L'estació de Vilanova-Bifurcació, on s'ha originat l'incendi que ha provocat el caos en la circulació ferroviària barcelonina, és una més de les moltes estacions fantasmes que hi ha a Barcelona, restes de grans projectes frustrats, o de canvis en el disseny de la xarxa del transport públic. Moltes romanen tapiades.

De fet, Vilanova-Bifurcació mai no es va arribar a posar en funcionament. Es va construir als anys setanta, i pretenia substituir l'estació del Nord. Estava previst que tingués un enllaç amb el metro de Marina. Actualment només se'n conserva una andana.

El metro d'ahir

Les estacions fantasma més conegudes són les que estan situades sota la Via Laietana: la de Correus, que va funcionar fins el 1972, i que encara conserva els cartells electorals d'aquella època, i una sense nom que mai va arribar a funcionar, situada entre Urquinaona i Jaume I.
 

Però les estacions de la Via Laietana no són les úniques. La línia 3 en té dues, una d'elles, Ferran, situada entre Liceu i Drassanes, que fa moltes dècades que és tancada, i l'altra, Travessera, entre Fontana i Diagonal, que mai no va arribar a posar-se en funcionament.

La línia 1 té dues estacions abandonades a la zona de Bordeta, i alguns espais buits a estacions reestructurades, com Universitat.

La línia 5 incorpora, en els seus túnels, ben a prop de la Sagrada Família, l'estació de Gaudí, que no figura als plànols de la xarxa de Transports Metropolitans de Barcelona. Aquesta instal·lació, que mai no es va arribar a usar, fins i tot té escales mecàniques.

Vestigis de Renfe i Ferrocarrils

A la ciutat i a les seves rodalies hi ha molts apartadors en desús. Els apartadors serveixen per dipositar temporalment els combois sobrants, i s'han vist amb freqüència afectats per les reestructuracions.

El fet que moltes línies travessin Barcelona i que no tinguin el seu termini a la ciutat, ha reduït les necessitats d'apartadors prop del nucli urbà i ha fet que se'n deixessin alguns d'abandonats.

I els Ferrocarrils de la Generalitat mantenen abandonada, al cor de la ciutat, sota el carrer Pelai, l'Avinguda de la Llum, la que havia estat una de les galeries comercials més lluïdes de Barcelona. L'Avinguda de la Llum va tancar-se el 1990 després d'una llarga crisi, que la va convertir en un espai en plena decadència. Una bona part de l'estructura roman actualment tapiada.