El president del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, que encara no sap si repetirà com a candidat en les eleccions de maig del 2023, ja va demostrar en el ple municipal del passat mes d’abril que és un ferm defensor d’un dels cossos militars més controvertits i polèmics de l’exèrcit espanyol, la Legión, definits històricament com un cos mercenari profundament antidemocràtic. Ara bé, si fa un mes es va limitar a demanar que l’ajuntament busqués un nou local per a la Hermandad de Antiguos Legionarios, aquest diumenge ha fet un pas més, ha anat al local ocupat pels legionaris per mostrar-los el seu suport.

No hi ha cap de setmana que Bou no busqui notorietat, tot i que el cas de l’incendi del seu cotxe, suposadament provocat, ha quedat en l’oblit un cop els Mossos d’Esquadra van atribuir a una avaria mecànica el foc. En tot cas, el numeret d’aquest diumenge ha consistit a posar-se camisa verd legionari i un ‘chapiri’, el gorro que identifica aquest cos, per fer costat els exlegionaris. És a dir, Bou s’ha fotografiat amb uns ocupes pendents de desnonament, una actitud que contrasta amb altres actuacions seves de crítica a l’ocupació, tot i que es tractava de casos d’ocupació per necessitat d’habitatge i no per mantenir aficions paramilitars lúdiques com és el cas dels exlegionaris.

Cal recordar que aquest cap de setmana s’han celebrat actes relacionats amb el dia de les forces armades, i els partits autodenominats constitucionalistes no s’han estalviat mostres de suport als militars espanyols, els quals tenen el mandat constitucional de “defensar la integritat territorial” de l’Estat. En aquest context, Bou va manifestar en un apunt al seu compte de twitter que “els barcelonins donen suport a la Legió a la seva Hermandad a Torres i Bages”, és a dir, en un local pendent de desnonament i que els exlegionaris haurien d’haver abandonat el passat 10 de febrer.

De fet, com que els exlegionaris no han marxat, no només ha calgut activar els tràmits judicials necessaris per desnonar-los per part del Consorci de la Zona Franca, propietària de l’espai ocupat, sinó que, a més, els projectes de futur de l’Ajuntament de Barcelona per al solar, on s’han d’edificar habitatges i equipaments, queden paralitzats. En el ple d’abril, la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va referir als exlegionaris com un col·lectiu “nostàlgic i reivindicatiu del franquisme, un règim dictatorial i criminal” i ha assenyalat que precisament l’ajuntament “porta anys exigint el seu desnonament”. Així mateix, l’alcaldessa va recordar que va ser el Consorci de la Zona Franca, quan estava “presidit pel PP” qui els va cedir el local i va recordar que pel consistori la permanència dels exlegionaris a Sant Andreu és una “anomalia”.