Nou cop judicial a l'Ajuntament de Barcelona. La justícia ha tombat la reforma de la Via Laietana. El jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha rebutjat l'acord del consistori de febrer de 2022, que donava llum verda al projecte de reurbanització de l'avinguda. Ara, el tribunal ha dictaminat que l'Ajuntament no tenia competències per a aprovar-ho i que, per tant, l'actuació "no és conforme a dret" i no es va ajustar a la legalitat, segons ha avançat La Vanguardia. La sentència dona suport a la demanda que la Cambra de Concessionaris d'Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics havia presentat contra el consistori perquè assegurava que el tràmit del projecte urbanístic no havia seguit el "procediment legal previst".
Necessitat de consens amb la Generalitat
La sentència fa referència a les obres del primer tram, que es van iniciar el març de 2022, i van des de la plaça Urquinaona fins als carrers de Joaquim Pou i Jonqueres. El jutge assenyala que la reurbanització de la Via Laietana s'hauria d'haver fet mitjançant una modificació del Pla General Metropolità (PGM) i no pas a través d'un acord de la comissió d'urbanisme. En aquest sentit, argumenta que la Via Laietana és una de les artèries principals "de la xarxa viària bàsica" de la capital catalana, i que no és un "carrer estrictament local o de barri". Segons el magistrat, la fórmula triada per l'Ajuntament per aprovar la reforma "encobreix una modificació de les determinacions essencials que el PGM atribueix a la Via Laietana sense seguir el procediment legalment previst". El jutge recrimina que l'avantprojecte per a la reforma d'aquesta via es va aprovar en la comissió d'urbanisme que considera que és "un òrgan manifestament incompetent", quan s'hauria d'haver gestionat en la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, que és òrgan administratiu de la Generalitat de Catalunya.
La sentència se suma a la d'altres cops judicials contra l'Ajuntament relacionats amb els eixos verds. En aquest sentit, recorda que el projecte de les superilles —impulsat pel govern d'Ada Colau— "es desenvolupa fraccionadament mitjançant projectes d'obra ordinària tractant d'eludir al procediment de modificació puntual del PGM, que obligaria l'Ajuntament a haver de consensuar-lo amb la Generalitat i amb el teixit social". En aquella ocasió, l'Ajuntament va defensar que tenia competències per aprovar el projecte, que tenia l'objectiu de "millorar les condicions de la mobilitat, transversalitat, pavimentació, adequació de les voreres, vegetació i millora i adequació de diversos serveis preexistents en el tram indicat".