La deplorable situació del Baluard de Migdia, una part de la muralla de la ciutat de Barcelona que es va dignificar durant el mandat de l’alcalde Trias però que actualment presenta un estat lamentable de brutícia, degradació i vandalisme, ha portat el grup municipal de Junts per Catalunya a alçar la veu i demanar la dimissió del responsable municipal de Patrimoni, el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa, que a més és el regidor del districte de Ciutat Vella: “Això és una vergonya per Barcelona i per aquest govern”, ha assenyalat el portaveu del Grup municipal de Junts per Catalunya a Barcelona, Jordi Martí Galbis.
Després que el tinent d’alcaldia de cultura de l’època Trias, Jaume Siurana, lamentés en declaracions a elNacional.cat l’alt nivell de degradació del baluard, Junts per Catalunya ha volgut insistir aquest dimarts al matí en expressar “el greu estat de preocupació per l’estat del Baluard de Migdia”, una situació que respon a la “manca de protecció de patrimoni a la ciutat”. De fet, Martí Galbis ha lamentat “l’estat d’abandonament, la manca de promoció del patrimoni catalogat i les múltiples queixes, amb un govern que costa de creure que sigui tan insensible i incompetent a l’hora de preservar un entorn protegit” que, a més, té un valor simbòlic com a escenari dels fets del 1714.
Teoria dels vidres trencats
De fet, Junts ha acusat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’aplicar la coneguda com a teoria dels vidres trencats, assenyalant que “si una cosa es trenca s’ha de resoldre immediatament, perquè la brutícia crida brutícia i la inseguretat crida inseguretat”. A més, ha assenyalat que a l’acumulació de brutícia i d’objectes abandonats s’hi sumen els grafitis que ocupen pràcticament tot l’espai i “que fa mesos que hi són”, sense que s’hagi fet cap esforç per netejar-los. Per això mateix, Martí Galbis ha reclamat “per enèsima vegada” al govern municipal que prengui mesures urgents, “que netegi, dignifiqui i protegeixi”, i ha recordat que a més, la llei els obliga a fer-ho.
Així mateix, el portaveu de Junts ha garantit que si el seu partit governa en el proper mandat, “aquesta serà una de les primeres actuacions que farem”. “No tolerarem que hi hagi una situació com aquesta en cap lloc de la ciutat i menys en un lloc que no només és patrimoni protegit, sinó que té una simbologia important, un espai de lluita per les llibertats, i per la defensa de la nació catalana el 1714”, ja que en aquest espai van tenir lloc importants combats durant els episodis finals del setge borbònic. “Els llocs del 1714 han d’estar especialment protegits”.
Frivolitat i incompetència
Per tot plegat, Junts ha assenyalat que el govern municipal actua amb una barreja de “frivolitat i incompetència”, perquè si està demostrat que s’ha actuat malament, “el que cal és intervenir”. A més, ha recordat que el Baluard de Migdia no només s’ha de netejar, sinó també promocionar, ja que “s’hauria d’ensenyar i així no es pot ensenyar”. Per tot plegat ha conclòs que aquesta situació “és motiu per demanar la dimissió del responsable polític”, en referència a Jordi Rabassa, doblement responsable com a regidor de Memòria Històrica i del districte de Ciutat Vella.
Una història de mala sort
El Baluard de Migdia va quedar cobert per les instal·lacions ferroviàries de la zona, en concret la desapareguda Estació de Rodalies, enderrocada amb motiu dels Jocs Olímpics. Des d’aleshores ha viscut una història de mala sort, ja que l’Ajuntament de Barcelona, sota el domini dels alcaldes socialistes, va prendre la controvertida decisió de dedicar el solar a habitatge, amb una polèmica promoció de pisos a càrrec de l'empresa Tricéfalo-Vallehermoso, que es va convertir en una de les pitjors intervencions urbanístiques recents a la ciutat de Barcelona, de manera que el 2006 el Baluard de Migdia va aflorar en tota la seva esplendor en els treballs arqueològics preceptius previs a la construcció de nous habitatges.
De fet, no només va aparèixer el baluard del segle XVI, sinó també l'escullera del port de Barcelona del segle XV i la contraescarpa del segle XVIII, a més de diverses canalitzacions del Rec Comtal. Amb tot, l’operació immobiliària no es va frenar, bona part de les restes van quedar destruïdes i tot just es van fer unes petites modificacions per respectar el baluard, però només pel gaudi dels usuaris d’un aparcament privat, els únics capaços de veure el mur íntegrament. El 2014, sota el mandat de Xavier Trias, es va intentar redreçar la situació i dignificar el poc que es va poder conservar amb la voluntat de crear un passeig arqueològic que, dins de les possibilitats existents d’un espai semiabandonat, reivindicava les restes com a part del patrimoni històric de la ciutat.
La rehabilitació es va dur a terme i les restes es van convertir en un passeig arqueològic on es podia accedir al fossat -tot i que amb accés restringit-, mentre que una barana perimetral permetia observar tot el recinte des d’una posició elevada. Ara bé, amb el pas dels anys i la desídia municipal, tot l’espai s’ha convertit en un punt de degradació, amb un estat deplorable embrutat per grafitis, on s’acumulen les deixalles i fins i tot s’hi colen persones sense sostre per passar-hi la nit.