L'Ajuntament de Barcelona recorrerà una sentència judicial que anul·la la declaració institucional que el Ple Municipal va aprovar el novembre de 2023 sobre el conflicte entre Israel i Palestina, que proposava interrompre relacions amb el Govern israelià fins que no hi hagués un alto el foc definitiu a Gaza.
L'acord que va prosperar amb els vots a favor de PSC, Barcelona en Comú i ERC, va ser impugnat per l'organització Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM), una entitat que promou la relació entre Espanya i Israel que considerava que vulnerava la legalitat vigent i transmetia un "un missatge negatiu" respecte a Israel. En la sentència, el Jutjat del Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona ha estimat el recurs presentat per ACOM i anul·la la declaració institucional, que va ser impulsada pels Comuns, per contenir afirmacions "contràries a dret". L'Ajuntament de Barcelona ha assegurat aquest dimarts que presentarà un recurs contra aquesta sentència.
El jutjat considera que la declaració no es tracta només “de meres declaracions d’intencions o simples asseveracions”, sinó d’un acord “amb efectes jurídics”. En aquest sentit, subratlla que l’acord “produeix una desigualtat de tracte a determinades institucions, empreses i organitzacions” que no té justificació i que l’Ajuntament excedeix les seves competències i fins i tot envaeix competències estatals. Segons la resolució, també infringeix, els principis d’objectivitat i neutralitat ideològica que han de regir l’actuació dels poders públics.
L'origen de la declaració
Aquesta declaració es va aprovar arran dels atacs terroristes perpetrats per Hamás al sud d'Israel a principis d'octubre de 2023 i la posterior invasió israeliana de la Franja de Gaza. El text proposat per Ada Colau i Barcelona Comú, acordat amb el PSC i ERC, condemnava els atacs contra la població civil, reclamava un alto el foc permanent i assenyalava l'ocupació dels territoris palestins i la negació de drets bàsics als gazians com els principals obstacles per aconseguir la pau.
El document recollia una clàusula d'obligació contractual en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador pertanyia o efectuava operacions financeres, inversions, compres o altres activitats que anessin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari. Fins que no s'aconseguís un alto el foc definitiu, a més, proposava interrompre les relacions institucionals amb l'actual Govern d'Israel.
La impugnació d'ACOM
L'organització ACOM va portar aquesta declaració als tribunals al·legant que els acords del ple "no són una mera decisió innòcua o merament simbòlica" i que la declaració identificava a Israel "com la part greument incomplidora", enviant així "un clar missatge negatiu, d'allunyament i hostilitat pel que fa a Israel i els seus ciutadans". L'entitat denunciava a més la falta de competència de l'Ajuntament per adoptar acords en matèria internacional i per modificar el règim de contractació pública, infringint el principi de no discriminació, i va al·legar la vulneració del principi de neutralitat ideològica.
No és el primer trencament amb Israel
No és la primera vegada que el 2023, l’Ajuntament trenca les relacions amb Israel. Al febrer, l’aleshores alcaldessa, Ada Colau, va decretar la suspensió temporal de les relacions amb l’estat d’Israel i l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv. Llavors, els advocats Francesc Jufresa, Ferran Grases i ACOM van presentar una querella en considerar que Colau havia incorregut en un delicte d’odi a la carta que va enviar al primer ministre israelià i l’ambaixada d’Israel exposant que l’Ajuntament suspenia temporalment les relacions amb el país per la política d’annexió de territoris i la violació de drets humans contra la població palestina. La jutgessa la va arxivar.