La transformació de Montjuïc, concretament la tercera "gran i ambiciosa” transformació de la muntanya després de les del 1929, en ocasió de l’Exposició Universal, i la del 1992, pels Jocs Olímpics, ha estat el gran eix d’actuació que el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha donat a conèixer aquest dimecres al vespre en la seva intervenció a ‘L’alcalde respon’, la trobada anual de l’alcalde de Barcelona amb el Col·legi de Periodistes, on ha presentat els grans eixos de les actuacions previstes fins al 2035 en aquest àmbit, que afectaran des de tot l’actual espai firal, en plena reconversió de cara al centenari del 2029, fins als barris en expansió de la Marina, units pel projecte de perllongament de l’L2 del Metro.
No debades la convocatòria d’aquest acte, que habitualment es feia a la seu del Col·legi de Periodistes i el 2024 es va traslladar al Museu del Disseny, en l’àmbit de la transformació de la plaça de les Glòries, s’ha traslladat enguany a la Fundació Miró, és a dir, en l’àmbit de la muntanya de Montjuïc, escenari idoni per explicar un seguit de projectes urbanístic que pretén “abraçar Montjuïc” per mitjà de grans actuacions, entre les quals destaquen el perllongament de l’L2 de Metro, la reconversió ja en marxa de l’espai firal de Montjuïc, la remodelació de l’Anella Olímpica, el desenvolupament, també en marxa, de nous habitatges al barri de la Marina del Prat Vermell, la conversió en espais per a vianants de l’avinguda Maria Cristina i l’accés a peu per l’anella central de la plaça Espanya.
En una intervenció acompanyada de profusió de plànols que imaginen el futur de Montjuïc, Collboni ha convidat a “somiar en gran Barcelona” perquè “Barcelona és “una ciutat que somia en gran, una ciutat ambiciosa i amb visió però que manté l’escala humana, una ciutat per viure-hi”. Tant és així que la factura del conjunt global de les intervencions anunciades s’elevarà a uns 2.800 milions d’euros, que en tot cas, no assumirà en solitari l’Ajuntament. De fet, Collboni ha calculat l’aportació del consistori en un 25% del total, mentre que serà el Govern qui assumeixi la majoria del cost, especialment pel que fa a les grans infraestructures, més la part que haurà d’assumir la Fira de Barcelona.
Com serà el “Nou Montjuïc”?
Aquest gran projecte de transformació de Montjuïc, al qual Collboni s’ha referit com a “nou Montjuïc”, és un full de ruta amb la mirada al 2035 que inclou un nou eix de vianants de la plaça d’Espanya; la transformació de la Fira de Barcelona; la remodelació de l’Anella Olímpica; la renovació del Morrot; l’ampliació de l’L2 a Montjuïc, la Marina i fins al Parc Logístic; la consolidació del barri de la Marina del Prat Vermell, i la recuperació dels jardins històrics de la muntanya, entre altres actuacions que inclouran també intervencions en el servei de bus, com una nova línia Exprés, la X3, que a partir de l’estiu farà un recorregut similar al del futur perllongament de l’L2.
Collboni ha assenyalat, així mateix, que la transformació inclourà la creació, també ja en marxa de més de 12.000 nous habitatges a la Marina del Prat Vermell, la meitat dels quals seran protegits i 500 més a l’espai situat entre el Paral·lel i l’avinguda de Rius i Taulet, el nou Poble-sec, a més de la recuperació dels grans jardins històrics de la muntanya. Pel que fa a la plaça Espanya, un cop hagin acabat les obres de perllongament de l’L8 arribarà el moment de fer un gran projecte de reurbanització per “convertir-la en una plaça, perquè ara no ho és”. En aquest dibuix de futur es preveu que els vianants puguin travessar pel centre de la plaça, però segons els primers projectes, sense treure carrils de circulació.
Pel que fa al projecte de transformació de l’Anella Olímpica, que es durà a terme en els pròxims cinc anys, comptarà amb un pressupost de 370 milions d’euros, i inclourà l’ampliació de la sala Sant Jordi Club, per poder acollir concerts de fins a 8.000 espectadors, la renovació del Palau Sant Jordi, la modernització de l’Estadi i la transformació de l’esplanada, que Collboni ha anunciat que seria una “avinguda dels cirerers”, ja que hi ha la previsió de plantar aquests arbres, amb la intenció de convertir l’entorn en un nou espai d’ús ciutadà, amb més arbres, zones d’estada i espais de restauració.
Transformació del Morrot
Un altre punt del projecte és la connectivitat amb la muntanya a través del Morrot per reconfigurar la relació de la ciutat amb el Port en un espai de 4 quilòmetres de longitud. Aquesta transformació es farà en dues fases. La primera, liderada pel Port de Barcelona, finalitzarà l’any 2027 i permetrà tenir un nou vial en la cota del port per a transport públic, vianants i bicicletes. Aquesta actuació té un pressupost de 10 milions d’euros. En l’horitzó 2035 s’ampliarà la ronda Litoral en cota port, una actuació que durà a terme el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, amb un pressupost de 98 milions d’euros, i transformarà l’actual vial de la ronda en el gran passeig per a vianants, bicicletes i transport públic.
Porta oberta a un pacte de govern progressista
L’acte, que ha consistit en una primera i llarga intervenció de l’alcalde i una segona part on s’ha sotmès a les preguntes del degà del Col·legi de Periodistes Joan Maria Morros i els periodistes col·legiats Meritxell M. Pauné, Cesc Giró, Isabel Luna i Salvador Cot, ha servit per obrir l’acte a altres qüestions més enllà de la transformació de Montjuïc. Pel que fa a la possibilitat de formar govern amb altres partits, Collboni ha apuntat que “la porta a un pacte progressista segueix oberta”, tot indicant que “l'orientació del meu govern és progressista” i afegint que s’han arribat a acords amb ERC i Barcelona en Comú, com el de les ordenances fiscals. Tampoc ha tancat la porta a arribar a pactes amb “el grup majoritari”, és a dir Junts per Barcelona, de qui ha dit que estudiarà les seves propostes sobre habitatge, insistint, això sí, que “la proposta d’una coalició progressista continua vigent”.
Finalment, pel que fa a les xarxes socials i en el context que l’Ajuntament de Barcelona ha tancat tots els seus perfils a X -antic Twitter- Collboni ha reclamat una normativa europea que podria incloure, entre d’altres, l’obligació d’un registre per acabar amb l’anonimat dels usuaris.