Madrid i Barcelona i les seves àrees metropolitanes es troben entre el top 10 de ciutats europees amb major mortalitat vinculada a la contaminació de l'aire que causa el diòxid de nitrogen (NO2), associat sobretot al trànsit rodat. En concret, encapçala la llista Madrid, seguida d'Anvers, Torí, París, Milà, Barcelona, Mollet de Vallès, Brussel·les, Herne i Argenteuil - Bezons. Són dades d'un estudi publicat a The Lancet Planetary Health que ha estimat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire en més de 1.000 ciutats europees. L'ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute i la Universitat d'Utrecht.

Si es complissin les recomanacions de l'OMS quant a la contaminació de l'aire per NO2 en totes les seves àrees en el cas de Madrid i la seva àrea metropolitana es calcula que s'evitarien 206 morts anuals mentre que en el de Barcelona (i també la seva àrea metropolitana) serien 82. Aquestes xifres contemplen únicament, però, les morts vinculades a un únic contaminant, que és l'NO2. Si ens fixem en les morts evitables si es compleixen els nivells de partícules fines marcats pel mateix organisme internacional, per exemple, varien: 1.297 a Barcelona i 689 a Madrid.

En el projecte, l'àrea metropolitana de Barcelona inclou les següents ciutats: Viladecans, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Rubí, El Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Castelldefels, Barcelona i Badalona.

Tant l'àrea de Madrid com la de Barcelona freguen els límits de NO2 marcats en les recomanacions de l'OMS (40 µg/m3) situant-se en un valor mitjà de 39,2µg/m3 i 38,9µg/m3, respectivament.

L'estudi es fixa tant en la contaminació causada per NO2 com la causada per partícules fines (PM2,5), que són matèria en suspensió producte de la combustió de vehicles però també d'altres fonts, com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.

Segons Sasha Khomenko, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, això explica que pel que fa a PM2,5, les ciutats amb major càrrega de mortalitat no siguin les mateixes que encapçalen la mortalitat associada a l'NO2, amb més protagonisme de les grans ciutats.

Així, el rànquing de ciutats amb major càrrega de mortalitat es troben a la regió italiana de la Plana Padana, al sud de Polònia i a l'est de la República Txeca.

Encapçala la llista la ciutat de Brescia (Itàlia), seguida de Bèrgam (Itàlia), Karviná (República Txeca), Vicenza (Itàlia), Unió Metropolitana de l'Alta Silèsia (Polònia), Ostrava (República Txeca), Jastrzebie-Zdrój (Polònia), Saronno (Itàlia), Rybnik (Polònia) i Havirov (República Txeca).

Les ciutats menys contaminades

A la banda oposada del rànquing tant en la classificació de PM2,5 com en la de NO2 figuren les ciutats amb menor càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica. Hi ocupen posicions de privilegi les ciutats del nord d'Europa, com ara Reykjavik (Islàndia), Tromso (Noruega) o Umea (Suècia).

52.000 morts prematures evitables

El projecte liderat per ISGlobal calcula que si totes les ciutats analitzades complissin amb els nivells de PM2,5 i NO2 fixats per l'OMS es podrien evitar 52.000 morts prematures cada any. La gran majoria (51.000) s'associen a la reducció dels nivells de PM2,5, mentre que 900 morts menys s'aconseguirien complint amb els límits de NO2.

Mark Nieuwenhuijsen, autor sènior de l'estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, apunta que els resultats demostren que "no hi ha un llindar segur per sota del qual la contaminació de l'aire és innòcua per a la salut".

Segons l'autor, els resultats també suggereixen que la legislació europea actual no protegeix de forma suficient la salut de les persones, de manera que els límits màxims permesos de NO2 i PM2,5 haurien de ser revisats.

En aquesta línia, l'investigador del centre impulsat per Fundació La Caixa també confia que les administracions locals puguin utilitzar les dades per posar en marxa polítiques de planificació urbana i transport encaminades a millorar la salut de les persones.