La citació judicial d’Ada Colau, que el 4 de març haurà de declarar davant del jutge en qualitat d'investigada pels delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides a funcionaris públics, ha provocat la reacció de part de les formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, que han estat força crítiques amb la situació en que ara es troba l’alcaldessa i la institució que representa. Així, Junts per Catalunya ha exigit a Colau màxima “transparència i celeritat”, mentre que els grups municipals de Ciutadans i el Partit Popular directament han reclamat la seva dimissió.
El grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona ha assenyalat que “vigilarà” tot aquest procés, però “sense creuar mai la línia vermella”, que, a parer seu, “sí que va creuar Ada Colau quan es va aprofitar vergonyosament i sense escrúpols de les falses acusacions contra Xavier Trias”. A més, JxCat considera que Barcelona “mereix i necessita saber que no s’ha comès cap irregularitat ni s’ha malversat cap euro a l’ajuntament”, i per això exigeix “la màxima transparència i celeritat i la màxima col·laboració per part del govern municipal i l’alcaldessa Ada Colau perquè no hi hagi cap ombra de dubte”. La mateixa formació ha insistit que la capital de Catalunya ha de ser “referent en polítiques transparents i ha de tenir una política de tolerància zero amb la corrupció”.
Cs i PP demanen la dimissió de Colau
Per la seva banda, el grup municipal de Ciutadans s’ha mostrat contundent exigint la dimissió de Colau “davant la imputació per delictes tan greus”, segons ha declarat la líder del partit a Barcelona, Luz Guilarte, que ha recalcat que “Colau no pot continuar representant els barcelonins”. Per això ha sol·licitat que “compleixi el seu propi codi i dimiteixi”, fet que ja ha estat descartat per Barcelona en Comú.
Segons Guilarte, la condició d'investigada de Colau “perjudica la imatge de la ciutat”. A més ha acusat l'alcaldessa d’“atorgar subvencions a entitats afins als comuns” recordant que “moltes de les entitats beneficiades mantenen vincles amb la mateixa alcaldessa” i també amb el regidor Eloi Badia i els exregidors Gerard Pisarello i Jaume Asens. A més, Guilarte ha qüestionat el silenci del PSC davant la investigació, tot recordant que “no esperem res del PSC perquè cal recordar que la presidenta de la Diputació també està imputada per suposats delictes i no han fet res”.
Finalment, el grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona també ha demanat a Colau que dimiteixi després de ser citada com a investigada per suposades irregularitats en subvencions. El líder del PP municipal, Josep Bou, ha dit que Colau "ha de donar exemple, que dimiteixi i assumeixi la seva responsabilitat. Barcelona no es mereix això". Els populars asseguren que el consistori ha concedit "subvencions a dit" a més de 250 entitats, "la majoria de les quals són afins als comuns". El grup denuncia públicament "la concessió arbitrària, discrecional i recurrent de subvencions i finançament a entitats amigues, especialment amb la fórmula de contractes menors sense cap justificació".
El PP municipal recorda que la seva oposició als últims pressupostos era, entre altres raons, per "l'excés de subvencions a dit i falta de transparència". El seu portaveu, Oscar Ramírez, ha dit que la seva formació denuncia aquesta situació des de fa temps i creu que Colau hauria d'aplicar-se el codi ètic del seu propi partit, que estableix que els càrrecs que siguin investigats judicialment per prevaricació, malversació o apropiació de recursos públics han de dimitir.
"Estratègia de 'lawfare'"
Cal recordar que Barcelona en Comú ha considerat que la querella contra Colau obeeix a una “estratègia de lawfare”, a més d’un “atac directe al debat democràtic”. “El que està en joc és que la ciutadania i els seus representants polítics escollits democràticament puguin o no decidir sobre les qüestions que els afecten”, han assenyalat els comuns barcelonins en un comunicat de BComú.
Així mateix, Ada Colau, que ja ha descartat que es vegi impel·lida a dimitir segons el Codi Ètic de la seva formació, ha criticat l’entitat que ha presentat la querella, l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, tot assegurant que la poca activitat que se li coneix és que “va interposar esmenes al reglament de participació per fer una consulta pública sobre la gestió de l’aigua”, que van impedir la celebració de la consulta, i també una querella contra l’Ajuntament de Valladolid també per “voler municipalitzar l’aigua”. De fet, ha considerat que l’associació querellant actua en contra de “la nostra política de discutir la gestió privada de l’aigua”.
Per la seva banda, l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica s’ha limitat a confirmar, per mitjà d’una nota de premsa, la presentació de la querella en els termes que han divulgat els mitjans de comunicació i ha descartat cap declaració addicional a l’espera que es produeixi la declaració, fixada per al dia 4 de març.