Carpetada. La titular del jutjat d’instrucció 5 de Barcelona, la magistrada Asunción González, ha ordenat l’arxivament de la querella contra l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per haver suspès les relacions amb la ciutat de Tel-Aviv, en considerar que no és constitutiu del delicte de prevaricació ni del delicte d’odi. “És una qüestió política”, afirma la magistrada, tot i que convida els querellants a denunciar la decisió de la batllessa per la via del contenciós-administratiu, segons una resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. Els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas van denunciar, el juliol passat, que amb el trencament institucional podria existir “antisemitisme” en la carta amb la qual la líder de Barcelona en Comú va argumentar la decisió. En aquella carta, Colau denunciava l’existència de crims d’apartheid. La querella també es dirigia contra el director de cooperació municipal per haver signat l’informe que justificava la decisió de trencar l'agermanament amb Tel-Aviv. La resolució no és ferma i ara es pot presentar recurs a l’Audiència de Barcelona.
Ada Colau va decidir deixar sense efecte l’acord d’agermanament amb Tel-Aviv el febrer passat. La decisió va suposar deixar en suspens l’acord d’amistat que agermanava Barcelona, Tel-Aviv. Aquest acord, sota el paraigua dels Acords d’Oslo (signats per Israel o OLP), va ser signat per l’alcalde Joan Clos i el seu homònim Roni Milo l'agost de 1998, i el 2013 el va tornar a signar el llavors alcalde Xavier Trias. L’alcaldessa va trencar l'acord sense passar la mesura pel ple municipal, fet molt criticat pels grups de l'oposició. L’actual alcalde, el socialista Jaume Collboni, ja ha restablert aquest acord. Malauradament, la notícia judicial arriba ara, quan fa dues setmanes que es viu una guerra cruenta entre Israel i Hamàs.
Cap acció injusta
En la resolució, la magistrada analitza tota la informació demanada a l’Ajuntament de Barcelona sobre l’acord d’amistat i cooperació entre les dues ciutats, i de l’acció de Colau. Hi exposa que l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona que dona competències a l’alcalde per dictar decrets “és genèric”, i el fet que ho fes amb un únic informe favorable, ho permet la llei. I hi afegeix: “Sigui o no procedent el manteniment d’una relació de cooperació amb les altres ciutats, per aquesta instructora, és una qüestió de caràcter polític que haurà de valorar-se a través dels mecanismes propis de l’activitat municipal.”
La magistrada hi precisa, que amb independència del que es pugui resoldre per la via administrativa, de l’acció de Colau “no es pot considerar que ha ordenat una resolució manifestament injusta”, tal com exigeix el tipus penal de la prevaricació. També descarta que s’hagi envaït competències internacionals pròpies de l’Estat espanyol per haver enviat des de l’alcaldia de Barcelona una carta al ministre d’Israel, amb còpia a l’ambaixada del país a l’Estat espanyol. Per la jutgessa tampoc s’ha comès el delicte d’odi amb aquesta carta perquè "no s’incita a l’odi o discriminació" de cap col·lectiu desfavorit.
“Sigui políticament oportuna o no la comunicació a les autoritats israelites sobre l’opinió de l’alcaldia de Barcelona sobre l’actuació de les autoritats israelites en relació amb el conflicte amb Palestina, aquesta actuació no pot incardinar-se en el delicte d’odi pel qual es formula la denúncia”, conclou la magistrada.