Un jutjat de Barcelona investiga Ada Colau i Janet Sanz per les superilles de l'Eixample, després d'admetre a tràmit la querella presentada per l'arquitecte en cap de Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo (amb els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas). Segons ha pogut saber l'ACN i ha confirmat ElNacional.cat, la jutgessa titular del jutjat d'instrucció 26 de Barcelona només ha demanat certa documentació, però encara no ha fixat cap data per a cap declaració d'investigats o testimonis. Tampoc ha dictat cap mesura cautelar, a l'espera que la Fiscalia doni el seu parer.
Acebillo va presentar fa tres setmanes una querella contra l'alcaldessa de Barcelona i la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme per un delicte urbanístic i un de malversació per les superilles o eixos verds de l'Eixample, pocs dies després que la Fiscalia arxivés les denúncies interposades pels mateixos querellants i la plataforma Salvem Barcelona. L'objectiu era aconseguir la paralització cautelar de les obres per "evitar la plena consumació" dels delictes que consideren que s'estan cometent i els perjudicis que es poden arribar a causar, xifrats en més de 100 milions d'euros.
L'arquitecte i els advocats van remarcar que es tracta "d'una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors" tant per a particulars com a comerços en general, fins al punt de generar "problemes d'accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics". També afectaria l'erari públic, "perquè només el concepte d'arrencat de l'asfalt i la seva eventual reposició" suposaria unes despeses de 100 milions d'euros.
Més enllà de Colau i Sanz, la querella també es dirigia contra els membres de la comissió de govern de l'ajuntament que van votar a favor de l'aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l'Eixample a la sessió del 26 de maig del 2022 —llevat que haguessin efectuat reserva en emetre el seu vot sobre la legalitat dels acords—. En aquest aspecte, s'afegia als funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles.
Eliminar vies públiques essencials
L'arquitecte i els dos advocats asseguraven que per a la realització d'una ordenació d'aquest espai públic cal prèviament la modificació del Pla General Metropolità (PGM), en la forma establerta per aquests eixos. En el text s'exposava que l'ajuntament va aprovar uns acords sobre "projectes executius de reurbanització de l'àmbit al voltant de la nova plaça situada a la cruïlla dels nous eixos verds", que feien referència al carrer Consell de Cent (entre el carrer Vilamarí i el passeig de Sant Joan), així com a altres carrers transversals entre la Diagonal i la Gran Via, una operació integrada al Programa Superilla Barcelona. Mitjançant aquests acords "s'estan transformant substancialment, per no dir eliminant, unes vies públiques essencials de la ciutat".
La querella afegia que es promou "un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat" al centre de Barcelona, "eliminant per la via de fet la circulació de vehicles als carrers afectats". Tot i aquesta transcendència i "el seu evident impacte" en les persones, béns i negocis, el problema és que el projecte s'ha tramitat com si "es tractés de simples obres ordinàries d'urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té" i que "obligaven a una prèvia o simultània modificació del plantejament urbanístic vigent concretament del PGM". També destacaven que l'actuació municipal "contravé" la llei del sòl que reserva als PGM el "traçat i les característiques de la xarxa viària".
D'altra banda, criticaven la decisió de la Fiscalia d'arxivar les diligències d'investigació que es van obrir arran de la seva denúncia i exposaven que el ministeri públic "s'ha limitat durant 10 mesos de suposada tramitació" a "efectuar una pseudoindagació jurídica" —tot demanant al mateix ajuntament que informés sobre les raons que motivaven la implantació de les superilles de l'Eixample—. "És a dir, que en lloc de rebre-li declaració en condició de denunciada, el fiscal li demana que elabori un informe jurídic, que evidentment no dona cap explicació, no és altra cosa que un al·legat autoexculpatori", concloïa.