El portaveu de Vox en el Parlament, Joan Garriga, serà el candidat d'aquesta formació a l'alcaldia de Barcelona en les pròximes eleccions municipals de 2023. Garriga és el candidat pel qual Vox es decanta per intentar entrar a l'Ajuntament de Barcelona en 2023, després de setmanes de deliberació i de sondejar diversos perfils independents, segons ha avançat l'agència Efe. De fet, Garriga ja fa algunes setmanes que està visitant diversos barris de la capital catalana per "reforçar" la seva imatge com a futur candidat. Garriga és el president de Vox a la província, va concórrer com a número tres en les llistes al Parlament en les eleccions del 14F, en les quals es va convertir en un dels 11 diputats del seu grup -quarta força parlamentària- i, ara, és el portaveu de la formació d'extrema dreta en la càmera catalana.
"Màxima confiança"
Joan Garriga, considerat un perfil de la màxima confiança del seu cosí i líder de Vox en el Parlament, Ignacio Garriga, va militar anteriorment en el PPC, on es va alinear amb corrents crítics, i en la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), abans de fer el salt a Vox l'any 2018. En les últimes eleccions municipals, en 2019, Vox va aconseguir 8.751 vots a Barcelona, que no li van servir per obtenir representació, amb una llista encapçalada per Ignacio Garriga i en la qual Joan va concórrer com a nombre tres. Actualment, Vox compta amb tres regidors a Catalunya, en el municipi gironí de Salt, que es van passar al partit després d'abandonar Plataforma per Catalunya.
Garriga està a l'espera d'un judici perquè està acusat d'un presumpte delicte d'incitació a l'odi que va cometre durant les eleccions de 2011, quan dirigia el partit xenòfob Plataforma per Catalunya, que va realitzar una virulenta campanya contra els immigrants musulmans. Durant aquestes eleccions municipals del 2011, des de la plataforma que dirigia van fer una agressiva campanya sota el lema “primer els de casa” que incloïa un xec simulat de 4.000 euros a nom d'un supòsit musulmà i acusava els immigrants d'acaparar llocs de treball, rebre subvencions, no pagar impostos o tenir vincles amb les màfies. Per al jutge, aquesta propaganda “excedeix els límits de la llibertat d'expressió i colpeja el nucli de la dignitat humana. Discursos d'odi d'aquesta mena, dirigits contra grups nacional, racialment o religiosament diferenciats, suposen una incitació al fet que la resta de la societat fabriqui un enemic artificial i predisposen al fet que es doni l'excusa adequada perquè, en un moment com la crisi econòmica que es va manifestar amb tota la seva virulència en 2011, es pugui arribar a canalitzar qualsevol acte violent contra aquests immigrants”.