El jutjat del contenciós administratiu 16 de Barcelona ha rebutjat la petició de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona d'adoptar mesures cautelars que permetessin la paralització de l'inici de les obres de la Superilla Barcelona. El projecte, que preveu actuar a l'Eixample i, més concretament, als carrers Girona, Comte Borrell, Consell de Cent i Rocafort per transformar-los en eixos verds, continuarà endavant amb aquesta decisió. De fet, la previsió és que els treballs comencin la segona quinzena d'agost. De fet, la Cambra de la Propietat Urbana havia presentat un recurs contra aquesta iniciativa del consistori barceloní, però una vegada l'Ajuntament va confirmar que havia adjudicat els contractes de reurbanització d'aquests espais, l'organització va registrar un escrit el 18 de juliol al jutjat sol·licitant les mesures cautelars.
En la interlocutòria, el jutge sosté que no es poden paralitzar aquestes obres de manera cautelar i defensa que l'actuació municipal "persegueix una finalitat pública, la millora urbanística de la zona i, per tant, en aquest cas preval l'interès públic". En el recurs presentat per la Cambra, se sostenia que el consistori estaria cometent diverses irregularitats urbanístiques amb la projecció de les superilles, però el jutge ha fet constar en el seu escrit que "no s'ha pogut acreditar" cap d'aquestes presumptes infraccions.
En paral·lel, els denunciants plantejaven la seva inquietud per l'alt cost econòmic que podria implicar el fet que s'haguessin de revertir les obres de la Superilla, així com la impossibilitat de poder executar un projecte que desfés aquests eixos verds en cas que aquest acabés sent "contrari a dret". Sobre aquesta qüestió, el magistrat descarta que siguin "irreversibles" i recalca que el cost l'hauria d'assumir l'ajuntament de Barcelona. "La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona no pot erigir-se en defensora d'un hipotètic interès general d'acord amb uns hipotètics perjudicis, que més enllà de les al·legacions, no es concreten", assenyala el jutge. Ara, els denunciants tenen 15 dies per presentar un recurs d'apel·lació si ho estimen oportú.
Altres denúncies
La implementació de superilles a la ciutat de Barcelona no han estat exemptes de batalles judicials. El mes d'abril, Foment del Treball portava el projecte de reforma de la Via Laietana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però l'òrgan va acabar resolent que no s'aturaven les obres. Més endavant, la plataforma Salvem Barcelona també va interposar una denúncia a la Fiscalia perquè consideraven que el consistori podria haver comès un delicte contra l'ordenació del territori a l'hora de tramitar, aprovar i licitar les obres a l'Eixample per fer eixos verds.
El 9 de juliol, transcendia que, qui fou arquitecte en cap de l'Ajuntament de la capital catalana, Josep Antoni Acebillo, també havia presentat una denúncia contra el projecte de transformació dels carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Borrell per "modificar de manera radical la vialitat i el sistema de mobilitat" de la ciutat. Acebillo exposava que "es pretén transformar substancialment, per no dir eliminar, unes vies essencials per a Barcelona" i criticava que el consistori vulgui "liquidar, fins i tot demolir físicament, l'estructura dissenyada en el seu dia per Ildefons Cerdà". Per a més inri, l'arquitecte sostenia que la reforma obliga a "una prèvia o simultània modificació del planejament vigent", és a dir, del Pla General Metropolità (PGM).