Arxivat. El titular del jutjat d’instrucció 21 de Barcelona ha decretat l’arxivament de la causa contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per les subvencions directes concedides a entitats socials, arran de la querella que havia presentat l'Asociación para la Transparencia i la Calidad Democrática. A la interlocutòria, el jutge Ignacio Sánchez conclou que "no ha existit conducta il·lícita alguna atribuïble", a més, afegeix que Colau "no va dictar resolució de cap mena" que es pugui considerar com a delicte de prevaricació sobre aquestes subvencions, per aquest motiu, "cau tota la construcció inculpatòria contra els líders comuns". El magistrat revela que quan Colau va prendre possessió com a alcaldessa, va delegar les funcions de concessió de subvencions, per aquesta raó no se la pot fer responsable d'aquestes. Segons indica l'instructor, tampoc es té constància que Colau donés "instruccions o cap indicació per atorgar ajudes", tal com argumenta la defensa de l'alcaldessa. "En cap dels expedients es detecta cap irregularitat".
Absència d'irregularitat
Feia setmanes que s’esperava aquesta resolució, després que el fiscal Anticorrupció no hi va veure cap irregularitat i que el jutge, en una resolució del maig passat, va renyar l’entitat de voler convertir el cas en “una investigació prospectiva”, en demanar l’ampliació de la investigació de forma genèrica a tots els expedients de les entitats sota sospita, després que una interventora municipal descartés qualsevol irregularitat, en la seva declaració al jutjat. Els advocats de Colau, els penalistes Olga Tubau i Àlex Solà, davant clarificadora declaració de la interventora van demanar l’arxivament del cas, tot argumentant “l’absència d’irregularitat”. El magistrat Ignacio Carlos Sánchez va citar a declarar com a investigada l’alcaldessa Colau el març passat. L’entitat espanyolista acusava Colau que el seu govern havia afavorit a entitats “afins” i on la líder de Barcelona En Comú havia treballat, com ara l’Observatori DESC o la PAH. La Asociación para la Transparencia l’acusava d'un reguitzell de delictes, des de la malversació de fons a la prevaricació. En la seva declaració, Colau va explicar al jutge que el seu govern va donar continuïtat a les subvencions directes que havien donat governs municipals anteriors, i que les entitats eren “úniques” per fer la tasca que se subvencionava.
Correccions
Colau també va detallar que el 2021 amb l’aprovació del pressupost municipal, fins ara prorrogat, es van corregir mesures indicades per la Intervenció, com ara que si les entitats rebien l’ajuda de forma recurrent, que la partida s’inclogués en el pressupost, ja realitzat, i que permet un major control als grups de l’oposició. El fiscal anticorrupció, en un escrit també duríssim, va criticar la intenció de la Asociación para la Transparencia de sol·licitar més expedients a veure si hi havia alguna irregularitat, acció proscrita legalment.
Segona causa
Paral·lelament, l’alcaldessa Colau té una segona causa penal oberta, tot i que fins ara no s’ha aclarit una actuació directa seva. A finals de l’abril passat, l’Audiència de Barcelona va estimar parcialment la querella que va presentar la societat Vauras Investments i va ordenar a la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, que inicialment no va admetre a tràmit la denuncia, que investigui les acusacions de coaccions i de prevaricació administrativa contra Colau i el seu govern, en sostenir que haurien amenaçat els titulars de la societat de paralitzar-los les obres si no destinaven una part dels seus blocs a pisos socials.
El tribunal, de forma excepcional, indicava a la magistrada instructora que sol·licités els expedients on la societat es considerava perjudicada per analitzar-los, acció ja requerida per la magistrada Carmen García. La societat també denunciava el govern de Colau per extorsió, que el tribunal va rebutjar, ja que sosté que no ha existit violència, ni tampoc el delicte de suborn, ni el de revelació de secrets. A més de Colau, s’acusa: Lucia Martín, regidora d’Habitatge; Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadanaia, i Fuensanta Alcalá, responsable del departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció. Ara, caldrà veure si alguns dels expedients sota sospita van ser signats per l’alcaldessa, ja que si no és així, podria ser exclosa de la investigació i ni ser citada a declarar al jutjat. En la reunió, on responsables de l’entitat asseguren que van rebre pressions, tampoc estava Colau. La fiscalia, com la magistrada, va descartar que hi hagués cap irregularitat.
Valoració positiva de Colau
L'alcaldessa Ada Colau ha valorat l'arxivament del cas i s'ha mostrat contenta. En una roda de premsa davant dels mitjans, s'ha mostrat satisfeta perquè es fa justícia, però sobretot perquè es preserva "el bon nom de l’Ajuntament de Barcelona que fa una feina impecable i rigorosa en l’atribució de subvencions". "No només és una bona notícia a nivell personal, és també una bona notícia per la democràcia", ha assegurat Colau. D'altra banda, ha assegurat que aquestes associacions només busquen "estigmatitzar entitats socials que lluiten cada dia pels drets de les persones més vulnerables".
Malgrat la satisfacció per l'arxivament, Colau ha instat a fer una reflexió democràtica sobre qui posa aquest tipus de querelles, qui hi ha al darrere i qui les finança. "Portem 10 querelles arxivades i cal una reflexió democràtica de fons", ha indicat l'alcaldessa. Ha lamentat que aquest tipus d’accions busquen fer soroll, generar titulars. "No tots els polítics som iguals. No tots som uns corruptes", ha sentenciat Colau. "Només pretenen intimidar a aquells que, com el consistori, confronten privilegis i que fins ara potser no s’havien trobat ningú que els hi pares els peus".