El barceloní Francesc Socies va exercir a mitjans del segle XVII l’important càrrec de mestre de les fonts de Barcelona, és a dir, la persona que tenia la responsabilitat de vetllar pel bon funcionament de tota la xarxa de distribució d’aigua de boca que arribava a la ciutat. Com a colofó de la seva carrera, l’any 1650 va rebre un encàrrec del Consell de Cent, el d’escriure un llibre que recollís tot el coneixement sobre la matèria per poder-lo transmetre als seus successors. Com l’aigua per beure era -i és- un bé estratègic, per decisió del mateix òrgan rector de la ciutat de Barcelona es va determinar que el llibre, un manuscrit que no va ser imprès, hauria de romandre de manera perpètua a la Casa de la Ciutat per controlar qui en podia tenir accés.

Detall de la font de Santa Anna, al Portal de l'Àngel amb el carrer Cucurulla (Visió general a la foto principal) / Foto: Carlos Baglietto

Tot i que aquesta norma es va trencar en algun moment, ja que actualment el manuscrit es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat -que en tot cas, no deixa de ser una dependència municipal-, no ha estat fins ben entrat el segle XXI que el manuscrit ha estat transcrit i imprès per primera vegada, en un treball acadèmic que contextualitza la importància d’un compendi que no només serveix per conèixer de primera mà -de primera font, més ben dit- com era la xarxa que subministrava aigua des de les mines de Collserola a les fonts públiques de la ciutat -de les que encara en queden algunes en servei, com les de Santa Anna, Sant Just i Santa Maria, totes d’estil gòtic- així com a les institucions polítiques i religioses del moment, sinó que també serveix per entendre el funcionament de la ciutat i els equilibris de poder.

La font de Sant Just és una de les que es conserven que ja existia en l'època de la redacció del manuscrit de Francesc Socies / Foto: Carlos Baglietto

En aquest sentit, El llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve (Editorial Afers - Ajuntament de Barcelona, 2022), presenta, per una banda, la transcripció del manuscrit Llibre de las fonts de la present Ciutat de Barcelona compost per Francesch Sosies Mestre de Casses i de las Fonts de la present ciutat en lo Any de 1650, i de l’altra, retrata la ciutat en un moment convuls, en plena Guerra dels Segadors, i demostra que malgrat l’entorn bèl·lic, la ciutat seguia fent vida normal.

La font de Santa Maria està actualment en fase de restauració / Foto: Carlos Baglietto

De fet, segons indiquen els mateixos autors, el manuscrit de Socies no és només una descripció de “la xarxa hidràulica, formada per les mines, les conduccions (subterrànies i exteriors, els espiralls i respiradors i les fonts”, sinó també “el primer gran itinerari descrit per Barcelona”, que permet “entendre com es gestionava l’aigua en una ciutat mediterrània en època moderna” i com aquesta gestió es veia afectada pels períodes de sequera i les friccions entre les diverses institucions del moment -el mateix Socies es va veure implicat en un tancament de subministrament d’aigua a la Catedral perquè en feien ús per pastar pa que li va valdre l’excomunió temporal-. I és que l’aigua de boca sempre ha estat un bé estratègic, no exempt de conflictes i, precisament, per evitar mals usos de la infraestructura i afavorir les reparacions d’una xarxa que en bona part no estava a la vista, el manuscrit no podia sortir del que avui en dia és l’Ajuntament de Barcelona.

Portada del llibre, editat conjuntament per Editorial Afers i l'Ajuntament de Barcelona / Foto: AjBCN