Joan de Canyamars és un personatge que va passar a la història per intentar assassinar el rei Ferran el Catòlic a la plaça del Rei de Barcelona el 7 de desembre del 1492. Atribuint-li a aquest pagès regicida del segle XV un pòsit reivindicatiu, en ple segle XXI el nom ha esdevingut una signatura col·lectiva que observa a peu de carrer les vicissituds de la capital de Catalunya al llibre Malaguanyada Barcelona (Miradorllibres, 2023), una obra elaborada per “més de dues mans” que se centra en els problemes que la ciutat arrossega a causa de la seva alta densitat històrica, així com la mala gestió present.
El llibre, aparegut abans de les eleccions municipals com a crit d’alerta abans de passar per les urnes, no ha perdut vigència amb el pas dels mesos, perquè els problemes que radiografia continuen sent els mateixos. De fet, si l’obra porta per subtítol ‘Alta densitat demogràfica, pulsió immobiliària i caos’ és perquè la situació a Barcelona no es pot deslligar de dos fets interrelacionats, la densitat “asiàtica” i les dificultats per gaudir d’un habitatge digne. Problemes que ni va solucionar l’alcaldessa Ada Colau, ni que probablement solucionarà l’alcalde Jaume Collboni, tot acompanyat d’una sensació de deixadesa que l’autor amb pseudònim il·lustra a bastament amb imatges de grafitis per tota la ciutat.
Anem a pams, la densitat de Barcelona és de les més altes d’Europa, amb més de 16.000 habitants per quilòmetre quadrat, amb pics com l’Eixample, on s’arriba als 36.000 habitants per km². Encara més, entre els barris de la Torrassa i Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat i Sants-Badal de Barcelona es troba el quilòmetre quadrat més poblat d'Europa. “De l’amuntegament s’hi deriven la majoria dels problemes de la ciutat”, s’apunta a la presentació del llibre, per afegir posteriorment que Lisboa, amb una àrea de 100 quilòmetres quadrats, pràcticament la mateixa que Barcelona, té tres vegades menys d’habitants.
L’assaig, breu i de lectura àgil, insisteix en el fet que “la densitat demogràfica ho condiciona tot”, però apunta també que els actuals gestors de la ciutat no han sabut trobar solucions als problemes que viu la ciutat, afegint, des d’un cert irredemptisme sarrianenc, que l’actual sistema electoral, amb una demarcació que engloba tot el municipi, no és la millor alternativa possible per encarar els problemes de la ciutat, que també són els dels seus districtes. En conclusió, Malaguanyada Barcelona és un treball que aporta elements per entendre l’arrel de molts dels problemes que arrossega la ciutat.