El govern municipal de Jaume Collboni no té intenció de desallotjar la policia espanyola la comissària de Via Laietana. Així, segons ha avançat El Punt Avui, l'alcalde socialista farà cas omís a les peticions de les entitats memorialístiques que volen tancar l’edifici policial per convertir-lo en un centre de memòria històrica.
L'anterior govern municipal va treballar conjuntament amb les organitzacions defensores de la memòria històrica per convertir la seu en un centre de memòria. A la vegada, va encarregar la realització d’un memorial democràtic, en forma de poema visual, per instal·lar davant l’edifici policial. Tot plegat, per recordar el passat de tortura i repressió de la policia espanyola durant el franquisme.
El nou govern del PSC vol que la policia espanyola continuï a Via Laietana. “S’està modificant el projecte per incloure el memorial amb el benentès que la restauració de la memòria històrica és compatible amb l’ús de l’edifici, que compleix una funció pública, per part de la policia democràtica”, han explicat des de la regidoria de memòria democràtica a l'esmentat diari.
Així doncs, l'Ajuntament només contempla col·locar un memorial en forma de poema visual a la vorera de davant de la comissaria. Teòricament, aquest memorial s'ha d'instal·lar aquest estiu, coincidint amb les obres de remodelació del carrer i la construcció de la nova vorera de Via Laietana. Concretament, es preveu escriure gravar a les llambordes de la vorera les paraules "Veritat, Justícia, Reparació i Memòria".
El Govern es persona com a acusació popular contra els crims del franquisme a Via Laietana
El Govern s'ha personat com a acusació popular en la causa de Carles Vallejo, que fa mesos va presentar la primera querella per tortures a la prefectura de Via Laietana el 1971 a un jutjat de Barcelona. "Catalunya torna a ser pionera en memòria democràtica: cal investigar els crims del franquisme, no per castigar, sinó per obtenir una veritat jurídica", ha afirmat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, durant l'anunci sobre la decisió del Govern de personar-se com a acusació popular en aquesta causa.
Finalment, Vallejo va agrair el suport de la Generalitat i va assegurar que "la meva querella no és a títol personal, sinó per tots els que van patir tortures durant la dictadura". "Som represaliats, més que víctimes", va reblar.