L’anunci, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de reconfigurar l’actual plaça dels Àngels, al barri del Raval, amb un projecte encara lluny de concretar-se però que preveu deixar enrere l’actual plaça dura -obligada per l’existència d’un aparcament soterrani-, convertida en lloc de pelegrinatge d’‘skaters’ d’arreu del món, per donar pas a un espai més amable, amb ombres i espais d’estada que permeti una permeabilitat ciutadana en un espai públic que inclourà el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) del Raval Nord, és, de moment, el penúltim capítol de reconversió d’una plaça que fins als anys vuitanta no era més que una plaça minúscula envoltada de degradació i edificis semiabandonats.
La gran reconversió d’aquest espai situat al Raval Nord, separat del Raval Sud pel carrer Hospital i conegut fins a l’última i vigent divisió territorial com a Districte Vè -a banda del popularitzat i periodístic però inexacte i confús nom de Barri Xinès o ‘Chino’-, va començar a rodar als anys vuitanta, amb l’objectiu d’esponjar aquesta zona del barri i crear-hi un pol cultural amb la construcció de l'edifici del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la rehabilitació de la Casa de la Caritat com a seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i altres equipaments.
Una plaça minúscula
Tal com va passar amb l’obertura de la rambla del Raval una mica més tard, l’any 2000, la reconversió de la plaça dels Àngels va suposar l’enderroc d’edificis, però amb la diferència que majoritàriament es tractava de construccions sense ús residencial, degradades i semiabandonades. Fins a l’inici de la reconversió, la plaça dels Àngels era una plaça minúscula, delimitada pels actuals carrers Elisabets, Àngels i Montalegre -de fet, era més aviat un eixamplament d’aquest últim carrer-, i el de Ferlandina, que actualment subsisteix replegat en direcció a la ronda de Sant Antoni però que aleshores feia cantonada amb Montalegre.
La plaça dels Àngels tal com es coneix avui en dia estava envoltada d’edificacions que s’han conservat en part, com el Convent dels Àngels, que en aquells temps no només havia quedat fora d’ús religiós en temps de la desamortització, sinó que era utilitzat com a magatzem de metalls, i que va passar posteriorment a seu del FAD i actualment forma part del MACBA però a l'altra banda de la plaça; i la Casa de la Caritat i el cèlebre pati Manning, que era utilitzat per dependències de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Altres edificis van ser enderrocats, com el del Patronato de Apuestas Mutuas Deportivo Benefiques (PAMDB), un xocant edifici dels anys setanta, situat aproximadament on ara hi ha un mural de Chillida, que trencava amb l’estètica del barri i dels edificis històrics de l’entorn.
Reivindicació veïnal
De fet, obrir la bigarrada trama urbana del Raval i dinamitzar-la amb nous equipaments -també d’aquesta època és l’espai universitari de l’altra banda del carrer Montalegre, construït sobre part de l’antiga Casa de la Misericòrdia- era una llarga demanda veïnal que finalment va donar lloc a un nou ordenament urbanístic anomenat ‘Del Liceu al seminari’, que proposava un eix cultural entre el Liceu, a la Rambla, i el seminari, ja a l’Eixample, pel mig del Raval. Curiosament, un testimoni d’aquella demanda es conserva en un reportatge del programa ‘Giravolt’ del circuit català de Televisió Espanyola emès el juny del 1978 i conduït per l’aleshores periodista Carme Forcadell.
L’actual plaça dels Àngels en tota la seva extensió -una extensió reivindicada pels veïns actuals, contraris a perdre espai públic a costa de l’ampliació del MACBA- sorgeix principalment de la rehabilitació de part del Convent dels Àngels, a la banda mar de la plaça i on es preveu l’ampliació, i l’enderroc de part del complex de la Casa de la Caritat, situada al vessant muntanya. Es tractava d’un conjunt d’edificis força heterogeni amb una història iniciada al segle XIII des que s’hi van instal·lar les monges agustines fins que el 1957 va deixar de complir la seva funció com a hospici.
L’enderroc de part del complex, del qual es van conservar les parts més importants des del punt de vista patrimonial, arquitectònic i històric, com l’edifici central -seu del CCCB-, el pati Manning i l’església de Santa Maria de Montalegre, va permetre alliberar prou espai per a construir l’edifici blanc del MACBA, la seu de la Facultat de Comunicació de l’URL i les places de Joan Corominas i la gran expansió de la plaça dels Àngels -prèvia construcció d’un aparcament soterrani-. El nou projecte presentat per l’Ajuntament, tot i les prevencions pel que fa als ‘renders’ presentats i amb la clara oposició d’entitats veïnals, és, a falta de la seva concreció, el penúltim capítol d’una llarga història del que va començar sent una plaça minúscula i ara és l’espai de centralitat del Raval Nord.