L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, continua tenint clar que la ciutat aprovarà els pressupostos d’aquest 2024 el proper 22 de març, dia en que tindrà lloc el plenari municipal del mes, avançat uns dies a causa de la celebració de la Setmana Santa a final de mes. “No ens aixecarem de la taula fins al dia 22”, ha assegurat l’alcalde per afermar el seu desig de concloure un pacte que asseguri els comptes, però apuntant que aquest acord no necessàriament anirà lligat d’un acord de governabilitat. Així ho ha afirmat en la seva participació, aquest dijous al vespre, en la 41a edició de ‘L’alcalde respon’, la trobada anual de l’alcalde de Barcelona amb els membres del Col·legi de Periodistes.
“Un acord de pressupostos és un acord sobre les prioritats polítiques, és de sentit comú que primer abordes les prioritats polítiques i després les fórmules de govern”, ha assenyalat Collboni, donant a entendre que, en tot cas, el pacte de govern no arribarà necessàriament l’assenyalat dia 22 de març. Encara més, ha evitat apuntar si està disposat o no a governar amb l’exalcaldessa Ada Colau, -just quan els comuns li han fet les seves condicions per entrar al govern municipal- tot assegurant que un eventual acord, “no és una qüestió nominalista ni de persones, va de projectes i de polítiques”. Per això mateix, Collboni ha “apel·lat al sentit comú per tenir els pressupostos aprovats” i ha insistit la intenció de “dialogar fins a l’extenuació per aconseguir-lo”.
“La Barcelona dels cinc milions”
Iniciada en temps de l’alcalde Maragall, l’edició d’enguany de ‘L’alcalde respon’ ha estat innovadora, celebrada al Disseny Hub, amb un aforament que multiplica el de la sala d’actes del Col·legi i amb un format que ha constat d’una primera intervenció de l’alcalde per passar després a un format de taula rodona amb la participació de quatre periodistes col·legiats: Jordi Corbalan, Eva Arderiu, Enric Sierra i Neus Tomàs. En aquest espai, situat a la plaça de les Glòries, la gran àrea de centralitat projectada per Ildefons Cerdà, Collboni ha fet referència a la ciutat del futur com “la Barcelona dels cinc milions d'habitants”, tot apuntant que “s’albira una regió metropolitana sense perifèries i amb noves centralitats”.
“La perspectiva de la Barcelona dels 5 milions és la que ens dona l'escala per ser al món, resoldre els problemes d’habitatge i estructurar el transport públic”, ha afegit l’alcalde de Barcelona, això sí, sense especificar la concreció d’aquest repte de futur i davant la presència de dos alcaldes metropolitans, Núria Marín de l’Hospitalet de Llobregat i Antonio Balmón de Cornellà de Llobregat. Així mateix, Collboni ha fet una defensa del “patriotisme de Barcelona”, una ciutat que ha arribat als 1,7 milions d’habitants i amb una taxa d’atur del 6,1 per cent, "la més baixa d’Espanya, ja que Madrid està en el 9% i Màlaga en el 20%".
Més de 10.000 milions d’inversió fins al 2035
Governabilitat a banda, Jaume Collboni ha aprofitat la seva conferència al Col·legi de Periodistes per assenyalar que Barcelona viurà els propers anys la gran transformació del segle XXI, comparable a les viscudes amb les Exposicions del 1888 i 1929 i els Jocs Olímpics del 1992, amb una inversió pública de més de 10.600 milions d’euros fins al 2035, una autèntica pluja de milions que, amb tot, respon a intervencions de tot tipus en bona part ja projectades i fins i tot en vies d’execució, com la finalització de l'L9 del metro; el perllongament de l’L8 d’FGC; la finalització de l’estació intermodal de la Sagrera; la renovació de l’espai firal de Montjuïc; la Biblioteca Central; els plans de renovació del 22@, i les grans transformacions de l’antiga fàbrica Mercedes i de la Marina del Prat Vermell.
Aquesta transformació, qualificada de “transformació del segle” per Collboni, haurà de servir per construir una Barcelona “habitable, pròspera, culta i sana per a tothom” com a full de ruta per definir un mandat del que ha destacat com a primeres obres de govern el Pla Endreça, el Pla Clima Escola, l’impuls d’onze nous CAP, les inversions per fer front a la sequera, l’inici del cobriment de la ronda de Dalt i l’acceleració de la reforma de la Rambla, entre altres actuacions, recordant la celebració a la ciutat de grans esdeveniments com el Mobile World Congress, que precisament ha tancat portes aquest dijous, o el saló ISE.
Collboni també ha assenyalat algunes de les intervencions previstes per al mandat, com la recuperació d’espais en desús equivalents a 32 interiors d’illa de l’Eixample; la reforma de la Meridiana; l’obertura de 4 noves biblioteques, 3 escoles bressol i 6 centres esportius, a més de la remodelació de 4 mercats municipals, i ha anunciat també la recuperació del Teatre Arnau del Paral·lel. En aquesta projecció en positiu de la ciutat, Collboni també ha insistit en la necessitat d’aprovar el pressupost d’aquest 2024, amb un total de 3.800 milions d’euros, el més elevat de la història i ha agraït a ERC l’acord assolit per tirar-lo endavant. Collboni també ha agraït la presència de dos exalcaldes, Narcís Serra i Xavier Trias. D’aquest últim també ha destacat la seva predisposició al diàleg.
La connexió del tramvia, pel mandat següent
Respecte a aspectes concrets, Collboni ha assenyalat que la connexió del tramvia per la Diagonal, “es plantejarà pel mandat següent”. L’alcalde ha defensat que al juliol es presentarà el projecte executiu de l’obra, però com ja havia apuntat en altres ocasions, ha insistit que “la connexió es farà”, però matisant que “els terminis dependran de la dotació pressupostària de l’Ajuntament i de l’ATM”, per afegir la necessitat que el volum de transformació de l’Eixample dels últims anys “s’ha de deixar pair” perquè la ciutat “absorbeixi els canvis”. Així mateix, ha assenyalat que hi haurà altres obres, com el perllongament de l’L8 d’FGC que afectaran també la zona de Francesc Macià. “Aquest mandat, inicialment hem d’acabar les obres i que funcioni el tramvia”, ha afirmat per “plantejar pel mandat següent” la connexió amb Francesc Macià.