://t.co/jkxCw5ccAO
— Associació Veïnes i Veïns Zona Universitària (@avzonauni) August 27, 2023
La notícia de la nova ubicació de l’espectacle, coneguda a principis d’aquesta setmana, ja va disparar les alarmes de l’Associació Veïnes i Veïns Zona Universitària, que va recordar que precisament, els Jardins de Torre Girona són un “cau de biodiversitat fins ara inexplotat”, a més d’acusar l’ajuntament d’haver organitzat “un concurs exprés i a mida amb zero participació ciutadana” per adjudicar el nou emplaçament. Cal tenir present que la celebració del festival lumínic suposarà l’ocupació d’una superfície màxima de 17.000 m² durant el període comprès entre el 15 d’octubre del 2023 i l’1 de febrer del 2024, és a dir, més d’un trimestre, incloent el muntatge i desmuntatge.
Una mica d’història
Els jardins on tindrà lloc el festival lumínic envolten la Torre Girona, al carrer de Jordi Girona -un nom de carrer que l’ajuntament hauria de revisar pel seu passat franquista-, al barri de Pedralbes del districte de les Corts. L’edificació, segons el mateix ajuntament, és una torre neoclàssica del segle XIX edificada el 1857 pels Girona, família que “formava part d’una oligarquia burgesa d’ascendència rural que va passar pel comerç i la indústria i més tard va esdevenir aristòcrata i es va dedicar a diversos negocis, entre els quals, la banca”. Obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, va ser la residència d'estiueig del banquer, empresari i polític Manuel Girona. El 1940 es va construir una capella que actualment, un cop dessacralitzada, acull el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d'Europa.
Als jardins hi ha instal·lada una rèplica fidel del 'Cap colossal olmeca 1', obsequi de la Universidad Veracruzana de Mèxic a la UPC. Té una alçada de 2,9 metres, una amplada de 2,1 metres i pesa gairebé dues tones. L'original es pot veure al Museu d'Antropologia de Xalapa (Veracruz, Mèxic) / Foto: Carlos Baglietto
Pel que fa als jardins, que ocupen unes tres hectàrees, van ser dissenyats segons els models romàntics i classicistes de l’època, conferint el protagonisme a un estany amb embarcador i mirador, a més d’escultures i pavellons xinesos. Entre les escultures actuals destaca una rèplica d’un cap colossal Olmeca, regalat el 2012 per la Universidad Veracruzana de México a la UPC. Els jardins van passar a ús públic el 2019 gràcies a un acord de cessió entre la UPC i l'Ajuntament de Barcelona. A més de la fauna existent, que inclou xots, puputs, ànecs, orenetes, falciots, esquirols i petits ratpenats, també cal destacar la flora, amb diversos arbres monumentals catalogats.
Tot plegat, es tracta d'un espai que en poques setmanes es veurà ple de cables, conduccions elèctriques, generadors i tota mena de dispositius lumínics, més endavant de visitants durant els vespres al voltant de Nadal i a mitjà termini correrà el risc de formar part dels itineraris massificats de la ciutat.
Imatge principal: L'estany artificial amb el mirador al centre del jardí romàntic de la Torre Girona / Foto: Carlos Baglietto